Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Secundaria

Comparativa entre Plató i Descartes

Estil i mètode

• Plató: Obra extensa, escrita en forma de diàleg, que recorre sovint al mite i la metàfora.
• Descartes: Obra que segueix el model científic; vol crear un mètode universal i segur basat en la reflexió sobre veritats evidents.

Realitat (Metafísica)

• Plató: Dualisme metafísic amb dos mons: l'intel·ligible i el sensible.
• Descartes: Existència de tres substàncies: Déu (res infinita), Jo (res cogitans) i el Món (res extensa).

Coneixement

• Plató: Els sentits només serveixen per al coneixement de l'aparença. La raó ens condueix al món vertader. El coneixement és propi de l'ànima i es defineix com a record (reminiscència).
• Descartes: Dubte dels sentits, ja que les coses que mostren són confuses

Duelo y Desmentida en la Adolescencia

La Desmentida como Mecanismo de Defensa

La adolescencia es un ejemplo de desorganización no patológica, donde la escisión del yo, fruto de la desmentida, es intrasistémica. Es decir, el yo se fragmenta, diferenciándose de la represión. La desmentida no es una transacción como los síntomas que derivan de la represión; en este caso, son dos corrientes psíquicas que operan simultáneamente sin alterarse. Se da entre el yo placer purificado y el yo real definitivo.

El yo placer funciona con el juicio de atribución, atribuyendo al objeto las mismas características de la representación. Predomina el principio de placer y está relacionado con el autoerotismo y la omnipotencia narcisista. En el yo real... Continuar leyendo "Duelo y Desmentida en la Adolescencia: Procesos de Separación e Identidad" »

Panorama General de la Teoría del Estado

La teoría del estado aborda la comprensión de la vida estatal que nos rodea, investigando su estructura y función actuales. A continuación, se presentan conceptos clave y perspectivas metodológicas asociadas a su estudio.

Perspectivas Teóricas y Autores Relevantes

• Para el autor, la teoría del estado se propone investigar específicamente la realidad de la vida estatal que nos rodea. Aspira a comprender al estado en su estructura y función actuales. Herman Heller.
• Para este autor, "El estado es por naturaleza un sistema de normas o la expresión para designar la unidad de tal sistema; y sabido esto, se ha llegado ya al conocimiento que el estado, como orden, no puede ser más que el orden jurídico

Descartes i el mètode cartesià

A l’època de Descartes, una bona part de la gent pensava com Aristòtil: la realitat és accidental i caòtica i, per tant, el coneixement autèntic no està en la realitat tal com la percebem. La nova ciència trenca aquest model anterior: apareix un saber nou que no pensa com Aristòtil. Exemples d’aquest canvi són:

• Copèrnic (teoria heliocèntrica);
• Kepler (moviment dels planetes);
• Galileu (observacions que transformen la concepció del sistema solar).

Descartes, matemàtic que estudiava la nova ciència, considerava que aquesta era coherent i volia trobar, amb la filosofia, un sistema que donés la mateixa seguretat o certesa que la nova ciència. Començarà per cercar un mètode que li permeti saber —amb... Continuar leyendo "Descartes: mètode, Meditacions i prova de Déu" »

La Metafísica com a Disposició Natural de l'Ésser Humà

Clarament, la metafísica sempre ha renascut, malgrat tots els obstacles que s’hi han oposat, i no hi ha cap dubte que ho continuarà fent. Però, quin n’és el motiu? Per què succeeix que, malgrat tots els atacs i les vicissituds que ha experimentat al llarg de la seva història, no solament reneix, sinó que sovint sorgeix amb més força? Una resposta ben coneguda a aquesta pregunta és que la metafísica és una disposició natural de l’ésser humà. Com ens diu Kant en els seus Prolegòmens: “Que l’esperit humà abandoni alguna vegada les especulacions metafísiques és tan poc probable com que deixem de respirar del tot, per no respirar aire impur”. Fins i tot quan

Jakintza mitikoaren ezaugarriak

• Diskurtso irrazionala: Pentsamendu mitikoa fede, sinesmen, tradizio eta antzeko elementu irrazionaletan oinarritzen da.
• Pentsamendu akritikoa: Pentsamendu mitikoak ez du bere burua aztertzen (mitoen iturriak zuzenak diren ala ez); hau da, ez da pentsamendu arrazoitua.
• Diskurtso dogmatikoa: Jakintza mitikoak dogmak erabiltzen ditu (inork zalantzan jarri ezin dituen egiak).
• Pentsamendu normatiboa (arauemailea): Komunitatearen bizitza bideratzen duten arau eta balioen multzoa ezartzen dute mitoek.
• Eredu animista eta antropomorfikoa: Alde batetik, mitoen munduko indar naturalek (haizeak, mendiek, ibaiek…) bizia edo arima dute (animismoa). Bestetik, mitoen munduko protagonistak diren jainko-jainkosak gizakiak bezalakoak

La Filosofia i la seva Història: Orígens a Jònia (s. VI a.C.)

Civilitzacions del Món Grec Primitiu

• Micenes: Bressol de la ciutadania grega (s. VII fins al VI a.C.).
• Creta (Minoics): Civilització molt avançada. El palau de Cnossos ja coneixia el terra radiant i els vàters.
  • Eren amants de la pau i tenien palaus.
  • Van desaparèixer possiblement a causa d'un tsunami que va transformar la zona, o per la invasió dels micènics, de caràcter militar.

Períodes Històrics del Món Grec

1. Època Arcaica (s. VII a VI a.C.): Micenes és el bressol de la ciutadania grega.
2. Època Clàssica (mitjans del s. V fins a mitjans del s. IV a.C.): Micenes perd importància. Esparta i Atenes guanyen rellevància.
   • Guerres del Peloponès: Enfrontament entre Esparta (preparada

Etika Teoria Nagusiak

Kant eta Inperatibo Kategorikoa

Araua benetan inperatibo kategorikoa bada, printzipio horri jarraitzen diola froga daiteke. Hasi zure zuzenbide-estatua nahi duzun moduan egiten. Beraz, geure buruari galdetu behar diogu lege unibertsal bat egin nahi dugun ala ez. Kanten arabera, ez genuke lege unibertsal hori egingo.

Utilitarismoa eta Ongizate Orokorra

Plazerak gehiengoaren ongizatea esan nahi du. Beraz, utilitaristek gauza bera egingo lukete Churchillekin kasu honetan: isildu eta Coventryko jendea hilko lukete. Hau egingo lukete azkenean gerrak jende gehiagori plazer gehiago emango liokeelako, nahiz eta Coventryko jendearen egoera hunkigarria izan.

Elkarrizketaren Etika eta Adostasuna

Aipatutako arauek ukitutako edozein pertsonak... Continuar leyendo "Etika Teoria Nagusiak eta Korronte Filosofikoak" »

Hominización y Humanización: El Camino hacia la Conciencia

La hominización es el proceso biológico en el que una serie de cambios morfológicos generan una estructura con un gran potencial evolutivo. En este proceso intervienen el material genético y el continuo cambio de condiciones ecológicas al que estos primates tienen que adaptarse para poder sobrevivir. Por otro lado, la humanización comprende los cambios que nos han llevado a la conciencia operativa; es decir, el conocimiento y la tecnología necesaria para la evolución social. Es la capacidad de transformación del conocimiento en pensamiento, proceso que incrementa la sostenibilidad de la especie y la autoconciencia (sabemos que existimos y que pensamos).

Las Transformaciones

Distinció entre Impressions i Idees

David Hume divideix les nostres percepcions en dues classes fonamentals: impressions i idees.

• Impressions: Quan sentim una passió o emoció de qualsevol tipus, o tenim imatges dels objectes externs transmeses pels nostres sentits, la percepció de la ment l’anomena impressió (paraula que empra en un sentit nou). Les impressions són les nostres percepcions més vívides i fortes.
• Idees: Quan reflexionem sobre la passió o l’objecte que no és present, aquesta percepció l’anomena idea. Les idees són les percepcions més pàl·lides i dèbils.

Principi de Còpia i Mètode Empirista

Les idees són còpies de les impressions. Aquestes darreres percepcions (les impressions) són tan clares i evidents que... Continuar leyendo "Anàlisi Humeana: Impressions, Idees i Causalitat" »