Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Arquitectura i Vida Quotidiana a les Cases Romanes: Domus, Insula i Villa

Latín7,72 KB

La Domus Romana: Arquitectura i Estructura

La domus era un habitatge unifamiliar situat al nucli urbà, destinat a famílies amb recursos econòmics. Generalment d'una sola planta, el seu disseny bàsic s'orientava cap a l'interior, sense finestres a l'exterior, permetent que l'aire i la llum entressin a través de l'obertura del pati. Era el tipus de residència predominant per a les classes benestants dins de les ciutats romanes.

Parts Clau de la Domus

  • Ianua: Porta principal que donava accés a un corredor dividit en dos trams: el vestibulum (espai d'entrada) i les fauces (passadís d'accés a l'atri).
  • Ostarius: El porter, encarregat de la vigilància de l'entrada.
  • Cella ostiaria: L'espai o habitació del porter, sovint prop de l'entrada.
  • Tabernae:
...
Continuar leyendo "Arquitectura i Vida Quotidiana a les Cases Romanes: Domus, Insula i Villa" »

Aro Modernoa: Ezaugarriak eta Literatura

Latín7,64 KB

ARO MODERNOA

  • Epea: Amerikaren aurkikuntza (1492) – Frantziako Iraultza (1789)
  • Politika eta ekonomia:
    • Feudalismoa desagertu.
    • Monarkia absolutuek indarra hartu.
    • Merkataritzaren garaipena.
  • Gizartea:
    • Klase sozial berriak sortu: burgesia.
    • Izurrite Beltzak Europako biztanleen herena hil.
    • Balio berriak: justizia eta aurrerapena.
  • Erlijioa:
    • Protestantismoa sortu: 1517an Luteroren 95 tesiak = Erreforma Protestantea.
    • Eliza Katolikoak: Kontrarreforma.
  • Zientzia modernoaren sorrera XV. mendean.
  • Kopernikoren heliozentrismoa (ordura arte geozentrismoa nagusi, Elizak defendatua).
  • Errenazimentu garaian filologia da jakintzaren tresna nagusia; XVII. mendean, Descartes eta Newtonen lanen ondorioz matematika gailendu.
  • Inprenta: Gutenbergek asmatu 1440 inguruan.

Lehendabizi argitaratutako...

Continuar leyendo "Aro Modernoa: Ezaugarriak eta Literatura" »

Tácito: Vida, Obra y Legado en la Historiografía Romana

Latín4,18 KB

Vida y Obras Tempranas de Tácito

La primera de sus obras se la dedicó a su suegro, Julio Agrícola (De vita et moribus Iulii Agricolae), y en ella traza la figura de un romano moralmente íntegro en el marco de una sociedad decadente. Poco después escribió Germania, obra que intenta comprender un pueblo extranjero en el que se ven, si bien rudimentariamente, los elementos que siglos antes habían dado a Roma poder y grandeza: la religio, la virtus, la simplicitas y, sobre todo, la libertas. La consecuencia que Tácito saca de todo esto es que Germania podría ser, antes o después, un peligroso enemigo para una Roma en decadencia moral.

La principal diferencia que ve Tácito entre un romano y un germano es que el romano es un agricultor...

Continuar leyendo "Tácito: Vida, Obra y Legado en la Historiografía Romana" »

Emèrita Augusta: Història, Urbanisme i Edificis de la Capital de Lusitània

Latín3,82 KB

Fundació i Importància Estratègica

L'actual Mèrida, fundada el 25 aC per l’emperador August, va rebre el nom de *Colonia Augusta Emerita*. El nom d’aquesta colònia indica que era un assentament destinat als soldats romans que havien lluitat al nord de la península. El terme *emèrit* (retirat amb honor) va néixer també com a homenatge al primer emperador de Roma, August.

La situació de l'assentament era molt bona, ja que es trobava al marge del riu Guadiana. Al mig del riu hi havia una illa natural. A més, per aquest punt passaven vies de comunicació importants, com la **Via de la Plata**, que unia la ciutat amb *Asturica Augusta* (l’actual Astorga). Era un lloc envoltat de turons, fet que proporcionava protecció natural.

Emèrita...

Continuar leyendo "Emèrita Augusta: Història, Urbanisme i Edificis de la Capital de Lusitània" »

De Tarquini el Superb a Juli Cèsar: Fets Clau de Roma Antiga

Latín3,63 KB

Regnat de Tarquini el Superb (534-509 a.C.)

El regnat de Tarquini va conduir a la fi de la Monarquia. Va prendre el poder per la força, envaint el Fòrum i matant Servi Tul·li. Va assassinar molts senadors per debilitar el Senat. Va combatre contra els llatins en diverses ocasions, va vèncer els volscos i va renovar el tractat de pau amb els etruscos.

Inici de la República Romana (509-31 a.C.)

Secessió de la Plebs

Els plebeus van abandonar el recinte de la ciutat per instal·lar-se temporalment al Mont Aventí i crear institucions pròpies, al marge del sistema republicà: magistrats (tribuns de la plebs i edils) i una assemblea (consell de la plebs).

La Llei de les Dotze Taules

Dues comissions de deu juristes (decemvirs) van posar per escrit...

Continuar leyendo "De Tarquini el Superb a Juli Cèsar: Fets Clau de Roma Antiga" »

Plaute vida

Latín2,4 KB

BÀRCINO-va ser fundada per l’emperador August cap a l’any 14 A.C. És una ciutat tardana respecte de les altres ciutats romanes de l’actual Cat. La ciutat es va alçar damunt un turó anomenat Tàber. Una de les Produccions més comercialitzades era el vi, però tmb s’hi van conrear cereals. Tmb va ser imp la pesca i el ferro de les mines de Gavà. La colonia estava Delimitada per muralles amb torres i 4 portes, aprox 10 hect. Es va respectar L’estructura habitual de les fundacions romanes: el recinte rectangular. Tant De carrers principals com els secu eren amples amb clavegueres i formaven una Quadrícules. Població 2000habs. Hi havia 2 aqüeductes. La nova forticifació i La seva situación estratégica, en el período final...

Continuar leyendo "Plaute vida" »

Tácticas y Estrategias de César contra los Helvecios: Batalla cerca de Bibracte

Latín3,94 KB

Los Helvecios y la Estrategia de César: Un Relato Detallado

La Retirada Estratégica y la Persecución

Los helvecios se habían refugiado en el monte. Sabiendo ese mismo día, por los batidores, que los enemigos habían hecho alto a la falda de un monte, distante ocho millas de su campo, César destacó algunos a reconocer aquel sitio, y qué tal era la subida por la ladera del monte. Informáronle no ser agria. Con eso, sobre la medianoche, ordenó al primer comandante Tito Labieno, que con dos legiones y guiado de los prácticos en la senda, suba a la cima, comunicándole su designio.

Pasadas tres horas, marcha él en seguimiento de los enemigos por la vereda misma que llevaban, precedido de la caballería, y destacando antes con los batidores...

Continuar leyendo "Tácticas y Estrategias de César contra los Helvecios: Batalla cerca de Bibracte" »

Història de l'Imperi Romà: Alt i Baix Imperi

Latín2,95 KB

L'Imperi Romà (29/27 aC – 476 dC)

Alt Imperi

Principat (Octavi August), Imperi (dinasties imperials de les famílies Júlia-Clàudia, Flàvia, Antonina i Severa).

Baix Imperi

Dominat (Tetrarquia).

L'època imperial comença quan Tiberi, fill de Lívia, ho hereta tot i es converteix en el 1er emperador després de ser adoptat per Octavi August.

Dinasties

Júlia-Clàudia: comença amb August que va prendre mesures per moralitzar els costums i embelleir la ciutat de Roma. La seva etapa es coneix com 'Pax Augustea'.

Tiberi va ser un bon governant però va caure sota la influència del seu prefecte Sejà.

Calígula governava amb crueltat i va ser assassinat per la seva pròpia guàrdia pretoriana.

Claudi va restablir l'administració i va ser enverinat...

Continuar leyendo "Història de l'Imperi Romà: Alt i Baix Imperi" »

La llegenda de Jason y el vellocino de oro

Latín2,53 KB

Antiquis temporibus Pelias in Thessalia regnabat.

En un temps passat, Pelias regnava a Tessalia. Era un rei malvat; havia expulsat al seu germà Èson del poder. Desprès el centaure Quiró va educar amb gran atenció a Jason, fill de Èson. Jason superava a tots els seus iguals en valor i força físic. Quan va ser adolescent, va decidir recuperar el regne del seu pare. D'aquesta manera, va tornar a Tesalia, i es va dirigir sense temor a Pelias i li va exigir al malvat rei el regne del seu pare.

Iasonis adventus Peliam terruit.

L'arribada de Jason va espantar a Pelias. Però el malvat rei desitjava fortament tenir un regne tan bonic i gran. Així doncs ve inventar-se una mentida i va respondre amb benevolència a l'adolescent: "La meva al·legria

...

Continuar leyendo "La llegenda de Jason y el vellocino de oro" »

La Monarquía Romana: Los Siete Reyes, el Rapto de las Sabinas y la Transición a la República

Latín4,01 KB

Los Reyes de Roma y su Procedencia

La Monarquía Romana se caracterizó por una alternancia inicial entre reyes de origen romano y sabino, seguida por una fase etrusca.

Fase Romano-Sabina

En una primera fase, existió una alternancia entre reyes romanos y sabinos:

  1. Rómulo (Romano, de Alba Longa): Fue el primer rey de Roma. Abrió las puertas a hombres de las regiones aledañas y, tras el Rapto de las Sabinas, se fusionaron con los sabinos.
  2. Numa Pompilio (Sabino): Sucedió a Rómulo.
  3. Tulo Hostilio (Romano): De origen romano, fue el sucesor de Numa.
  4. Anco Marcio (Sabino): Rey de origen sabino y nieto de Numa.

Fase Etrusca y el Fin de la Monarquía

A la muerte de Anco Marcio, los reyes de Roma fueron de procedencia etrusca, situación que se mantuvo hasta...

Continuar leyendo "La Monarquía Romana: Los Siete Reyes, el Rapto de las Sabinas y la Transición a la República" »