Deus antropomorfics
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 9,34 KB
FILOSOFIA TEMA-2: RELIGIÓ I MITE EN LA GRÈCIA ANTIGA
EL MÓN HOMÈRIC (CIUTATS GREGES)
A Catalunya hi va haver una colònia grega anomenada Empúries.
Hi havien ciutats gregues a Itàlia anomenades POLIS.
Tenien en comú la religió, parlaven el grec, tenien sentiments nacionalìstes.
PAISATGES GRECS:
Era molt fàcil construir ports.
Hi havia una acròpolis: que era la part més alta de la ciutat que s’ultilitzava com refugi, hi solien posar temples, edificis oficials…
Tenien una plaça major que es deia ÀGORA
Es dedicaven a la agricultura, també eren bons ceramistes.
Estava governat per un consell format per representants de les famílies més importants.
Les famílies riques es podien permetre tenir armament.
Els millor dins de les ciutats eren els guerrers.
LA RELIGIÓ GREGA:
Els grecs tenien una religió politeista (molts deus), el principal Déu de tots era Zeus (Déu del llamp i del tro).
BÀCUL: Signe de poder i reialesa, autoritat.
Hi havien Deus antropomòrfics: (Deus amb formes humanes i personalitat humana ), els Deus són poderosos i ho demostren a la naturalesa amb (pluges, llamps... ) .
Els Deus son immortals.
Els Deus viuen a l’Olimp (Muntanyes nevades...).
Zeus domina el cel.
Possidó: Déu del mar, es caracteritza per portar una trident.
Hades: Domina el món subterrani (cavernes).
PSIQUE: És quan una persona moria y expulsava l’anima per la boca.
Quan l’anima arribava al mon- subterrani buscaven ajuda en (Terón) el barquer les animes havien de pagar-li.
Atenea: Patrona de Atenes, filla de Zeus, ella representava la saviesa.
El PARTENÓ era un temple grec.
Apol·lo: Simbolitza el destí (força) que marca el nostre camí que no podem alterar, no és un destí just és arbitrari, ilojic. Apol·lo comunica el destí als homes.
Oracle DELFOS: Oracle es un (Endeví), els nostres oracles son els horòscops.
ELS SACRIFICIS: Sacrificaven animals per oferir als Deus per així obtenir bones collites...Els presagis d’aquesta ofrenes eren l’Àliga o els ocells que arribe a la ciutat.
JOCS: És feien jocs en honor a Zeus i es feien a Olímpia.
AQUIL·LEU OFÈS (PAG 16 ):
Vol ser un guerrer recordat, que els altres parlin d’ell, la seva mare es diu Tetis, surt del mar i l’abraça, la seva mare submergeix a Aquil·leu en una font màgica sense arribar a ficar els talons, llavors si el ferien es curava, menys als talons l’ùnic lloc on no va arribar l’aigua d’aquí prove el nom de taló d’aquiles
TEXT B :
Compara els dos exercits amb dos rius.
TEXT C:
Apol·lo protegia a Eneas, Apol·lo sempre portava un arc i unes fletxes.
ARETEA: Virtut, quan una persona tenia “arete” era una persona fantàstica, en ser un guerrer formidable, valent que assumeix el seu destí.
HESIODE:
URÀ: Déu que abraçava la terra. Déu del cel.
CRONOS: Déu del temps, castra al seu pare i el cel és desenganxa de la terra, devora als seus fills, i es casa amb REA.