Filosofia d'Aristòtil: Lògica, Metafísica i el Concepte de Substància

Lògica Aristotèlica: L'Organon i la Recerca de la Veritat

Aristòtil atorga molta importància al logos i a la comunicació. L'estudi del logos el porta al descobriment de la lògica. Va donar-li el nom d'Organon, que és entès com un instrument de la investigació científica. Aristòtil duu a terme una anàlisi de la llengua grega per arribar a la deducció de la veritat. Es divideix en els següents conceptes clau:

• Proposicions: Són estructures formals d'allò que existeix i, com a instrument d'investigació, es refereixen a la realitat.
• Categories: Aristòtil estudia aquestes formes generals de descriure el que existeix. Són les estructures fonamentals que organitzen la realitat. Les categories són els gèneres suprems de l'ésser, descriuen totes les característiques de qualsevol substància i l'expliquen.
• Sil·logismes: Es formen de tres proposicions. Les dues primeres es diuen premisses, i d'elles es dedueix la tercera, que es diu conclusió necessària.
  • Premissa: Tots els homes són mortals.
  • Premissa: Sòcrates és un home.
  • Conclusió: Per tant, Sòcrates és mortal.
• Definició: S'estudien les definicions i la demostració inductiva. Allò que anomenem "definició" pretén conèixer l'essència, i són necessàries una sèrie de distincions entre gèneres i espècies. La demostració inductiva és la que, a partir de proposicions particulars, arribem a formes universals o generals de coneixement. La demostració inductiva i la definició expressen dues formes de classificar els individus reals i existents. El gènere és un tipus de concepte definit per la seva extensió: "animal" és un gènere dins el qual hi ha l'espècie "home", per tant, el gènere és un concepte més extens. Totes les eines lògiques que Aristòtil desenvolupa tenen com a objectiu constituir un organisme científic que expliqui les causes de les coses.

Metafísica Aristotèlica: El Concepte de Substància

L'ésser té moltes formes de manifestar-se, però totes fan referència a la substància. La metafísica és la disciplina filosòfica que es pregunta per la realitat. Per a Aristòtil, només existeix el món sensible (material); tot el que existeix té matèria i forma. Una taula se'n diu taula perquè té forma de taula. La substància és quelcom que existeix per si mateix. Fred, pesat, no són substàncies, sinó accidents que poden variar i ser diferents en cada substància sense que deixin de ser-ho. Aristòtil estableix una distinció en les substàncies:

• Substància primera: És la que ni es diu d'un subjecte ni es troba en un subjecte: el cavall individual, per exemple. La substància primera és l'individu concret, el subjecte individual que posseeix accidents; té gènere i pertany a una espècie determinada.
• Substància segona: Són les espècies a les quals pertanyen les substàncies primeres: L'home individual (Marc), pertany a l'espècie "home", i el gènere d'aquesta espècie és "animal".

Tot i aquesta distinció, Aristòtil afirma que només existeix, estrictament, la substància primera que conté l'espècie, la substància segona, el gènere i la naturalesa.