L'expansió de Roma pel Mediterrani i les guerres civils

L'expansió pel Mediterrani

Al segle IIIaC, Roma es va enfrontar als cartaginesos en les Guerres Púniques, que van durar fins al 146aC, any de la destrucció de Cartago. Durant aquest període, Roma va conquerir Hispània (218aC), Grècia (197aC), l'Àsia Menor (188aC) i el nord d'Àfrica (146aC), dividint les zones conquerides en províncies.

Les guerres civils i la crisi de la República

Des de finals del segle IIaC i al llarg del segle IaC, la República romana va passar per una llarga etapa de conflictes interns que van desembocar en les guerres civils.

Gai Mari arriba al poder

Amb l'arribada de Gai Mari al consolat, es va fer una reforma profunda a l'exèrcit (102aC). Els soldats van començar a substituir la fidelitat a la República per la lleialtat al general, donant a aquest un gran poder polític.

La primera guerra civil

La primera guerra civil de la Roma republicana va esclatar l'any 88aC entre Gai Mari i Luci Corneli Sul·la. Sul·la va acabar guanyant i es va fer nomenar dictador vitalici per l'atemorit Senat (82aC).

El primer triumvirat

Després de diverses crisis polítiques, tres grups polítics van arribar a un acord i van formar el primer triumvirat (60aC).

La segona guerra civil i la mort de Cèsar

Després de la mort de Cras, es va desencadenar la segona guerra civil entre Juli Cèsar i Pompeu, de la qual Cèsar va sortir victoriós. Cèsar va acumular magistratures i es va convertir en l'amo de Roma, fins que va ser assassinat per un grup de senadors l'any 44aC.

El segon triumvirat i el final de la República

Després de la mort de Cèsar, van sorgir tres aspirants al poder: Octavi, Marc Antoni i Lèpid. Els tres van formar el segon triumvirat (43aC) i es van repartir el govern de l'Imperi. Després d'una guerra civil, Octavi va derrotar Marc Antoni i va tornar triomfant a Roma l'any 29aC, marcant l'inici de l'Imperi.