Géneros de la literatura romana y sus orígenes

Els romans es van inspirar en els gèneres de la literatura grega, que van quedar fixats en: poema èpic, poema didàctic, tragèdia, comèdia, oratòria, etc. Més tard van inventar dos nous gèneres: la sàtira i l’epistolgrafia.

ELS ORÍGENS

Els documents més antics en llatí:

Els documents més antics en llengua llatina, relacionats amb l’esfera ritual i pràctica, són:

Lapis niger: va ser trobat l’any 1889 a prop de l’arc de Septimi Sever, al fòrum de Roma. Està redactat en escriptura bustrofèdica.

Vas de Duenos: va ser descobert a Roma l’any 1880. És un kernos (un vas lobulat per a les ofrenes). Té una inscripció d’interpretació incerta que data del segle IV a.C. s’ha de llegir de dreta a esquerra.

ELS PRIMERS POEMES

Encara conservem mostres de poesia arcaica, escrita normalment en vers saturni.

La poesia religiosa:

Les principals mostres de poesia religiosa són:

Carmina Saliaria: són himnes adreçats als déus cantats pels salis, dotze sacerdots de Mart que custodiaven els escuts sagrats.

Carmina Fratrum Arvalium: són himnes cantats pels dotze sacerdots arvals, s’encarregaven de beneir els camps de les festes ambarvals.

Poesia èpica:

Nènia: cant fúnebre acompanyat de flauta amb el qual se celebraven les lloances dels difunts.

Carmina convivalia: textos narratius destinats als banquets.

Carmina triumphalia: cants improvisats i rudes que cantaven els soldats durant les cerimònies celebrades al final d’una campanya militar victoriosa.

Poesia dramàtica:

Fescennina: farsa o comèdia popular de caràcter frívol composta en versos saturnis que parla sobre el món de la pagesia.

Satura: composició importada d’Etúria que barreja dansa, música i art.

Mim: improvisacions burlesques destinades a provocar efectes còmics.

Farsa atel·lana: els actors les improvisaven sobre la base d’una petita trama i feien servir màscares.

LA PROSA

Els textos legislatius:

Els primers escrits romans en prosa van ser textos jurídics. Les normes jurídiques més antigues són les leges regiae i la Llei de les XII Taules. La Llei de les XII Taules va ser redactada per una comissió de deu magistrats. Es basava en la legislació grega i estava exposada al fòrum públicament, inscrita en dotze taules de bronze. Comprenien el dret privat, dret processal, dret públic i normes de policia, barrejaven aspectes jurídics primitius i moderns.

EL TEATRE

Els gèneres:

La tragèdia es va inspirar en els tres grans tràgics grecs Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

La comèdia romana es va inspirar també en la comèdia grega, especialment en l’anomenada “comèdia nova”, representada pel grec Menande. La comèdia nova era de caràcter realista i presentava situacions plenes d’aventures. Són d’origen i ambientació gregues, en efecte:

La pal·liata: principal gènere còmic, ús del “pallium” típic mantell grec.

La coturnata: principal gènere tràgic, amb el nom de coturns (cothurni), unes sabates altíssimes que duien els actors tràgics grecs.

També hi havia dos gèneres d’ambientació romana:

La togata: anomenada així per la toga, la vestimenta típica dels romans. Solen presentar històries d’amor entre joves lliures. Donen més importància als personatges femenins.

La pretexta: anomenada així per la toga pretexta, la portaven els magistrats romans. Es basa en episodis de la història de Roma.

Els edificis:

Les primeres estructures teatrals eren provisionals, de fusta, construïdes expressament per a esdeveniments diversos, sovint edificades al circ o davant del temple d’Apol·lo. Els primers teatres es van inspirar amb els teatres grecs.

De planta semicircular, el teatre romà d’època augusta i imperial es construïa sobre un terreny pla i estava tancat per parets perimetrals que connectaven la cavea (grades per als espectadors).

Teatre romà ben conservat: Palmira, a Síria.

PLAUTE:

Va escriure moltes comèdies, que solia recitar ell mateix.

ARGUMENT DE LA SOGRA:

El tema de la comèdia gira al voltant de Sòstrata, mare de Pàmfil i sogra de Filúmena. Filúmena, abans del seu matrimoni, es descobreix que havia quedat embarassada d’un desconegut; Pàmfil voldria abandonar-la, ja que ara sent una gran passió per la cortesana Baquis. El jove, tanmateix, es reconcilia amb la seva dona, que, segons s’acaba sabent, havia estat violada pel mateix Pàmfil durant una festa nocturna.

Destacar que Sòstrata no és l’estereotip de sogra que normalment es té, ella no defensa al seu fill i està en contra de la seva jove, al contrari, intenta que el matrimoni s’entengui i continuïn junts.

TENENCI

Va néixer a Cartago cap al 185 a.C., va ser esclau i va ser alliberat per la seva bellesa i talent. Va conèixer gent de la noblesa qui el van introduir a cercles literaris.

Va escriure varies comèdies que van tenir poc èxit de públic. Per exemple, amb la Sogra el públic va abandonar el teatre per anar a veure funambulisme.

Va escriure comèdia nova i la pal.liata, joves enamorats, pares que s’hi oposen, esclaus que fan tot el possible pels seus amos, etc. Li interessa la psicologia dels personatges i no descriu persones en concret sinó els tipus de persones, pare tradicional, joves enamorats, sogres, etc. No està d’acord amb els tòpics i, per exemple, descriu a la sogra com molt amable i preocupada per la parella o a la prostituta com a una persona sensible amb molts sentiments.

La llengua és depurada. Utilitza llengua col·loquial però de les classes cultivades sense expressions vulgars ni jocs de paraules.

EL MILITAR FANFARRO DE PLAUTE

En aquest text hi ha dos personatges, Pirgopolonices que és un soldat i Artoprogus que és el seu esclau.

El primer és un “miles gloriosus”, un soldat fanfarró que explica històries que mai ha viscut i el segon és “el servus”, molt astut i irònic.

El servent es riu del seu amo però ell no se n’adona i es queda molt satisfet, és molt més espavilat el servent que Pirgopolonices.

Representa que ells dos van parlant i mentre, Artoprogus es va dirigint al públic burlant-se de Pirgopononices.

FEDRA DE SÈNECA

És un fragment d’una de les tragèdies de Sèneca.

Parla Fedra, la mare, que li demana al seu fillastre Hipoli que no li digui mare, que millor germana o serventa. Es posa a la seva disposició pel que vulgui ell. Fedra li diu que complirà totes les seves ordres. Li dona la possibilitat de que governi ell, li diu que és jove i fort i que ella serà la seva serventa.