Mineria i siderúrgia a l'Espanya del segle XIX: transports, comerç i hisenda

Mineria i siderúrgia

La Llei de Bases de Mines de 1868 va liberalitzar el sector i la Hisenda pública va concedir jaciments a companyies estrangeres per eixugar deute: plom (Linares), coure (Riotinto), mercuri (Almadén) i zinc (Reocín). La major part es destinava a l'exportació.

Siderúrgia

• Andalusia (Màlaga, 1826): va fracassar pel cost de fer servir carbó vegetal.

• Astúries (1864−1879): va liderar el sector per la disponibilitat d'hulla, però va perdre competitivitat pel baix poder calorífic del seu carbó.

• Biscaia (des de 1876): es va consolidar gràcies a l'eix comercial Bilbao-Cardiff (s'exportava mineral de ferro basc a Anglaterra i es tornaven els vaixells plens de carbó de coc gal·lès d'alta qualitat). Es van crear grans complexos com Altos Hornos de Vizcaya (1880) i es van instal·lar els primers convertidors Bessemer (1885) i forns Martin-Siemens.

7, 8 i 9. Transports, mercat i comerç

Transports i ferrocarril: El relleu accidentat i la manca de rius navegables aïllaven l'interior peninsular. La primera línia peninsular va ser el Barcelona-Mataró (1848). La Llei General de Ferrocarrils (1855) va iniciar la gran onada constructora (1856−1865). Es va adoptar un ample de via superior a l'europeu (per permetre locomotores més potents en pendents forts), fet que va aïllar la xarxa espanyola i va encarir el comerç transfronterer amb el transbordament.

Mercat i comerç: La navegació a vapor va dinamitzar el cabotatge i ports com el de Barcelona (renovat el 1859). S'exportava vi i oli, i s'importava carbó i maquinària britànica.

Lliure canvi vs. proteccionisme: Els lliurecanvistes (liberals progressistes) defensaven l'obertura per abaratir costos i incentivar la competència. Els sectors industrials catalans i bascos, juntament amb els cerealistes castellans i miners asturians, van defensar amb èxit aranzels elevats (proteccionisme) per preservar el mercat interior.

Hisenda, banca i moneda

Reforma Mon-Santillán (1845): va unificar el sistema fiscal eliminant privilegis estamentals. Va crear la contribució per immobles, conreus i bestiar, la contribució industrial i els consums (impost indirecte molt impopular sobre béns de primera necessitat). El frau fiscal va limitar la recaptació i va mantenir el deute de l'Estat.

Moneda i banca: El 1868 es va fixar la pesseta com a moneda única. El 1856 es va refundar el Banco de España i es van obrir societats de crèdit; a principis del segle XX va sorgir la banca basca (Banco de Bilbao, Banco de Vizcaya).