Utilitat del temple de janus

LA RELIGIÓ:

A Roma, la religió servia per cohesionar i establir les Relacions socials. La relació de l’ésser humà amb la divinitat era pràcticament Inexistent. No hi havia separació entre Església i Estat.

ELS DÉUS:

Els primers romans posseïen un gran nombre de voluntats Divines (numina) que era important per diverses circumstàncies de la vida. Per Exemple, en acabar treballs agrícoles, l’agricultor s’havia d’adreçar a Sterculinus (adob de la terra), Sator (sembra), etc. Durant molt de temps, Aquests numina no van tenir cap representació concreta.

LES TRÍAdés:

Entre els numina, alguns tenien mes valors que d’altres Segons el que representaven: per exemple, Saturn (les llavors), Janus (la Llum), Mart i Júpiter. Això va provocar grups de tríadés:

La primera tríada va ser formada per Júpiter, Janus i Mart. Janus, per`p, va ser substituït per Quirí.

Més tard va aparèixer una nova tríada, la tríada Clàssica, formada per Júpiter, Juno i Minerva, adorada per Capitoli.

El nomina o déus nacionals romans s’anomenaven indigetes.

Ceres: deessa dels fruits de la terra

Janus:
déu de la llum

Júpiter: déu del cel i del tro

Líber: déu de la vinya

Mart: déu de la vegetació i, després, de la guerra

ELS SACERDOTS:

A Roma cada sacerdot tenia una especialització concreta. No eren nombrosos (uns 150).

Els sacerdots no tenien l’obligació de mantenir el Celibat, excepte les vestals. Estaven exempts de totes les càrregues públiques I gaudien de nombrosos privilegis.

Hi havia sacerdots assignats a una divinitat determinada I altres que servien tots els déus.

Els col·legis sacerdotals van perdurar molts segles. Els Més importants són:

Quinze flàmens: eren els sacerdots públics del poble ROMà. Cadascun d’ells estava vinculat al servei d’una divinitat concreta.

Pontífexs: van anar guanyant poder durant la República. S’encarregava de vetllar per les pràctiques generals de la religió pública i Privada.

Vestals: encarregades de mantenir el foc sagrat de la Ciutat. Eren escollides entre noies patrícies. Vivien en un edifici especial (atrium vestae).

Dotze salis: estaven dedicats al culte de Mart.

Vint fecials: constituïen un col·legi de diplomàtics. Feien els rituals de declaració de guerra i de conclusió dels tractats.

Durant la república va aparèixer un nou sacerdot, el rex Sacrorum. Era de família patrícia i s’encarregava exclusivament del culte De Janus. Tenia per superior el gran pontífex.

Durant l’Imperi no es van crear nous col·legis Sacerdotals, però es van reservar els grans col·legis a l’ordre senatorial i Els altres a l’ordre eqüestre.

ELS RITUALS:

Els llocs de culte:

El temple ROMà només estava destinat a allotjar al déu i La gent no hi entrava mai. El culte se celebrava davant del temple, a l’aire Lliure, al voltant d’un altar anomenat d’altaria per als déus superiors I d’ara per altres déus.

Altres llocs de culte eren les capelles (aedicula quan hi Havia una estàtua/sacellum quan hi havia un altar), els boscos sagrats (lucus) I les fonts (fons)

Les pregàries i els vots:

La pregària es practicava amb el cap obert i girat cap a L’est, tocant l’altar o els genolls de l’estàtua. Normalment, es deia el nom Del déu del qual es volien obtenir favors. També es podien recordar ocasions en Què el déu ja havia estat favorable, o bé fer promeses de futur, com ara Sacrificis. En acabar, el suplicant es ficava davant de l’estàtua o li enviava Un petó amb la mà esquerra. Els vots s’escrivien en una tauleta de cera que es Lligava als genolls de l’estàtua (vota facere).

ELS SACRIFICIS:

El sacrifici era posterior a les pregàries i als vots, Sigui com a reforç de la petició que es feia al déu o com a agraïment pel que Havia concedit.

Abans d’oferir un sacrifici calia banyar-se i posar-se un Vestit blanc. Els animals destinats a ser sacrificats  (víctima en el cas d’animals grossos i Hostia si eren petits) no havien de tenir cap tara. Eren portats amb una Corda per uns servidors sagrats (popae), sense arrossegar-los, per fer la Impressió que les bèsties hi anaven per voluntat pròpia.

Abans del sacrifici, es posava els caps dels animals a Una coca especial elaborada per les vestals.

LES PRÀCTIQUES EXEPCIONALS:

Es feien en casos extraordinaris.

La purificació (lustratio): consistia en una processió Que donava tres voltes a l’entorn de l’objecte que s’havia de purificar (podia Ser una persona) per treure les impureses morals.

La devotio capitis: era l’oferiment d’una o diverses Vides humanes als déus infernals, sense sacrifici ja que el devotus es limitava A oferir la seva vida per tal que el poble ROMà obtingués alguna victòria Militar.

EVOLUCIÓ DELS RITUALS:

Molts dels rituals tradicionals van decaure en època de La República. En primer lloc, els van abandonar les classes més altes. Més Tard, el poble també va anar abandonant els cultes tradicionals. Els temples Van començar a caure en ruïnes, moltes festes tradicionals es van deixar de Fer.

En canvi, durant la República van créixer els jocs Votius, que eren jocs organitzats una sola vegada en honor d’una gran empresa, I que podien ser organitzats per l’Estat o per particulars. Cap a la fi de la República, organitzar jocs votius era per al candidat la millor manera D’atreure el favor dels electors.

EL CULTE IMPERIAL:

La gran majoria d’emperadors dels primers segles de L’Imperi van rebre el títol honorífic d’August, foren divinitzats, foren Objecte de culte a Roma i a l’Imperi i en honor seu es van erigir temples. Aquesta situació va durar fins al segle III Dc. La irrupció del cristianisme i La seva adopció final com a religió oficial de l’Estat de ROMà van modificar i Suprimir el culte imperial.

LES RELIGIONS ORIENTALS:

Des de l’època de les guerres púniques els romans havien Sentit atracció pels cultes orientals. Els primers cultes orientals eren Acceptats sempre que no pertorbessin l’ordre públic, com es pot veure en Aquestes prohibicions:

El culte d’Atis es va prohibir perquè els fidels S’emasculaven.

El 186 Ac es van prohibir els misteris de Bacus o Bacanals a causa dels escàndols que hi tenien lloc.

Els cultes orientals van tenir cada cop més èxit. August Va intentar frenar la tendència, però Claudi va acabar reconeixent oficialment El culte d’Atis i de Cibeles.

EL JUDAISME I EL CRISTIANISME:

EL CULTE PRIVAT:

El pare de família dirigia el culte domèstic i S’encarregava d’ensenyar als seus fills les pregàries i totes les pràctiques de La religió domèstica. Un cop mort, era el fill gran qui s’encarregava de Fer-ho; si no tenia fills, adoptava un nen per tal de que ho continués fent. Les nenes només participaven en el culte domèstic del pare fins que es casaven.

Els cultes domèstics presentaven diverses formes:

El culte del primer avantpassat: normalment Era un home.

El culte de la llar:

El culte als morts: té molts Elements procedents dels etruscos. Les ànimes dels morts es consideraven Perilloses per la qual cosa es feien rituals per intentar evitar-les. A casa, Els morts eren honorats amb el nom de manes. Se’ls oferien flors i Aliments el dia del naixement dels éssers que representaven.