Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Virgili i l'Eneida: L'Èpica Romana

La poesia èpica, un gènere narratiu que destaca per obres extenses en vers hexàmetre, se centra en personatges i les seves gestes heroiques, amb la possible intervenció divina. Virgili, destacat escriptor romà, va escriure l'Eneida, la gran epopeia nacional romana, sota l'emperador August. La literatura llatina inicial va mostrar una clara influència de la cultura grega, amb Virgili fent una traducció llatina de l'Odissea d'Homer.

Vida i Obres de Virgili

Virgili, nascut el 70 aC prop de Màntua, va tenir una vida senzilla dedicada a la poesia. Va escriure Bucòliques, poemes pastorals, i Geòrgiques, un poema didàctic sobre agricultura, aconseguint l'amistat de Mecenes. La seva obra mestra, l'Eneida,... Continuar leyendo "Virgili i l'Eneida: Èpica Romana" »

ERREPUBLIKA

Zesar (K.a. 100 – K.a. 44)

Erroman jaioa. Silaren alboan hasi zen, baina laster diktadorea eta alderdiko burua bihurtu zen. Karrera politiko eta militar harrigarria izan zuen:

• Magistraturak eta kargu politikoak.
• Lehen Triunbiratua.
• Galiak konkistatu zituen.
• Gerra Zibilean Ponpeio menderatu zuen.

Zesarren obra historikoak

• De Bello Gallico: 8 liburu. Galiaren deskribapena eta herrialdeak.
• De Bello Civili: 3 liburu. Gerra Zibilaren gertakizunak.

Zesarren obretan beti aipatu izan da bere objektibotasuna kualitate gisa. Zesarrek hirugarren pertsonan idazten zuen, Zesarren izena errepikatzea inpaktanteagoa zelakoan. Gaur egun, Zesarren helburua propaganda politikoa egitea zela uste da. Narratzen dituen gertakizunak benetakoak dira zalantzarik... Continuar leyendo "Erromako Historialari Klasikoak: Errepublika eta Inperioa" »

Cicerón: Oratoria, Derecho y Filosofía en la República Romana

Marco Tulio Cicerón: Figura cumbre de la oratoria y la política romana. Estudió elocuencia, derecho y filosofía en Roma, perfeccionándolos en Grecia. Perteneciente a la clase media, su carrera política fue meteórica.

Obras Destacadas de Cicerón:

• Tratados de Oratoria: Brutus y De Oratore.
• Obras Jurídicas: Verrinas (discursos contra Verres, gobernador corrupto, que le valieron el triunfo como fiscal en Roma), Catilinarias (discursos contra el intento de golpe de estado de Catilina) y Filípicas (discursos contra Marco Antonio).
• Obras Filosóficas: De Republica y De Legibus.
• Correspondencia Personal: Ad Familiares.

Trayectoria Política y Exilio:

Durante la República, Cicerón... Continuar leyendo "Legado Clásico: Figuras Eminentes y Ciudades Romanas" »

La Comèdia Pal·liata

L'autor escrivia comèdia pal·liata. Per exemple: Amphitruo, Asinaria i Bacchides.

El tema és semblant en totes: els membres d'una família es veuen obligats a una separació forçosa (per culpa d'un segrest, de la guerra...), fet que porta a confondre una persona per una altra i a intercanviar-se els papers. Aquestes situacions giren entorn d'un embolic que se sol resoldre feliçment, en general gràcies a la intervenció de l'esclau protagonista.

Els personatges

Utilitza sempre uns personatges que li serveixen per fer riure el públic. Es divideixen en dues categories:

Personatges protagonistes

• El vell (senex): Pare estricte amb els fills i els esclaus. Objecte de les burles.
• La matrona (matrona): Mare amb mal caràcter,

La Poesía Épica

La épica responde al amor por los hechos nacionales en los que se mezclan leyendas de sus orígenes y el gusto por lo militar. Esta es una épica culta, consecuencia de la voluntad compositora de diversos autores.

La poesía épica mantiene los esquemas de los modelos griegos: verso hexámetro dactílico, estilo solemne, personajes elevados y tono grandilocuente. Los escritores latinos escribieron sobre hazañas llevadas a cabo en campos de batalla elevadas a la categoría de gestas irrepetibles y admirables, mitificadas por el pueblo.

Fuentes de la épica romana

Tres son las fuentes de la épica romana:

1. La tradición épica griega (Ilíada y Odisea).
2. La Poesía Alejandrina (Las Argonáuticas).
3. Las gestas de romanos ilustres en

La Casa Romana: Domus, Insula i Villa

Domus: La Típica Casa Romana Unifamiliar

La domus era la casa romana típica, on residia una sola família. Les seves característiques principals eren:

• Orientada cap a l'interior: l'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre, amb les habitacions al voltant.
• Sense vista a l'exterior: no tenien finestres.
• Normalment d'un sol pis: les habitacions tenien un ús determinat.

La primitiva casa romana consistia en una sola sala, l'atri (atrium), lloc de desenvolupament de la vida familiar i domèstica, amb algunes habitacions al voltant. Al fons de la casa hi solia haver un jardí. La domus, però, es va anar ampliant i enriquint fins a convertir-se, en alguns casos, en luxoses cases senyorials.... Continuar leyendo "Domus, Insula i Villa: La Casa Romana" »

Historiografía Romana: Orígenes y Desarrollo

Introducción a las Fuentes Romanas

Las primeras noticias sobre Roma se difundieron a través de los historiadores griegos que no estaban alineados con la causa romana. Por ello, los romanos sintieron la necesidad de contribuir a la escritura de su propia historia.

Estos primeros historiadores romanos adoptaron el griego como lengua vehicular, dado que era la más extendida por toda la cuenca mediterránea. Con ello, lograron contraponer su visión de la historia romana a la ofrecida por los griegos.

Los Analistas Primitivos

A los primeros historiadores romanos se les denomina analistas primitivos; su método consistía en narrar los sucesos año por año.

• Los analistas más antiguos iniciaban sus relatos

Els tres àpats del dia

A l'antiga Roma es feien tres àpats principals al dia:

• Esmorzar (ientaculum): Normalment consistia en pa i formatge.
• Dinar (prandium): Solia ser un àpat ràpid amb menjar fred (sovint les restes del dia anterior) i es prenia sense seure.
• Sopar (cena): Era l'àpat principal del dia.

El 'Triclinium': L'espai del banquet

Antigament, la cena tenia lloc a l'atri, però quan van començar a sopar recolzats, van dedicar una cambra especial per als àpats anomenada triclinium. En aquest menjador hi havia tres llits (triclinis), cadascun amb lloc per a tres persones. Els tres llits s'anomenaven, de dreta a esquerra:

• Lectus summus
• Lectus medius
• Lectus imus

Els tres emplaçaments de cada llit, de dreta a esquerra, eren:

• Locus summus
• Locus

Indoeuropeu

Al segle XIX, el lingüista Franz Bopp (1791-1867) va publicar la seva teoria d'una família lingüística anomenada indoeuropea, que tenia una llengua originària comuna anomenada indoeuropeu. L'indoeuropeu era parlat per un conjunt de tribus que habitaven cap al tercer mil·lenni abans de Crist a l'Àsia Central (a l'actual Kazakhstan). Tenim pocs coneixements sobre aquests pobles indoeuropeus. Al llarg del temps aquests pobles van emigrar cap a altres zones, fet que es coneix amb el nom de diàspora*. Aquesta diàspora va comportar-ne el desmembrament en diversos grups que es van dirigir a zones diferents i ben allunyades. Així, alguns van anar cap a l'Índia, l'Àsia Menor, Grècia, Itàlia, el nord d'Europa, etc. -3- Il·lustració... Continuar leyendo "Els Orígens de Roma: Llegenda i Història" »

Oratoria Romana: Contexto y Evolución

La oratoria fue un pilar fundamental en la sociedad romana, especialmente durante la República.

1. Importancia y Desarrollo de la Oratoria

• Favorecida por la República: Predominó en discursos políticos, judiciales y elogios fúnebres.
• Transformación en el Imperio: Se convirtió en un puro ejercicio de retórica, perdiendo parte de su función práctica.
• Instrumento Educativo: Era indispensable en la formación de la juventud y las familias adineradas, sirviendo como preparación esencial para la vida política o la abogacía.

2. Escuelas y Tendencias Oratorias

Existían tres principales escuelas que definían el estilo de la elocuencia:

• Ática: Caracterizada por una elocuencia sin artificios, dando mayor importancia