Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

Problemes interns del bloc comunista i capitalista: la Guerra Freda

Ciencias sociales13,85 KB

Problemes interns del bloc

4.1. Tensions dins del bloc comunista:

  • Iugoslàvia: Tito rebutja el model soviètic i aplica el socialisme autogestionari o capitalisme d'estat.
  • Xina: Mao (juntament amb Albània) trenca les bones relacions amb la URSS el 1959 i obre una via pròpia de desenvolupament socialista.
  • Revolta d'Hongria: protestes al carrer. El primer ministre Nagy inclou liberals al govern i abandona el Pacte de Varsòvia.
  • La Primavera de Praga (1968): llibertat d'expressió, empresonament de presos polítics. Les tropes del Pacte de Varsòvia intervenen per aturar les reformes amb la teoria de la sobirania limitada.

4.2. Tensions dins del bloc capitalista:

  • Amèrica Llatina: els EUA intervenen directament i ofereixen assessorament militar per
...
Continuar leyendo "Problemes interns del bloc comunista i capitalista: la Guerra Freda" »

Personatges, Moviment Obrer i Guerres Carlines a Espanya

Ciencias sociales4,65 KB

Personatges Clau de la Restauració i Cuba

Cánovas: Polític malagueny (1828-1897) que participa en la revolució del 1854. Membre de la Unió Liberal, va ser ministre en dues ocasions en el regnat d'Isabel II. La seva actitud en defensa dels insurrectes de la caserna de San Gil li va costar l'exili i la separació de la política. Va ser l'artífex del règim polític de la Restauració. Assassinat per un anarquista.

Sagasta: Polític (1825-1903) que està al Partit Progressista. Va presidir tres cops el Sexenni Democràtic. A la Restauració modera les seves inclinacions revolucionàries.

Pau del Zanjón: Pau que firma Cánovas amb els cubans per acabar la Guerra dels Deu Anys; promet que tindran representació a les Corts, aboleix l'esclavitud,...

Continuar leyendo "Personatges, Moviment Obrer i Guerres Carlines a Espanya" »

Història d'Espanya i Catalunya (1868-1900): monarquia, república, economia i societat

Ciencias sociales14,78 KB

El Sexenni Democràtic i l'arribada d'Amadeu de Savoia (1868-1873)

Després de la revolució de 1868 (Revolució Gloriosa), Juan Prim, que havia aconseguit la destitució de la reina Isabel II, va buscar un rei capaç de fer funcionar una monarquia de caràcter democràtic. El candidat escollit va ser Amadeu I de Savoia, un monarca italià popular i favorable a una concepció democràtica del paper de la monarquia. Va ser elegit per les Corts el 1870, però el mateix any Prim va ser assassinat a Madrid, i Amadeu es va quedar sense el seu principal defensor i conseller.

L'oposició va venir de diversos fronts:

  • Els moderats van continuar fidels als Borbons i van organitzar un partit alfonsí, dirigit per Cánovas del Castillo, defensor d'una restauració
...
Continuar leyendo "Història d'Espanya i Catalunya (1868-1900): monarquia, república, economia i societat" »

Del artesanat a la classe obrera: història del moviment obrer

Ciencias sociales5,97 KB

De artesans a obrers

La Revolució Industrial va provocar un canvi en la situació laboral dels pagesos i dels artesans que estaven subjectes als gremis. Els pagesos emigraven a les ciutats industrials i els artesans perdien els privilegis i la seguretat del gremi. La introducció de la llibertat de producció farà que molts artesans caiguessin a l'atur. El treball assalariat crea una nova classe social: el proletariat, que comença quan s'introdueix el treball a fàbrica cap al 1820. Es crea un vincle entre els obrers que s'uneixen amb l'objectiu comú de millorar les condicions de vida, relacionades amb problemàtiques de sobreexplotació laboral, salaris baixos, mala higiene i inseguretat laboral.

Primers conflictes: el ludisme

Els objectius...

Continuar leyendo "Del artesanat a la classe obrera: història del moviment obrer" »

Revolució Francesa (1789-1799): causes, fases i conseqüències

Ciencias sociales7,26 KB

La Revolució Francesa (1789-1799)

Al final de l'Antic Règim, la classe benestant, la burgesia, els problemes per augmentar la seva expansió i l'estructura feudal i gremial, no hi havia cap entrada als privilegis de la noblesa i del clergat. Aspiraven a tenir decisions polítiques i a què les lleis reconeguessin la seva importància econòmica en la jerarquia social. També estaven a favor de les idees il·lustrades. Els privilegiats estaven en entrar en aparicions de la burgesia i intentaven recuperar els seus vells privilegis, sobretot a causa de l'augment dels preus que perjudicava el poder adquisitiu.

La pagesia tadskntenta x inkrement d presio dl señr feudl i la sva situ d pobrsa-causes:Agment d preus,Agment d comerç,Augment d manufactura

finals...

Continuar leyendo "Revolució Francesa (1789-1799): causes, fases i conseqüències" »

Estratègies i Batalles Clau de la Segona Guerra Mundial

Ciencias sociales3,81 KB

Estratègia de la Guerra Relàmpag (Blitzkrieg)

La Blitzkrieg consistia a rodejar les posicions defensives enemigues i encerclar-les. Mentrestant, altres tropes continuaven avançant cap a l'interior del país ocupant les ciutats i els punts estratègics.

Les tropes encerclades podien resistir durant un temps però, aïllades de la resta de l'exèrcit, tard o d'hora acabaven per rendir-se.

L'Expansió Alemanya a Europa i la Caiguda de França

Els nazis van apuntar cap a l'Europa septentrional, una zona d'importància militar com a base aeronaval. Dinamarca i Noruega van ser conquerides amb rapidesa, sense que la intervenció anglesa ho pogués evitar. Això va provocar la dimisió de Chamberlain.

El següent objectiu va ser França. L'estat major...

Continuar leyendo "Estratègies i Batalles Clau de la Segona Guerra Mundial" »

Mineria i siderúrgia a l'Espanya del segle XIX: transports, comerç i hisenda

Ciencias sociales2,81 KB

Mineria i siderúrgia

La Llei de Bases de Mines de 1868 va liberalitzar el sector i la Hisenda pública va concedir jaciments a companyies estrangeres per eixugar deute: plom (Linares), coure (Riotinto), mercuri (Almadén) i zinc (Reocín). La major part es destinava a l'exportació.

Siderúrgia

  • Andalusia (Màlaga, 1826): va fracassar pel cost de fer servir carbó vegetal.

  • Astúries (1864−1879): va liderar el sector per la disponibilitat d'hulla, però va perdre competitivitat pel baix poder calorífic del seu carbó.

  • Biscaia (des de 1876): es va consolidar gràcies a l'eix comercial Bilbao-Cardiff (s'exportava mineral de ferro basc a Anglaterra i es tornaven els vaixells plens de carbó de coc gal·lès d'alta qualitat). Es van crear grans complexos

...
Continuar leyendo "Mineria i siderúrgia a l'Espanya del segle XIX: transports, comerç i hisenda" »

Societat estamental, Il·lustració i independència de les colònies angleses d'Amèrica

Ciencias sociales6,76 KB

La societat estamental de l'Antic Règim

L'Europa de l'Antic Règim era una societat estamental, dividida en estaments, normalment tres: dos estaments privilegiats (la noblesa i el clergat) i el tercer estat. Cada estament tenia drets, deures i obligacions diferents: a més drets, menys obligacions.

Els privilegiats eren els nobles i els que tenien els treballs més importants. El naixement determinava el rang. Els nobles podien formar part de la cort del rei, però no tenien poder polític. Eren, sobretot, militars que havien ajudat el rei o que havien guanyat títols.

L'Església, com a institució, tenia privilegis i terres, i els seus impostos no es pagaven.

Tots els nobles no eren iguals ni tenien la mateixa categoria; només compartien el...

Continuar leyendo "Societat estamental, Il·lustració i independència de les colònies angleses d'Amèrica" »

El franquisme el 1953: acords amb EUA, el Concordat i l'autarquia econòmica

Ciencias sociales4,05 KB

Espanya el 1953: tres fets decisius

L'any 1953 Espanya va protagonitzar tres fets molt importants:

1. Acords amb els Estats Units

Espanya va signar amb els Estats Units acords d'amistat, comerç i economia. Els EUA consideraven Franco el mal menor, ja que havia derrotat els comunistes. El vicepresident nord-americà, Nixon, va visitar Espanya i va firmar els acords:

  • Pla d'ajuda econòmica a fons perdut per a Espanya: 1.100.000.000 de dòlars perquè el país sortís de la situació econòmica d'endarriment i subdesenvolupament en què es trobava.
  • En contrapartida, els EUA demanaven que Espanya es convertís en aliat dels EUA (sense entrar a l'OTAN) i que hi mantingués forces militars de manera permanent. Això va culminar el 1959, quan el president
...
Continuar leyendo "El franquisme el 1953: acords amb EUA, el Concordat i l'autarquia econòmica" »

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Causes, Mesures i Oposició

Ciencias sociales4,13 KB

La Dictadura de Primo de Rivera

El sistema constitucional i parlamentari que va començar amb la Restauració l'any 1874 es va acabar amb un cop d'estat militar que va implantar la dictadura. L'argument per justificar-lo era que hi havia un perill de revolució social.

Causes del cop d'estat

  • La crisi social: al final de la Primera Guerra Mundial, la crisi va comportar la reducció de les exportacions i de l'economia, diversos vagues i el moviment del pistolerisme com a conseqüència.
  • La crisi política: derivada del fracàs dels governs de la Restauració i de la decadència dels partits polítics.
  • El desastre d'Annual: presidit per Silvestre, va tenir un tremend impacte en l'opinió pública i la petició de responsabilitats pels fets.
  • La creixent
...
Continuar leyendo "La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Causes, Mesures i Oposició" »