Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Antzerki latindarra: Plauto eta Terentzio

Latín2,4 KB

Komedia latindarra K.a. III. mendean garatu zen Erroman; Greziako garai helenistikoan garatutako komedian oinarritu ziren latindar obrak. Antzerkiaren inguruan hitz egiterakoan, oinarrizko bereizketa egin behar da tragediaren eta komediaren artean; komediak K.a. II. mendean goia jo zuen Plauto autoreari esker.

Komedia latindarrak sekulako arrakasta izan zuen herritarren artean, Plautorenak batez ere. Erromatarrek bi komedia mota garatu zituzten:

  • Palliatak: Arrakastatsuenak izan ziren; ezaugarri nagusia argumentua eta pertsonaiak Grezian kokatzen direla da.
  • Togatak: Erromatar pertsonaiak eta egoerak ditu oinarritzat.

Plauto: Barrearen maisua

Plauto K.a. II. mendeko autore ospetsua izan zen, eta komedia palliatak idatzi zituen. Bere obren artean Miles

...
Continuar leyendo "Antzerki latindarra: Plauto eta Terentzio" »

Llistat d'Expressions Llatines d'Ús Comú: Significat i Exemples

Latín36,35 KB

Expressions Llatines d'Ús Comú (A)

Accessit: "Es va acostar"

Recompensa que es dona a qui no obté el premi, però s’acosta a ell.

  • El concursant va obtenir el segon accèssit per la seva obra literària.
  • La senyora Carmen Aragón ha obtingut excel·lent i accèssit en Aritmètica i Geometria.

Ad absurdum: "Fins a l’absurd"

Demostració de la validesa d’un argument per la impossibilitat del seu contrari.

Sòcrates destacava pels seus raonaments ad absurdum amb els quals atacava i demolia els seus enemics sofistes.

Ad calendas graecas: "En les calendes gregues"

Per als grecs no existien les calendes, per tant, entre els romans s’utilitzava en el sentit de “mai”.

Pagarà el seu deute ad calendas graecas.

Ad hoc: "Per a això precisament"

Amb...

Continuar leyendo "Llistat d'Expressions Llatines d'Ús Comú: Significat i Exemples" »

Erromatar komedia: jatorria, pertsonaia eta Plauto-Terenzio

Latín3,33 KB

Sarrera

Erroman, komedia antzerkiak tragediaren antzerkiez gain nabarmendu ziren. Komediaren jatorria Etruriatik dator. Komediak garapen nabarmena izan zuen. Komediai "fabula" izena ematen zitzaion, eta bi modalitate zeuden:

  • Fabulae palliatae: Komedia greziarrezko gaietan oinarritzen ziren.
  • Fabulae togatae: Pertsonaia eta egoera latindarrei buruzkoak ziren.

Komedia normalean bost aktutan banatzen zen. Antzerkiaren hasieran haren argumentua azaltzen zen, eta ikusleei antzezlanari arreta jartzeko gonbidapena luzatzen zitzaien. Antzerkietara joaten ziren ikusleak gizarte-maila guztietakoak ziren. Nahiz eta gehienak maila sozial baxukoak izan, esklabuak ere bertan egon ohi ziren. Ikusleen jokaera batzuetan aktoreekin errespetu gutxikoa ageri zen; hitz...

Continuar leyendo "Erromatar komedia: jatorria, pertsonaia eta Plauto-Terenzio" »

L'Expansió de Roma: Guerres Púniques i Conquesta del Mediterrani

Latín8,92 KB

Expansió Romana al Mediterrani Occidental

La Primera Guerra Púnica (264-241 aC) va començar l'any 264 aC quan Cartago va atacar la ciutat de Messina. Els romans van intervenir, ajudant els messinesos i guanyant el conflicte, quedant-se amb Sicília i Sardenya. Es va pactar que el riu Ebre faria de frontera entre les dues potències.

Segona Guerra Púnica (218-201 aC)

Els cartaginesos van fundar Cartago Nova a Hispània, on els generals de la família Barca van conquerir bona part del territori. L'any 219 aC, Anníbal Barca va assetjar i capturar Sagunt, fet que va portar els romans a declarar la guerra a Cartago. Anníbal va formar un gran exèrcit, va creuar els Pirineus i els Alps, i el 217 aC va vèncer els romans.

El 218 aC, Roma va enviar...

Continuar leyendo "L'Expansió de Roma: Guerres Púniques i Conquesta del Mediterrani" »

Horaci, Ciceró i Livi: Guia d'Autors Clàssics Romans

Latín6,56 KB

Horaci

Biografia i mecenatge

Va néixer l'any 65 aC a Venúsia i va morir el 8 aC. Va estudiar a Roma i a Atenes.

Abans de poder viure de la poesia, va treballar com a funcionari. A causa de les seves idees republicanes, li van confiscar les terres familiars.

Va rebre el suport econòmic de Mecenàs, qui li va permetre dedicar-se plenament a la poesia i fins i tot li va regalar una finca al camp sabí, on es retirava sovint.

Obra i estil

Obres principals

  • Sàtires (Sermones)
  • Epodes
  • Odes (Carmina)
  • Epístoles (Epistulae)
  • Cant secular (Carmen saeculare)

La seva crítica a la societat és més irònica que agressiva, on predomina la burla amable per sobre de l'atac virulent.

El famós tòpic del Beatus ille es troba a la seva obra Epodes.

El cim de la seva poesia

...

Continuar leyendo "Horaci, Ciceró i Livi: Guia d'Autors Clàssics Romans" »

Llatí a l'Actualitat: Diccionari de Frases i Locucions Essencials

Latín5,19 KB

Diccionari de Locucions Llatines Essencials

Locucions Comunes i els seus Significats

  • CASUS BELLI: Guerra.
  • QUIS PRO QUO: Un favor a canvi d'un altre.
  • RARA AVIS: Ocell estrany.
  • COITUS INTERRUPTUS: Coit interromput.
  • DELIRIUM TREMENS: Deliri que fa tremolar.
  • IN VITRO: En el vidre.
  • LATO SENSU: Sentit ampli.
  • IN VIVO: En viu.
  • SIC: Així, tal qual, literalment.
  • PLACEBO: Agradable (o substància inactiva).
  • VOLENS NOLENS: Volent o no volent.
  • RIGOR MORTIS: Rigidesa de la mort.

Locucions de Temps i Origen

  • A POSTERIORI: Després (basat en l'experiència).
  • A PRIORI: Abans (basat en la raó pura).
  • AB ILLO TEMPORE: Des d'aquell temps.
  • ANTE MERIDIEM: Abans del migdia (a.m.).
  • IN ARTICULO MORTIS: A punt de morir.
  • IN EXTREMIS: En les últimes circumstàncies.
  • IN FRAGANTI: En el moment
...
Continuar leyendo "Llatí a l'Actualitat: Diccionari de Frases i Locucions Essencials" »

Poesia èpica: Característiques, autors i l'Eneida de Virgili

Latín3,97 KB

La poesia èpica: Un gènere literari clàssic

La poesia èpica és un gènere literari que narra els fets d'herois històrics o llegendaris. L'èpica sorgeix de l'admiració que té el poeta davant de personatges d'influència col·lectiva, per expressar sentiments de tipus personal. L'èpica llatina no sorgeix d'una tradició oral pròpia, sinó que es va desenvolupar des de l'àmbit escrit a través de la imitació dels autors grecs. Va saber adoptar els seus propis trets característics i va originar obres d'una gran transcendència en les literatures modernes.

Principals trets característics de l'èpica

  • L'origen: En la majoria de cultures, l'èpica era oral i cantada, en canvi en l'èpica llatina no.
  • La forma: Estava escrita en vers. Utilitzava
...
Continuar leyendo "Poesia èpica: Característiques, autors i l'Eneida de Virgili" »

Evolución Histórica y Pronunciación del Latín: Un Recorrido Lingüístico

Latín3,89 KB

Desarrollo Histórico de las Lenguas en la Península Itálica

En la península Itálica se desarrollaron cuatro lenguas pertenecientes al grupo **Itálico** (lenguas indoeuropeas - IE): el **Osco**, el **Umbro**, el **Falisco** y el **Latín**. Además, existía una lengua no indoeuropea en Italia: el **Etrusco**.

De estas, solo el **Latín** sobrevivió. Se desgajó aproximadamente hacia el 1000 a.C. y su evolución culminó alrededor del siglo VIII con la aparición de las **lenguas romances**. El latín, por lo tanto, vivió unos 1800 años, experimentando una constante evolución:

Periodización de la Historia del Latín

  • Periodo Arcaico (±1000 a.C. / 248 a.C.): Coincide con la fundación de Roma en el 753 a.C. Las manifestaciones latinas
...
Continuar leyendo "Evolución Histórica y Pronunciación del Latín: Un Recorrido Lingüístico" »

Transformaciones Económicas, Sociales y Artísticas en la Hispania Antigua

Latín4,22 KB

BLOQUE 1

Diferencias económicas entre el Paleolítico y el Neolítico

Los pobladores del periodo Paleolítico eran depredadores y su economía era de subsistencia, basada en la caza, la pesca y la recolección de frutas. Se trataba de una sociedad nómada, estructurada por familias de trabajadores y dependiente de las condiciones climáticas favorables. Su organización social era colectiva y vivían en grupos sin una diferenciada jerarquización social. El medio climático de la península era muy diferente del actual; el hombre, para protegerse del frío, vivía en cuevas. Su forma de vida era depredadora y la necesidad de colaborar para cazar grandes animales determinaba un cierto tipo de organización social.

A partir del año 5000 a. C....

Continuar leyendo "Transformaciones Económicas, Sociales y Artísticas en la Hispania Antigua" »

Fundamentos de la Retórica Latina: Cicerón, Quintiliano y las Cinco Partes de la Oratoria

Latín3,56 KB

Marco Tulio Cicerón: Obras Fundamentales de Retórica y Oratoria

Tratados de Retórica

  • “Sobre el Orador” (De Oratore)

    Dos grandes oradores romanos, Antonio y Craso, dialogan sobre las cualidades que ha de tener el orador perfecto.

  • “El Orador” (Orator)

    Aborda la triple función del orador: enseñar, deleitar y convencer (docere, delectare, mouere).

  • “Bruto” (Brutus)

    Historia de la oratoria romana.

Discursos Más Importantes

Discursos Judiciales

  • “Verrinas o Contra Verres” (In Verrem)

    Siete discursos contra Verres, el gobernador de Sicilia, acusado por corrupción y robo de obras de arte.

  • “A Favor de Milón” (Pro Milone)

    Cicerón defiende a Milón (de la facción optimate), quien había dado muerte a Clodio (de la facción popular) en un

...

Continuar leyendo "Fundamentos de la Retórica Latina: Cicerón, Quintiliano y las Cinco Partes de la Oratoria" »