Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Anàlisi de Colònies Romanes a Hispània

Barcino (Barcelona)

• Era una antiga colònia romana que va ser fundada ex novo, ja que no hi havia cap assentament previ significatiu al territori.
• La fundació va ser decidida per l'emperador Octavi August al segle I a. C., després de finalitzar les guerres al nord de la península Ibèrica.
• Es va triar un lloc estratègic entre dos rius: el Rubricatus (Llobregat) i el Baetulo (Besòs).
• Allí es va construir un pont romà per facilitar el pas de les legions (divisió de l'exèrcit romà) romanes entre les dues ribes.
• Els primers habitants de Barcino van ser soldats llicenciats que havien participat amb August i el seu gendre Agripa.
• Aquests soldats rebien un tros de terra per conrear dins el territori de

Xabier Lete: Euskal Kulturaren Ikur

Xabier Lete Bergaretxe euskal autore eta abertzale oso azpimarragarria da. Oiartzunen jaio zen 1944an, gerraondoko olerkigintzan kokatzen dugu. Plazagizona dela esan liteke, poeta, kantari, antzerkilari eta politikari aritu baitzen plazaz plaza. Honela, bere eta beste autoreen obrak ezagutzera eman zituen.

Idazle eta Musikari Goiztiarra

Idazle goiztiarra izan zen, "Zeruko Argia" aldizkarian hasi baitzen euskal lanetan. 1965ean, 21 urte zituelarik, Ez Dok Amairu taldearen sorreran parte hartu zuen Mikel Laboa, Benito Lertxundi, Artze, Jose Angel Irigaray eta Lourdes Iriondorekin batera. Honek, frankismoari aurre egiteko mugimendua proposatu zuen, euskal kultura eta hizkuntza eusteko asmoz. Hainbat jarduera egin... Continuar leyendo "Xabier Lete: Bizitza, Lana eta Euskal Kulturarako Ekarpena" »

La Oratoria: El Arte de Persuadir con la Palabra

La oratoria es el arte de persuadir a través de la palabra. Este género estuvo estrechamente asociado a la literatura latina durante la República, periodo en el que el ciudadano gozaba de libertad para defender sus ideas. El siglo I a. C. representó un momento crítico en la historia de Roma, donde figuras como Mario, Sila, Craso y César intentaron imponerse sobre la colectividad. La corrupción, las revueltas y las conjuraciones caracterizaron este periodo.

Cicerón defendió la causa republicana y se decantó por Pompeyo durante la guerra civil. Él es el máximo exponente de la oratoria romana y, gracias a él, conocemos sus discursos, a los oradores precedentes y el arte de la oratoria.... Continuar leyendo "La Oratoria Romana: Evolución, Técnicas y Legado de Cicerón" »

La Oratoria en la Roma Clásica

Fue uno de los géneros más genuinos de la literatura latina: ejerció una gran influencia en el pueblo romano, sobre quien recaía durante la República la decisión acerca de los asuntos colectivos.

Marco Tulio Cicerón

Nació Cicerón en Arpino, una pequeña ciudad del Lacio. Pertenecía a una familia de clase media y recibió una formación completa en Roma.

En el año 77 a. C. se marchó a Grecia para trabajar con Molón de Rodas, un maestro que le ayudó a perfeccionar el tono de su elocuencia.

Durante el desempeño de su cargo, descubrió y abortó la conjuración de Catilina, lo que le llevó al cenit de su actividad política. Tras el asesinato de César, Cicerón creyó que la República podría volver... Continuar leyendo "Literatura Latina Clásica: Oratoria, Épica y Lírica en la Antigua Roma" »

La organización social y política del pueblo romano, y su reflejo en la romanización de la Bética, es fundamental para comprender su desarrollo histórico.

La República Romana (Siglo III a.C.)

En el siglo III a.C., Roma se consolidó como una democracia y el Estado como una Res Publica. Su equilibrio se fundamentaba en una clara división de poderes:

• Poder Ejecutivo: Desempeñado por los magistrados.
• Poder Legislativo: En manos de las Asambleas Populares.
• Senado: Ejercía control directo sobre la economía y la política exterior.

Magistraturas Ordinarias

Estas magistraturas tenían una duración de un año y sus candidatos eran elegidos por las Asambleas Populares.

• Consulado: Dos cónsules ostentaban la máxima autoridad del Estado, tanto política

Actes de Culte Romans

Els principals actes de culte eren els sacrificis i les festes religioses.

Sacrificis

Es podien oferir productes del camp com a ofrena. No obstant això, si la divinitat era major, es sacrificava un animal (anomenat hòstia o víctima), el qual havia de ser sa i sense defectes.

El Ritual del Sacrifici

El sacrifici seguia tot un ritual estricte:

• Les víctimes es guarnien amb cintes i garlandes de flors abans de ser portades a l'altar.
• Se'ls ruixava el cap amb salsa mola (una barreja de vi, farina i mel), preparada per les vestals.
• Es procedia a immolar l'animal, tasca encarregada al victimarius.

Una petita part de les despulles de l'animal es cremaven en honor de la divinitat, i la resta era consumida pels assistents en un àpat... Continuar leyendo "Actes de Culte i Temples Romans: Rituals i Arquitectura Religiosa" »

Introducció a les Vies Romanes

La més antiga era la Via Àpia (s. IV aC), que unia l’Urbs amb Brundisi (al sud d'Itàlia). La majoria eren vies estratègiques, construïdes per facilitar la mobilitat de l’exèrcit allí on hi hagués un conflicte. Amb el pas del temps, totes van adquirir també un caràcter mercantil. La qualitat de les viae permetia als romans recórrer grans distàncies en el temps més curt possible.

Vies Romanes a Catalunya: Història i Rutes

Catalunya és un territori romanitzat des de bon principi. Això fa que hi hagi una gran quantitat de vies que connecten el territori. Ara bé, la complicació de l’orografia catalana fa que no n’hi hagi més, ja que molts contactes es feien via marítima.

La via més important... Continuar leyendo "Vies Romanes: Història, Construcció i Rutes a Hispània" »

Reforma Agrària i Mari/Sula

Reforma Agrària

Tiberi i Gai Grac → tribuns de la plebs.

Intenten dur a terme alguna reforma agrària.

Les solucions topen amb els interessos dels latifundistes.

Assassinats (noblesa).

Les seves idees continuen vigents.

Guerra Social

Ruptura política: optimates i populares.

Guerra social: diferències entre els romans i els itàlics.

Itàlics: no considerats ciutadans → reclamen equiparació.

Els itàlics són derrotats però aconsegueixen el seu objectiu.

S’aproven tres lleis segons les quals es concedeix la ciutadania romana a tots els itàlics.

Segle I aC: Primeres Intents de Consolidar el Poder Personal: Mari i Sul·la

Inici I aC → primeres intents unipersonals d’acaparar el poder.

Disputes entre optimates i populares.... Continuar leyendo "Història de la Reforma Agrària i Guerres Púniques a Roma" »

Guia de locucions llatines d'ús freqüent

• A posteriori: “amb posterioritat”. S’utilitza per referir-se a alguna cosa que s’ha sabut amb posterioritat.
• A priori: “amb anterioritat”. S’usa per referir-se a alguna cosa que s’estableix abans d’haver examinat la qüestió amb molt de compte.
• Accèssit: “es va acostar”. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.
• Ad absurdum: “fins a l’absurd”. Expressió utilitzada per a un raonament que demostra la veritat d’una proposició per la falsedat de la contrària.
• Ad hoc: “per això precisament”. Es diu normalment d’alguna cosa que s’ha fet o constituït per a l’ocasió concreta.
• Ad calendas graecas: “en les calendes gregues”. Les calendes eren una

El Género de la Lírica en la Antigua Roma

El género literario de la Lírica surgió al amparo de danzas y melodías. La palabra griega lyros designaba el instrumento musical de cuerda con el que los poetas recitaban sus composiciones. Bajo este género se agrupan todas las composiciones poéticas que expresan de manera subjetiva emociones y sentimientos, generalmente amorosos, sirviéndose para ello de un gran número de metros variados.

La Lírica se cultivó en Roma a partir de los últimos siglos de la República (II y I a.C.), en los que las perturbaciones sociales y políticas crearon un ambiente propicio para que los poetas abandonaran los grandes ideales patrióticos, ensalzados por la épica, y volvieran la mirada a su interior para... Continuar leyendo "La Lírica Latina: Evolución, Autores y Obras Maestras" »