El franquisme el 1953: acords amb EUA, el Concordat i l'autarquia econòmica

Ciencias sociales4,05 KB

Espanya el 1953: tres fets decisius

L'any 1953 Espanya va protagonitzar tres fets molt importants:

1. Acords amb els Estats Units

Espanya va signar amb els Estats Units acords d'amistat, comerç i economia. Els EUA consideraven Franco el mal menor, ja que havia derrotat els comunistes. El vicepresident nord-americà, Nixon, va visitar Espanya i va firmar els acords:

  • Pla d'ajuda econòmica a fons perdut per a Espanya: 1.100.000.000 de dòlars perquè el país sortís de la situació econòmica d'endarriment i subdesenvolupament en què es trobava.
  • En contrapartida, els EUA demanaven que Espanya es convertís en aliat dels EUA (sense entrar a l'OTAN) i que hi mantingués forces militars de manera permanent. Això va culminar el 1959, quan el president dels EUA va visitar Espanya.

2. Relacions amb el Vaticà: el Concordat

Espanya tenia pèssimes relacions amb el Vaticà, perquè Franco havia fet confiscacions i l'Església el considerava un dictador. El 1953, el papa Pius XII va signar amb Franco un concordat (acord diplomàtic entre la Santa Seu i un país).

El Vaticà va reconèixer el règim de Franco, i la resta de països catòlics també ho van fer. A canvi, Franco va reconèixer el que ja havia concedit durant la guerra: que l'Església catòlica recuperés a Espanya totes les competències que tenia (educació, moralitat...). Tot i això, Franco no va acceptar el que li demanava el Papa, que era que no nomenés només els bisbes, i va seguir fent-ho.

3. Espanya ingressa a la UNESCO

Espanya va ingressar a la UNESCO, l'organisme de l'ONU que s'ocupa de l'educació, la ciència i la cultura.

La política autàrquica

Política autàrquica: mesures d'economia. El model autàrquic és un model d'inspiració feixista que prioritza l'autoconsum (que Espanya consumeixi el que produeixi), sense importacions ni exportacions.

Mitjans per impulsar aquest model econòmic:

  • Contrareforma agrària (anul·lant la reforma agrària de la República). Es va crear l'Instituto Nacional de Colonización per agrupar els jornalers. No es va invertir en la industrialització del camp espanyol i, amb la mala climatologia, hi va haver molta fam (Argentina va ajudar).
  • Planificació estatal de l'economia: no hi ha un mercat lliure, però sí propietat privada.
  • Creació d'empreses públiques: es va crear l'INI el 1941 (Instituto Nacional de Industria), amb indústries militars, de béns i serveis, i d'electricitat. Les empreses, controlades pel règim i sense competència (monopoli), eren poc competitives i poc productives, és a dir, deficitàries. Això es mantindrà fins que Espanya entri a la Comunitat Econòmica Europea el 1981. Algunes de les empreses que es van crear són SEAT, Endesa, Pegaso...
  • Proteccionisme i control del mercat exterior, fixació dels salaris...

En aquest model econòmic va florir el mercat negre, sobretot perquè hi accedia la gent benestant que no volia passar racionament. El franquisme no només el va tolerar, sinó que hi va participar: els principals venedors del mercat negre estaven controlats per franquistes. Franco utilitzava en benefici propi aquesta corrupció. Aquest model econòmic va durar oficialment a Espanya fins als anys 1958-1959.

Política fiscal i pressupostos (1939-1949)

Durant els deu primers anys, Franco va destinar el 40% del pressupost a despeses militars (un país destruït). Va reduir a la meitat el pressupost d'obres públiques i va institucionalitzar la corrupció: part del govern practicava la corrupció. Va aplicar una política fiscal que beneficiava els qui el recolzaven: els impostos eren baixats per als rics.

Política laboral

Franco va fer lleis que afavorien els empresaris. Els salaris eren molt baixos i no van pujar fins a partir del 1959.

Descargar

PDF Word HTML