Comparativa: Plató vs. Descartes, Locke i Hume

Comparativa entre Plató i Descartes

Estil i mètode

• Plató: Obra extensa, escrita en forma de diàleg, que recorre sovint al mite i la metàfora.
• Descartes: Obra que segueix el model científic; vol crear un mètode universal i segur basat en la reflexió sobre veritats evidents.

Realitat (Metafísica)

• Plató: Dualisme metafísic amb dos mons: l'intel·ligible i el sensible.
• Descartes: Existència de tres substàncies: Déu (res infinita), Jo (res cogitans) i el Món (res extensa).

Coneixement

• Plató: Els sentits només serveixen per al coneixement de l'aparença. La raó ens condueix al món vertader. El coneixement és propi de l'ànima i es defineix com a record (reminiscència).
• Descartes: Dubte dels sentits, ja que les coses que mostren són confuses i obscures; el coneixement clar i evident només prové de la raó.

Concepte d'Idea

• Plató: Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable; fonament i model dels objectes sensibles. N'hi ha de quatre tipus: de les coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé (causa de la resta).
• Descartes: Representació mental. Distingeix tres classes: adventícies (experiència), factícies (construïdes per nosaltres) i innates (posseïdes pel pensament mateix). Demostra l'existència de Déu a partir de les idees innates.

Antropologia

• Plató: Dualisme on l'home és compost d'ànima (Món Intel·ligible) i cos (Món Sensible). És una unió antinatural on el cos és la presó de l'ànima (mite del carro alat).
• Descartes: Dualisme on l'home es compon de dues substàncies (pensament i extensió) connectades a través de la glàndula pineal.

Psicologia

• Plató: Ànima tripartida. Segons la part dominant, l'individu té una funció social a la República (artesans, guerrers o filòsofs-reis).
• Descartes: La característica fonamental de l'ànima (el jo) és el pensament (res cogitans). No estableix relacions amb funcions socials dins de l'Estat.

Teologia

• Plató: El Demiürg ordena el Món Sensible inspirant-se en l'Intel·ligible, creant el temps sobre la khôra (espai). La divinitat real és la Idea de Bé, causa i fonament de tot.
• Descartes: Déu (la res infinita) és la substància més important. En l'ordre del coneixement (ordo cognoscendi) es descobreix en segon lloc, però en l'ordre de les essències (ordo essendi) és la creadora del jo i del món.

Finalitat de la filosofia

• Plató: Prioritat dels temes ètics i polítics; la metafísica justifica el seu model d'Estat (la República).
• Descartes: Davant la decadència de la filosofia, cal desprendre's del saber tradicional per fonamentar el coneixement mitjançant el mètode. No presenta una teoria política ni una ètica definitiva (moral provisional).

Comparativa entre Plató i Locke

Estil i Realitat

• Plató: Diàlegs amb mites i metàfores. Defensa l'existència del Món Intel·ligible i el Sensible.
• Locke: Tractat filosòfic ordenat i sistemàtic. Pressuposa un món exterior com a causa de les nostres idees.

Teoria de les Idees

• Plató: Les idees són realitats extramentals i eternes, d'alguna manera innates en l'ànima.
• Locke: Totes les idees procedeixen de l'experiència; són continguts mentals. Rebutja l'innatisme: la ment en néixer és una tabula rasa.

Tipologia d'idees

• Plató: Idees de coses, matemàtiques, valors i la Idea de Bé.
• Locke: Idees simples (rebuts passivament per sensació o reflexió) i idees complexes (l'enteniment actiu crea substàncies, relacions o modes).

Coneixement i Psicologia

• Plató: La raó condueix a la veritat (Noesis, Dianoia, Pistis, Eikasia). L'home és una unió antinatural de cos i ànima.
• Locke: L'experiència és el substrat del coneixement (intuïtiu, demostratiu i sensible). El jo és la consciència dinàmica que canvia amb l'experiència; l'ànima no es pot demostrar.

Política i Estat

• Plató: Política vinculada a l'ètica i la metafísica (intel·lectualisme moral). L'Estat ideal és la República governada per filòsofs.
• Locke: Política independent de la teoria del coneixement. El poder es legitima pel consens i el pacte per al bé públic. Critica el dret diví i defensa el parlamentarisme.

Comparativa entre Plató i Hume

Coneixement i Sentits

• Plató: Els sentits enganyen; l'experiència mostra només l'aparença. La raó és l'única font de coneixement cert.
• Hume: L'experiència és la font i el límit del coneixement. La raó només serveix per a relacions d'idees (lògica i matemàtiques). L'únic coneixement fiable són les impressions.

Naturalesa de les Idees

• Plató: Realitats immaterials i eternes. L'ànima les coneix de forma innata (reminiscència).
• Hume: Les idees són còpies febles de les impressions (representacions mentals). No hi ha idees innates (tabula rasa). Les idees de la imaginació que no remeten a impressions són falses.

Psicologia i Món

• Plató: Dualisme ànima-cos. El món sensible és una còpia imperfecta del món vertader.
• Hume: Crítica de la idea de jo com a substància; només som un feix de percepcions canviants. No podem assegurar l'existència del món físic més enllà de les nostres impressions.

Ètica

• Plató: Intel·lectualisme moral: conèixer el bé implica fer el bé. Cal reprimir els impulsos sensibles.
• Hume: Emotivisme moral: la moralitat depèn del sentiment d'aprovació o reprovació, no de l'enteniment. El plaer i la utilitat determinen l'acció moral.