Societat estamental, Il·lustració i independència de les colònies angleses d'Amèrica

Ciencias sociales6,76 KB

La societat estamental de l'Antic Règim

L'Europa de l'Antic Règim era una societat estamental, dividida en estaments, normalment tres: dos estaments privilegiats (la noblesa i el clergat) i el tercer estat. Cada estament tenia drets, deures i obligacions diferents: a més drets, menys obligacions.

Els privilegiats eren els nobles i els que tenien els treballs més importants. El naixement determinava el rang. Els nobles podien formar part de la cort del rei, però no tenien poder polític. Eren, sobretot, militars que havien ajudat el rei o que havien guanyat títols.

L'Església, com a institució, tenia privilegis i terres, i els seus impostos no es pagaven.

Tots els nobles no eren iguals ni tenien la mateixa categoria; només compartien el tenir privilegis.

El tercer estat (el 90% de la població) no tenia privilegis. Tenia menys drets i més obligacions: pagava impostos i no podia ocupar cap càrrec important.

La Il·lustració

La Il·lustració va ser un nou corrent de pensament i un moviment intel·lectual que tenia una visió racionalista i crítica de la seva societat. Tot es basava en el fet que havia de ser un plantejament racional i crític, la qual cosa va facilitar la recerca científica (entre altres coses) de raons i coneixements per portar-nos al progrés.

Alguns il·lustrats van posar de manifest les limitacions de les institucions de l'Antic Règim (els estaments, l'absolutisme, el monopoli de l'ensenyament i la cultura per part de l'Església...), i van proposar la necessitat de substituir-les per unes altres.

Entre els principals pensadors destaquen:

  • Montesquieu: va suggerir la divisió del poder (legislatiu, executiu i judicial), amb gran interès en la independència del poder judicial.
  • Rousseau: parlava de com els ciutadans podien participar en el sistema polític (votacions que permetien representants dels ciutadans) i també de la constitució.
  • Voltaire: va defensar la necessitat d'un parlament que limités el poder del rei i d'un sistema judicial que no recaigués exclusivament en ell.

L'absolutisme monàrquic

L'absolutisme monàrquic era el sistema polític dominant en la major part d'Europa a principis del segle XVIII. El rei tenia el poder legislatiu, executiu i judicial; és a dir, era el monarca qui decidia quines lleis entraven en vigor, qui prenia les decisions del govern i qui nomenava els jutges.

El cos diplomàtic

Era el conjunt de persones que representaven els interessos del seu estat davant de diferents monarquies, i que s'encarregaven de mantenir relacions internacionals mitjançant tractats i negociacions. No tenien poder, però tenien un paper important de representació i negociació. Havien de saber diferents idiomes.

Els funcionaris

Treballaven al palau reial i pertanyien a l'alta burgesia. Eren els encarregats d'administrar la justícia i de recaptar impostos (del tercer estat) en nom del rei, i també d'elaborar informes i aconsellar el monarca en les tasques de govern. També eren els qui formaven el cos diplomàtic creat pels monarques absoluts (els funcionaris d'alt nivell).

Els pensadors i la divisió de poders

Montesquieu va suggerir la divisió del poder (legislatiu, executiu i judicial) amb gran interès en la independència del poder judicial. Rousseau parlava de com els ciutadans podien participar en el sistema polític i de la constitució. Voltaire va defensar la necessitat d'un parlament que limités el poder del rei i d'un sistema judicial que no recaigués exclusivament en ell.

La monarquia anglesa i les colònies d'Amèrica

La monarquia anglesa era parlamentària, però Anglaterra tenia territoris al continent americà. A la costa est hi havia una franja de colònies, la més gran de les quals era la Colònia de Geòrgia. Hi havia diverses colònies de diferents mides i característiques. Hi vivien els indis americans.

Aquesta població venia d'Europa. A les colònies no hi havia reis, només el d'Anglaterra. Allà, els que hi havia eren població que hi havia estat enviada amb responsabilitat pels governs o que organitzava la població.

Les lleis fonamentals venien d'Anglaterra. Cada colònia havia de seguir totes les lleis que venien d'Anglaterra; si eren més importants, eren lleis generals, i les que no seguien eren les lleis municipals. Els impostos els marcava el parlament anglès, i qui podia començar a marcar-los era també el parlament anglès.

Aquestes colònies, al llarg dels segles XVII i XVIII, van anar sent cada cop més importants per a Anglaterra, aportant molta riquesa pel comerç exterior. S'anaven situant en cada posició més elevada o més baixa dins de les colònies, i s'anaven formant grups socials. Hi havia persones riques però molt poques.

Al contrari que a Europa, la Il·lustració anava en contra de l'absolutisme i de l'Antic Règim. Cap de les colònies no era idèntica a les altres.

L'agricultura de plantacions

L'agricultura de plantacions es basava en el monocultiu a gran extensió: immenses extensions d'un sol conreu, amb l'objectiu de comerciar. Aquests productes eren el cacau, el cotó i el tabac.

La mà d'obra eren els esclaus, que treballaven al camp sense cap dret, i no es comptaven com a població.

L'explotació forestal al nord era important. Hi havia noblesa? No hi havia cap. Els que hi enviava el rei eren per controlar, però no existia cap noblesa.

Els drets de les colònies

Les colònies no tenien dret a tenir representants al parlament. El parlament anglès decidia les lleis de la societat americana, i els impostos els decidia el mateix parlament anglès. El parlament mai no deixaria que les colònies angleses d'Amèrica tinguessin vot, i així podia pujar els impostos tant com el rei i el parlament necessitessin.

El segle XVIII i el conflicte

Al segle XVIII va créixer molt el preu dels productes, i els colons havien de pagar tots els impostos perquè no hi havia nobles. No treballaven pel rei, però sí que enviaven diners a Anglaterra.

Va arribar un moment en què el rei va començar a actuar en les rutes comercials, justificant el monopoli del comerç del te, que era un producte bàsic que es consumia molt, venent-lo als anglesos. El 1773 això va provocar el conflicte del te, generant molt malestar espontàniament, perquè també hi va haver molt malestar a la burgesia. Els representants de les colònies es van unir decidint que no volien continuar depenent d'Anglaterra.

La Declaració d'Independència

El 4 de juliol de 1776 la colònia americana va proclamar la Declaració d'Independència. França (que va enviar armes) i Espanya (enviant diners) hi van donar suport.

Descargar

PDF Word HTML