Anàlisi Humeana: Impressions, Idees i Causalitat

Distinció entre Impressions i Idees

David Hume divideix les nostres percepcions en dues classes fonamentals: impressions i idees.

• Impressions: Quan sentim una passió o emoció de qualsevol tipus, o tenim imatges dels objectes externs transmeses pels nostres sentits, la percepció de la ment l’anomena impressió (paraula que empra en un sentit nou). Les impressions són les nostres percepcions més vívides i fortes.
• Idees: Quan reflexionem sobre la passió o l’objecte que no és present, aquesta percepció l’anomena idea. Les idees són les percepcions més pàl·lides i dèbils.

Principi de Còpia i Mètode Empirista

Les idees són còpies de les impressions. Aquestes darreres percepcions (les impressions) són tan clares i evidents que no admeten controvèrsia, si bé moltes de les nostres idees són tan fosques que és gairebé impossible —fins i tot per a la ment que les forma— dir-ne exactament la naturalesa i la composició.

D’acord amb això, quan una idea és ambigua, el nostre autor apel·la sempre a la impressió, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme filosòfic no té cap idea annexa (cosa molt freqüent), pregunta sempre: “De quina impressió deriva aquesta idea?”. En cas de no poder-s’hi adduir cap impressió, conclou que el terme és del tot irrellevant. Així examina les idees de substància i essència, i seria desitjable que aquest mètode rigorós fos més practicat en tots els debats filosòfics.

Negació de les Idees Innates

Totes les nostres idees o percepcions dèbils es deriven de les nostres percepcions fortes. No podem pensar mai en cap cosa que no hàgim vist fora de nosaltres o sentit en les nostres ments. Aquesta proposició sembla equivalent a aquella que tant d’esforç li va costar d’establir a Locke: no hi ha idees innates.

Crítica a la Relació Causa-Efecte

Hume analitza la relació necessària entre dos elements, utilitzant dos criteris:

Argument 1: Anàlisi de la Causa

Si hi ha una relació necessària entre dos elements (quan hi ha una demostració), analitzant només el primer element ja en descobreixo el que se’n segueix (el segon element). Per exemple, si analitzo 2+3, ja descobreixo que el resultat és 5.

Hume comprova si això s’aplica a la relació causa-efecte. Si jo analitzo la causa, per exemple, “líquid verd” (què significa líquid, què significa verd), no puc descobrir el que se’n segueix (si potencia la memòria o no). Això vol dir que, analitzant la causa, no hi ha una relació necessària entre el primer element (causa) i el segon element (efecte).

Argument 2: La Contradicció de l’Afirmació Contraria

Quan hi ha una afirmació necessària (com 2+3=5), l’afirmació contrària és contradictòria i impossible. Hume comprova que aquesta condició no es dona en el cas de la relació causa i efecte. És possible dir tant “el líquid verd potencia la memòria” com “el líquid verd no potencia la memòria”. L’afirmació contrària no és contradictòria i, per tant, no podem afirmar que hi hagi una relació necessària entre causa i efecte.

Conclusió sobre la Causalitat

A partir d’aquests arguments, Hume arriba a la conclusió que la idea de causa no està justificada, ni a través de l’experiència, ni racionalment. No podem assegurar que hi hagi una connexió necessària entre causa i efecte, ni que en el futur a una mateixa causa li seguirà el mateix efecte.

La Causalitat com a Creença Inevitable

Per tant, la causalitat no és un coneixement, sinó una creença (una creença que no puc decidir deixar de creure).

Aquesta creença tan forta i inevitable es basa en el costum:

1. La ment s’acostuma al fet que a un fet (causa, per exemple, «beure aigua») li segueix un altre («alleugerir la set»).
2. El costum genera en la ment un hàbit mental d’associar el primer fet amb el segon. Quan veig la causa, la ment ràpidament pensa en l’efecte.
3. Aquest hàbit mental genera un sentiment (una impressió interna), el qual és el que dona tanta força a la creença que a una mateixa causa li seguirà el mateix efecte.

Per tant, és el costum i la creença, i no la raó, la que ens guia en la vida quotidiana.

Limitacions i Aplicació Pràctica

Encara que no puguem demostrar racionalment ni empíricament la idea de causa, com que és molt probable que en el futur a una mateixa causa li hagi de seguir el mateix efecte, podem confiar-hi tant en la vida quotidiana com quan s’utilitza a la Física. No obstant això, ens hem de limitar a aplicar-la només en els casos on puguem observar l’experiència de la conjunció constant entre dos fets (causa i efecte).

Refutació de les Forces Ocultes

Argument Final (6è Argument)

Algú podria dir a Hume que el que anomenem causa, més enllà de l’aparença sensible, té una mena de forces o energies ocultes que generarien l’efecte. Per exemple, el líquid verd potencia la memòria no perquè fos líquid o verd, sinó per unes energies potenciadores.

Hume respon que no tenim cap impressió que justifiqui les idees d’energia o forces ocultes i que, per tant, no és una explicació vàlida.