Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Frederic Soler: Literatura Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,81 KB

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Poeta i prosista, va forjar un model de llengua literària que combina la parla popular amb la clàssica.

  • Biografia: Nascut a Folgueroles, va fer carrera eclesiàstica al Seminari de Vic. Al llarg de la seva vida, la literatura, la religió i la pàtria van estar estretament unides. Va ser sacerdot privat dels marquesos de Comillas.
  • Poesia lírica: Centrada en temes religiosos i patriòtics.
  • L'Atlàntida: Poema èpic fonamental.
  • Canigó: Poema èpic narratiu sobre fets històrics. Exalta els orígens cristians de Catalunya a l'edat mitjana.

Anàlisi de Canigó

  • Món fantàstic: Presència de fades. El cristianisme s'imposa per damunt del món de les fades i els sarraïns.
  • Estructura: 12 cants amb gran diversitat d'estrofes
... Continuar leyendo "Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Frederic Soler: Literatura Catalana" »

Interferencias Lingüísticas do Castelán no Galego: Unha Visión Abrangente

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,19 KB

As Interferencias Lingüísticas do Castelán no Galego: Unha Visión Abrangente

As interferencias lingüísticas en Galicia xorden pola presión do castelán sobre o galego, o que provoca a introdución de numerosos castelanismos que afectan á fonética, á ortografía, á morfoloxía, á sintaxe e ao léxico. Comprender estas interferencias é crucial para a correcta utilización e preservación da lingua galega.

1. Interferencias Fonéticas

Entre as interferencias fonéticas máis destacadas atopamos:

  • A confusión entre o castelán «Y» e o galego «I» (ex: *paiaso en lugar de pallaso).
  • A pronunciación do fonema fricativo palatal xordo [ʃ] como sonoro [ʒ] (ex: *hose en lugar de hoxe).
  • A ausencia de asimilación de -R ou -S final con vogal
... Continuar leyendo "Interferencias Lingüísticas do Castelán no Galego: Unha Visión Abrangente" »

Literatura del segle XX: De la barbàrie a la modernitat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,03 KB

La literatura del segle XX: Entre la barbàrie i la modernitat

El segle XX va ser un període marcat per la barbàrie i les grans matances, com la Primera Guerra Mundial, la Segona Guerra Mundial i la Guerra Civil Espanyola. Fins al llançament de la bomba atòmica, sembla que el primer món no estava disposat a renunciar a la violència. La posterior "Guerra Freda" va abocar a una escalada militar que va desembocar en moltes guerres noves. El segle XX, tot i ser una època de benestar per als països del primer món, també va ser el segle dels grans contrastos i de la gran diferència de riquesa entre el primer i el tercer món. Aquestes desigualtats es van agreujar amb els processos de descolonització de les antigues colònies europees.... Continuar leyendo "Literatura del segle XX: De la barbàrie a la modernitat" »

Análise da Obra de Eduardo Pondal e Rosalía de Castro

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en gallego con un tamaño de 9,81 KB

Queixumes dos pinos

  • Pondal foi un decidido defensor do carácter celta de Galicia, polo que o celtismo constitúe un apartado decisivo no seu mundo poético. Non obstante, os datos acerca desa celtidade eran escasos. Mais, convencido de que os topónimos galegos (especialmente os das bisbarras de Bergantiños, Xallas, Costa da Morte) ocultaban antropónimos de remotos e esquecidos guerreiros, Pondal acudiu a eles para inventar os protagonistas dun pasado mítico: Gundar, Froxán…

  • Xorde a figura do bardo. O bardo é o poeta, o vate visionario cuxa misión reside en instruír, guiar o pobo. O seu labor non sempre é grato; moitas veces é vítima da incomprensión.

  • A voz da Natureza, o latexar da terra, configuran outro aspecto fundamental da

... Continuar leyendo "Análise da Obra de Eduardo Pondal e Rosalía de Castro" »

Os Séculos Escuros: Orixe da marxinación lingüística en Galicia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 2,54 KB

En primeiro lugar, teriamos que falar da perda de influencia de Galicia e a súa aristocracia na corte de Castela e León. En segundo lugar, o triunfo dunha política centralizadora e uniformizadora culturalmente da monarquía castelá, que culmina no reinado dos Reis Católicos. A nobreza galega non vía apoiados os seus intereses neste tipo de política e viuse envolta en guerras dinásticas das que saíu moi prexudicada. O resultado foi a drástica perda de poder e a súa substitución por unha nova nobreza fiel á monarquía, en moitas ocasións vinda de fóra.

A complexidade do proceso lingüístico

O galego nunca deixou de falarse e non estivo prohibido. O que ocorreu foi moito máis complexo e prolongouse como un conflito latente durante... Continuar leyendo "Os Séculos Escuros: Orixe da marxinación lingüística en Galicia" »

Anàlisi d'Autors Catalans: Villalonga, Rodoreda i la Novel·la Psicològica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,38 KB

Llorenç Villalonga: Temes i Obres Principals

Llorenç Villalonga (Mallorca 1897-1980). Abans del 1936 va publicar alguna novel·la i peça teatral en castellà. Durant la guerra es va traslladar a Binissalem.

Obres Fonamentals

  • Mort d'un àngel (1931): Una sàtira contundent sobre un món de nobles arruïnats i intel·lectuals mediocres.
  • Bearn (1961): Considerada la seva novel·la més important.

Anàlisi de l'Obra

A Villalonga li interessa una literatura de reflexió, allunyada de la novel·la psicològica pura. Aquesta obra se centra totalment en un objectiu didàctic i memorialístic: treballar l'enteniment del lector i eternitzar, mitjançant l'art, tots els records viscuts i les persones estimades.

Altres Referències

  • Fruits saborosos (1906):
... Continuar leyendo "Anàlisi d'Autors Catalans: Villalonga, Rodoreda i la Novel·la Psicològica" »

Glossari de Cavalleria i Anàlisi de Tirant lo Blanc (Martorell)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,9 KB

Vocabulari de la Cavalleria i la Cort Medieval (I)

Gentilhome

Home de naixença noble al servei particular d'un rei. Membres de l'estament militar i d'aquells que es distingeixen per la pràctica de la generositat, el coratge o la cortesia.

Reis d'armes / Heralds

Oficials d'armes, funcionaris vinculats a la cort d'un sobirà o d'un gran senyor, experts en qüestions de cavalleria i en heràldica. En temps de pau, s'encarregaven de vigilar la realització justa dels combats entre cavallers, ja fos per esport o en guerres privades, així com de l'organització dels torneigs. En temps de guerra, ordenaven les tropes, feien de parlamentaris abans del combat i, acabada la batalla, recollien les banderes dels vençuts i recorrien tot el camp per reconèixer... Continuar leyendo "Glossari de Cavalleria i Anàlisi de Tirant lo Blanc (Martorell)" »

Conceptos Fundamentales de Genética Molecular y Herencia Mendeliana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 34,62 KB

Conceptos Fundamentales de Genética Molecular y Herencia

Definición Molecular del Gen y Estructura del ADN

3. Explique, desde el punto de vista molecular, el concepto de gen. ¿Qué son los intrones y exones? ¿Qué quiere decir que el código genético es degenerado o redundante? ¿Qué es un organismo transgénico?

Un gen es una unidad de transcripción.

La mayoría de los genes que codifican proteínas en eucariotas están fragmentados, es decir, son discontinuos. Las regiones que codifican las proteínas se llaman exones. Las secuencias que no codifican proteínas se denominan intrones.

Que el código genético sea degenerado o redundante significa que un aminoácido puede estar codificado por varios tripletes (codones).

Un organismo transgénico... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales de Genética Molecular y Herencia Mendeliana" »

Tipus de Textos: Periodístics, Científics, Tècnics i Literaris

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,6 KB

Tipus de Textos: Periodístics, Científics i Literaris

Textos Periodístics

La seua finalitat és informar sobre l'actualitat, presentant una ideologia per convèncer, persuadir o fer creure alguna cosa o algú. Els trets generals són objectivitat, concisió i capacitat persuasiva. Cal que hi haja una tesi i arguments que la justifiquen. Els tipus de textos solen ser informatius (narratius, descriptius i expositius) i persuasius (argumentatius). El tema pot ser qualsevol (ético-social). L'estructura narrativa té cinc parts: situació inicial, conflicte, desenvolupament, desenllaç i resolució. L'estructura argumentativa té tres parts: introducció, exposició i conclusió. El grau de formalitat sol ser mitjà. El canal pot ser tant escrit

... Continuar leyendo "Tipus de Textos: Periodístics, Científics, Tècnics i Literaris" »

El Gallego entre 1936 y 1975: Características, Contexto Histórico y Evolución Sociolingüística

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,39 KB

Características Lingüísticas Fundamentales

Las características lingüísticas fundamentales del gallego entre 1936 y 1975 son las mismas del gallego actual. Sin embargo, la creciente presión castellanizadora hace que, durante medio siglo, se extiendan interferencias del castellano en el ámbito de la fonética, la morfología, la sintaxis y, especialmente, el léxico.

Contexto Histórico y Avances

Los avances que Galicia había experimentado en el primer tercio del siglo XX (políticos, culturales, lingüísticos...) se vieron frenados por la sublevación militar de julio de 1936 y la posterior derrota del gobierno de la República. La dictadura franquista, que duraría cuatro décadas, se caracterizó por estos rasgos:

  • Instauración de un
... Continuar leyendo "El Gallego entre 1936 y 1975: Características, Contexto Histórico y Evolución Sociolingüística" »