Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Bachillerato y Selectividad

1. Idees principals del text

En aquest fragment, Mill reflexiona sobre la relació entre la virtut i la felicitat per defensar l'utilitarisme de les crítiques que l'acusen de ser una doctrina purament hedonista. L'autor exposa que, tot i que molts consideren la virtut com un fi independent, el desig de ser virtuós no contradiu el principi d'utilitat. Finalment, sosté que la virtut s'ha de desitjar per si mateixa perquè acaba formant part integrant de la felicitat de l'individu i no com un mitjà extern.

2. Significat de paraules o expressions

• a) «Felicitat»: Estat de benestar derivat de la presència de plaer i l'absència de dolor.

• b) «Desitjar-la per si mateixa»: Valorar una cosa com un fi intrínsec i no com un simple instrument.

3. La

Friedrich Nietzsche: El filósofo de la sospecha

Nietzsche es un autor vitalista que critica los pilares de la cultura occidental (religión, moral y metafísica). Se le llama "filósofo de la sospecha" porque cuestiona la validez de los valores establecidos. Su obra es inseparable de su vida atormentada y se caracteriza por un estilo provocador que busca recuperar la intensidad de la vida frente a la decadencia de la civilización.

La “metafísica antimetafísica” de Nietzsche

Nietzsche afirma que Occidente cometió el error de inventar un "mundo verdadero" (el cielo, las ideas de Platón, la razón) para huir del mundo real, que es caótico y cambiante.

• Crítica a la apariencia: No hay un "más allá"; la única realidad es el devenir sensible.

I. Idees principals del text

En aquest fragment, John Stuart Mill reflexiona sobre la relació entre la veritat, la utilitat i la conveniència. La idea central és que l’utilitarisme no s’ha de confondre amb la conveniència immediata o egoista, ja que aquesta darrera sol ser perjudicial a llarg termini. L’autor sosté que la veracitat és una norma sagrada perquè la confiança mútua és el pilar fonamental del benestar social i la civilització. Tot i que admet que existeixen excepcions on mentir pot evitar un mal major, Mill conclou que ha de ser el principi d’utilitat el que serveixi de criteri racional per decidir quina d'aquestes "utilitats en conflicte" ha de prevaldre, evitant així l'ús arbitrari de la mentida.

II. Significat

El Raciovitalismo de José Ortega y Gasset

José Ortega y Gasset desarrolla su filosofía en el marco del raciovitalismo, una corriente que busca integrar la razón con la vida. Frente al racionalismo, que separa la razón de la existencia, y al vitalismo irracionalista como el de Friedrich Nietzsche, Ortega propone una razón al servicio de la vida.

La razón vital es la herramienta que permite al ser humano comprender su propia existencia y orientarse en ella. No se trata de una razón abstracta, sino de una razón situada en la vida concreta de cada individuo.

La dimensión histórica y social

Esta razón vital conduce a la razón histórica, ya que la vida humana es esencialmente temporal. Para comprender al ser humano es necesario estudiar... Continuar leyendo "Raciovitalismo de Ortega y Gasset: La Razón Vital y la Historia" »

Hombre en Platón

• Introducción: Visión dualista.
• Tres funciones del alma.
• Mito del carro alado.
• Cuerpo: Lastre para el alma y cárcel.
• Armonía: Recuperar el equilibrio entre las partes del alma.
• Destino e inmortalidad del alma.
• Teoría de la reminiscencia: El alma recuerda lo que ya sabe.

Conocimiento en Platón

• Objetivo político: Búsqueda de un sistema gobernado por filósofos.
• Dualismo ontológico: Resolución de los problemas de Parménides y Heráclito mediante la creación de dos mundos.
• Seres materiales: Imperfectos.
• El Demiurgo.
• Tránsito: De la opinión (doxa) a la ciencia (episteme).
• Mito de la caverna.
• Teoría de la reminiscencia.

Política en Platón

• Sociedad perfecta y justicia.
• Concepción del alma y mito del carro alado.
• Clases sociales: Tres

La Ética de Aristóteles: El Camino hacia la Eudaimonía

La ética de Aristóteles es una ética de la virtud cuyo objetivo principal es alcanzar la felicidad o eudaimonía, entendida como el bien supremo del ser humano. Esta felicidad no consiste en el placer inmediato, sino en una vida plena, racional y realizada.

La Práctica de las Virtudes

Según Aristóteles, el ser humano alcanza la felicidad mediante la práctica de las virtudes, que son hábitos que se adquieren con la repetición de acciones correctas. El filósofo distingue entre:

• Virtudes morales: como la justicia, la templanza o la valentía.
• Virtudes intelectuales: relacionadas con el conocimiento y la razón.

El Justo Medio

Un concepto clave en su ética es el justo medio, que consiste... Continuar leyendo "Ética de Aristóteles y Teoría del Conocimiento de Platón: Fundamentos Filosóficos" »

1. La mirada de l’esclau i la moral dels senyors

La mirada de l’esclau és poc favorable a les virtuts dels poderosos. El text explica la diferència entre la moral dels esclaus i la dels senyors:

• Moral dels esclaus: Desconfia dels poderosos i valora la compassió, la humilitat i la paciència. Considera "malvat" allò que és fort i temible.
• Moral dels senyors: Identifica el "bo" amb la força, el poder i la vitalitat, menyspreant el dèbil.

Aquesta oposició comporta una inversió dels valors, on el "bo" dels esclaus pot ser vist com a dèbil o ingenu.

Anàlisi de la moral segons Nietzsche

Nietzsche realitza una crítica radical a la moral tradicional mitjançant la filosofia del martell i el mètode de la genealogia. Els conceptes de "bo"... Continuar leyendo "Guia fonamental sobre la filosofia de Nietzsche" »

1. Conceptos Centrales de Friedrich Nietzsche

Apolíneo vs. Dionisíaco (El Nacimiento de la Tragedia)

• Apolíneo: Razón, orden, medida, armonía, individualidad y luz (Apolo).
• Dionisíaco: Instinto, caos, embriaguez, exceso, unión con la naturaleza y música (Dioniso).
• La tragedia griega representa el equilibrio perfecto de ambos.
• Sócrates y Platón rompen este equilibrio mediante un racionalismo excesivo, provocando la decadencia de Occidente.

Muerte de Dios y Nihilismo

• Muerte de Dios: Dios ya no es el fundamento de los valores.
• Consecuencia: Nihilismo (la sensación de que nada tiene sentido).
• Nihilismo negativo/pesimista: Desesperación, el "último hombre" (cómodo, mediocre, sin ambición).
• Nihilismo positivo/activo: Oportunidad para crear nuevos

El saber filosòfic, Sòcrates i Plató

1. El saber filosòfic

La filosofia neix com a pas del mite al logos. Mentre que el mite recorre a déus i forces sobrenaturals, el logos busca lleis racionals, permanents i universals per explicar la natura (physis).

2. Sòcrates: el mestre del diàleg

• Intel·lectualisme moral: El coneixement i la virtut són el mateix. Qui coneix el bé, el fa. El mal és fruit de la ignorància.
• El mètode socràtic:
  • Ironia: Fer que l'altre reconegui que no sap el que creia saber.
  • Maièutica: Ajudar a "donar a llum" la veritat que ja és dins de l'alumne a través de preguntes.
• Crítica als sofistes: Sòcrates s'oposa al seu relativisme (la idea que la veritat depèn de cadascú) i defensa l'existència de veritats absolutes.

L'educació i l'autonomia: infants vs. adults

El text defensa que, en l'àmbit de l'educació, és legítim limitar la llibertat d'elecció dels infants exigint-los determinats funcionaments, com l'escolarització obligatòria. Això es deu al fet que els infants no tenen una autonomia plena i poden estar condicionats per pressions familiars o econòmiques que dificultin el seu accés a l'educació. Aquesta és fonamental perquè permet el desenvolupament de múltiples capacitats en la vida adulta. Per aquest motiu, l'Estat està justificat a intervenir de manera activa per garantir aquesta formació. En canvi, en el cas dels adults, com que ja tenen una autonomia consolidada, l'educació s'ha de promoure mitjançant la persuasió i no mitjançant... Continuar leyendo "Llibertat, Educació i el Valor de la Vida Bona" »