La Història de la Filosofia: Orígens, Etapes i Actitud Filosòfica

La Filosofia i la seva Història: Orígens a Jònia (s. VI a.C.)

Civilitzacions del Món Grec Primitiu

• Micenes: Bressol de la ciutadania grega (s. VII fins al VI a.C.).
• Creta (Minoics): Civilització molt avançada. El palau de Cnossos ja coneixia el terra radiant i els vàters.
  • Eren amants de la pau i tenien palaus.
  • Van desaparèixer possiblement a causa d'un tsunami que va transformar la zona, o per la invasió dels micènics, de caràcter militar.

Períodes Històrics del Món Grec

1. Època Arcaica (s. VII a VI a.C.): Micenes és el bressol de la ciutadania grega.
2. Època Clàssica (mitjans del s. V fins a mitjans del s. IV a.C.): Micenes perd importància. Esparta i Atenes guanyen rellevància.
   • Guerres del Peloponès: Enfrontament entre Esparta (preparada per a la guerra) i Atenes (més amant de la pau, similar als minoics).
   • Guerres Mèdiques: Grecs contra els Perses (el perill més gran).
   • Epidaure era un lloc d'apadrinatge on la gent anava per ser curada.
   • El període clàssic finalitza amb l'última Guerra del Peloponès, que acaba amb la destrossa de les dues civilitzacions.
3. Època Hel·lenística: Els grecs, tot i ser poderosos, vivien amb molta por.
   • Filip II de Macedònia nomena les dues civilitzacions part de Grècia, per acabar amb els enfrontaments.
   • Aristòtil serà el mestre del fill de Filip (Alexandre el Gran).
   • El territori de Grècia es multiplica, però augmenten els enemics, generant poca tranquil·litat.

El concepte de Cosmos i la Raó Filosòfica

El Cosmos significa ordre. Si hi ha ordre, hi ha d'haver lleis que el regeixen.

La filosofia utilitza la raó, el caràcter sistemàtic i el caràcter crític per trobar aquestes lleis.

2.1. La Filosofia Antiga: De la Cosmologia a l'Ètica

Els Presocràtics (s. VI a.C.)

Amb figures com Tales, Anaximandre, Empèdocles, Pitàgores, Heràclit i Parmènides, neix la filosofia, unida per l’anhel del saber i el coneixement. Busquen l’Arkhé (el principi de tot, el primer element) de la natura (physis).

Tot i que no es posen d’acord, les seves propostes fundacionals són clau:

• Tales: L'Arkhé és l'aigua.
• Heràclit: L'Arkhé és el foc (símbol de transformació, canvi, moviment).
• Parmènides: Contrari a Heràclit. Defensa que tot està en repòs i, a la llarga, res canvia (l'Ésser és immutable).
• Anaximandre: L'Arkhé és l'Àpeiron (allò que no veiem, l'indefinit).
• Empèdocles: Proposa els quatre elements (terra, aigua, aire i foc).
• Pitàgores: L'Arkhé són els números.

Nota sobre Plató: Plató intenta conciliar Heràclit i Parmènides, proposant dos mons: el món de les coses (material, transformable, imperfecció) i el món de les idees (intel·lecte, repòs, perfecció).

Els Sofistes (s. V-IV a.C.)

Els sofistes es centren en el concepte de veritat i en el llenguatge, amb una orientació pràctica cap a la política. S’adonen que la filosofia s'havia centrat massa en l’exterior (la physis) abans de conèixer l’interior (descobrir qui som), i abandonen la recerca de l’Arkhé.

Eren mestres de retòrica i defensaven que el coneixement objectiu no era possible.

• Protàgores: Sofista clau. La seva màxima és: “L’ésser humà és la mesura de totes les coses.” Això implica que som nosaltres qui reinterpretem les coses a partir de les nostres necessitats i punt de vista; per tant, tot és relatiu.

Sòcrates: La Cerca de la Veritat i la Virtut

Sòcrates va ser molt crític amb el relativisme dels sofistes. Va defensar la cerca de la veritat i de la virtut per sobre de la utilitat pràctica.

• Se li reconeixia el títol de savi.
• Maièutica: L’art de l’oratòria que consisteix a no imposar res, sinó a aconseguir que l’interlocutor arribi a la conclusió correcta per ell mateix.
• Reminiscència: Conèixer és recordar. El coneixement no ve de fora cap a dins, sinó que ja és dins nostre; hem de saber que hi és i saber-lo extreure.

Filosofia Hel·lenística: L'Art de Viure

Després de la mort d’Alexandre el Gran, neix la filosofia hel·lenística. Aquesta nova etapa se centra en l'ètica i en com viure per ser feliç.

Destaquen corrents com l’estoïcisme, l’epicureisme i l’escepticisme. També sorgeix el neoplatonisme, de caràcter més místic.

2.2. La Filosofia Medieval

[Secció estructural]

2.4. La Filosofia Contemporània: L'Actitud de Sospita

La filosofia contemporània es caracteritza per una actitud de sospita envers els grans sistemes i la recerca de l'objectivitat. Destaquen els següents corrents:

• Existencialisme (Martin Heidegger, Jean-Paul Sartre): Sosté que l'ésser humà és un projecte obert i inacabat. La nostra essència es defineix per les nostres experiències i decisions. L'important és viure i ser el que un vol ser.
• Hermenèutica (Michel Foucault, Louis Althusser): Argumenta que l’objectivitat no existeix. Tot coneixement passa pel filtre d’un mateix; per tant, cadascú té una captació diferent de la realitat.

4.2. La Vigència de l'Actitud Filosòfica

L’actitud filosòfica és comuna a tots els plantejaments i es basa en l’admiració i la sorpresa. Malgrat les crítiques, la filosofia conserva el seu valor intrínsec perquè és:

• Problematitzadora: El seu valor resideix més en les preguntes que formula que en les respostes. No resol els problemes, sinó que els aborda profundament.
• Universalista i Interdisciplinària: Tracta d’abastar tota la realitat i estableix connexions entre les ciències, la vida quotidiana, l’ètica, etc.
• Crítica: No dona res per fet. Qüestiona tot allò que té pretensió de coneixement i intenta buscar errors.
• Clarificadora: Cerca resoldre problemes causats per confusions del llenguatge mitjançant l'anàlisi conceptual. La funció de la filosofia és ajudar-nos a sortir dels errors conceptuals.
• Pràctica: El seu interès està orientat a la vida. Per això es diu que la filosofia és un art de viure, i si no serveix per a la vida, no serveix per a res.

4.3. Les Noves Pràctiques Filosòfiques

La denominació d’aquestes pràctiques va ser reconeguda en un congrés de la UNESCO l'any 2006.

1. Assessorament Filosòfic a Particulars: Iniciat el 1981 per Gerd Achenbach. Es realitzen sessions amb un filòsof assessor per reflexionar profundament sobre la filosofia de la vida, introduint el client en una reflexió crítica sobre com sent i pensa. L’assessor ha de promoure la màxima autocomprensió mitjançant un diàleg obert i respectuós.
2. Cafès Filosòfics o Socràtics: Debats oberts al públic moderats per un filòsof. Són debats interactius on els participants poden donar la seva opinió raonada sense necessitat de tenir coneixements previs de filosofia.
3. Filosofia per a Nens: Programa dissenyat per Matthew Lipman per introduir els infants al pensament filosòfic a partir de contes i materials diversos.