Barreja d'home i cavall
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,53 KB
Les harpies: Eren monstres amb cap de dona i cos d'ocell, ales i unes urpes potents.Se les feia responsables de la desaparició de tot allò que no es trobava. El seu nom significa raptores. Es van identificar també amb les ànimes dels morts que es dedicaven a raptar les dels vius o amb simples monstres que raptaven als nens. El mite més conegut on són presents és el de L'endevíí cec Fineu a qui les harpies robaven el menjar i li embrutaven amb els seus excrements quan anava a menjar-se'l. Fineu va oferir hospitalitat als Argonautes quan anaven cap a Còlquida a la recerca del velló d'or i els va prometre que els revelaria el seu futur si eliminaven a les harpies i així ell es com Fineu es va poder alliberar del seu torment. Sirenes eren dones amb forma d'ocell que no s'han de confondre amb les harpies. Cantaven tan bé que tots els mariners que les sentien s'apropaven imnotitzats a les roques on elles descansaven i en escoltar el seu cant dolç naufragaven estrepitosament alehores elles els devoraven. Segons un Oracle quan un vaixell aconseguís passar davant de la seva illa sense naufragar, les sirenes s'ofegarien. Això va passar quan Ulisses va tornar de la guerra de Troia qaue anava cap a Ítaca va acosneguir esquivarles. Va tapar les orelles dels seus mariners amb cera perquè no sentissin el cnat de les sirenes, mentre que ell es va fermar al pal del vaixell, ordenant als seus companys que passés el que passés no el deslliguessin. Seduit per la musica l'heroi demanava als seus mariners que el deslliguessin, però ells el lligsaven encara més fort. Les sirenes furibundes per haver fracassat en aquesta ocaisó es van llançar al mar i van moror ofegades. L'hidra vivia en una cova a prop del llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp, dels quals només un era imortal. Cada vegada que n'hi tallaven un en creixien dos amb la qual cosa el mostre cada vegada era més horrible. En el segon dels dotze treballs, Hèrcules va haver de matar l'hidra de Lerna, va ser una empresa difiícil perquè cada vegada que tallava un cap es tornava a reproduir. Va ajudar-lo el seu cosí Lolau que cremava amb una torxa els colls del mosntre un cop s'havien tallat els caps. Aixií Hércules va poder tallar el cap que era importal i el va enterrar sota una gtasn roca.Diu la llegenda que va mullar les seves fletxes amb la sang dels monstre i es van esdevenir verinoses. La quimera era un monstre que treia foc per la boca, tenia la part posterior del cos de lleó, amb una cua de serp i un doble cap de lleó i de cabra. Aquest mosntre tan horrorós devastava la regió de Lícia, escopint foc i devorant a tothom que trobava al seu pas. El rei de Lícia va demanar a Bel·lerofont que matés la Quimera i aquest amb l¡ajuda de Pegàs el cavall alat va llençar-se sobre el monstre des de dalt i el va matar amb unes fletxes de plom. Amb l'escalfor que deixava anar la fera el plom es va fondre i així va quedar calcinada. Els centaures eren una barreja d'home i de cavall. Tenien tot el cos i les potes de cavall i el tos, el cap i els braços d'home. Vivien a Tessàlia, menjaven carn i sembla que eren una mica primitius i rudes. De tots els centaures, el més famós és Quiró que no s'ajusta a la descripció habitual que tenim dels centaures. Quiró no era groller sinó amable no era inculte sinó molt savi. Els seus coneixements eren extensos en el camps de les herbes medicinals i les seves propietats curatives, Quiró va ser tutor de molts dels grans herois mitològics: Jàson, Aquil·les i Eneas. Apol·lo li va confiar el seu fill Asclepi perquè l'eduqués. Els sàtirs la mitologia clàssica ens parla dels sàtirs com uns homenots amb potes i unglots de cavall, amb unes orelles puns¡xegudes i unes petites banyes al cap. Vivien als boscos i a les muntanyes i no es cansaven de perseguir le s¡nimfes per satisfaer les seves exagerades apetències sexuals. Aquestes estaven sempre en alerta preparades per fugir d'aquests. En el mite D'orfeu i Eurídice és quan la ninfa intentava escapar de les intencions d'un sàtir quan una serp la va picar mortalment. Els sàtirs solien acompanyar el déu Dionís i participaven en totes les seves festes ballant i bevent. En una de les seves aventures amoroses, Pan, que eraun sàtir i déu de les pastures, perseguia la ninfa Sírinx. Aquesta va arribar al riu i quan es va adonar que no el podia creuar va demanar a les nimfes que la convertissin en un canyissar. Així ho van fer i Pan va tallar les canyes, va lligar-ne trossos de diferents mides i va fer la siringa o flauta de Pan, l'instrument amb què des de llavors va fer ballar nimfes i sàtirs.