A vós dona verge santa María comentari de text

COMENTARI POEMA "A VOS DONA VERGE SANTA María"

Ramón Llull dedica aquest poema “A vós, Dona Verge Santa María” , és a dir a la Mare de Déu, tot destacant l’amor i la veneració que sent cap a ella. Aquesta estima Llull la veu com un bon exemple a seguir de cara a poder convertir els infidels i promoure la pietat i devoció cristianes. En aquest poema usa els recursos estilístics propis de l’amor cortès, però amb una temàtica i intencionalitat religiosa. S’adreça a la Verge en forma de pregaria, amb molt de respecte i destacant amb tot moment com a fidel “enamorat” de la seua figura.

LA FUNCIÓ DE LA LITERATURA EN Ramón LLULL

Ramón Llull (1232-1316) és considerat el pare de la prosa literària catalana i el primer gran clàssic  de les lletres catalanes, perquè va ser capaç  d'utilitzal la llengua poc desemvolupada (com era el català del segle
XIII) i convertir-la en vàlida com a vehicle d'expressió literària. Llull, amb totes les seves obres, va obrir el camí a altres escriptors que van saber veure també les possibilitats expresives de la nostra llengua. Quan parlem de creador ens referim al fet que va haver d'usar per primer cop moltes paraules en català fent-les derivar del llatí o d'altres paraules catalanes.  La prosa és elegant, lògica i molt moderna per al Segle XIII. Sap equilibrar les frases amb abundàcia de períodes duals, tot expressat  en una sintaxi amb una presència significativa de les oracions subordinades. Els plantejaments retòrics de Ramón Llull no parteixen de la sonoritat de les paraules com a font de bellesa en el discurs, sinó que és focalitzen més aviat en el seu contingut, en la seva semàntica.  Ramón Llull creia que la literatura podia tenir dues intencions: la primera, expresar la finalitat  per la qual es creà l'ésser humà, és a dir, conèixer, estimar i lloar  Dèu; i la segona per contra suposava  cercar el propi benefici. L'obra de Llull cerca aquesta primera intencionalitat  perquè utilitza la literatura com un mitjà per a predicar el cristianisme d'una manera més entenedora. Per això les seves obres deixen un segon pla de bellesa literària i es centren en una funció didàctica: primar allò interior i, per tant, essencial per damunt de l'aparença. És per això  que Llull no se sentia ni poeta ni novel·lista, ni autor de contes o d'aforismes.