Del artesanat a la classe obrera: història del moviment obrer

Ciencias sociales5,97 KB

De artesans a obrers

La Revolució Industrial va provocar un canvi en la situació laboral dels pagesos i dels artesans que estaven subjectes als gremis. Els pagesos emigraven a les ciutats industrials i els artesans perdien els privilegis i la seguretat del gremi. La introducció de la llibertat de producció farà que molts artesans caiguessin a l'atur. El treball assalariat crea una nova classe social: el proletariat, que comença quan s'introdueix el treball a fàbrica cap al 1820. Es crea un vincle entre els obrers que s'uneixen amb l'objectiu comú de millorar les condicions de vida, relacionades amb problemàtiques de sobreexplotació laboral, salaris baixos, mala higiene i inseguretat laboral.

Primers conflictes: el ludisme

Els objectius eren els instruments de producció i els propietaris industrials. Es rebien cartes d'amenaces als empresaris, ja que aquests eren considerats els culpables de l'altra part, és a dir, de l'explotació i dels salaris baixos.

Socialisme utòpic

Grup de pensadors majoritàriament d'origen burgès que consideraven que el problema més greu eren les conseqüències socials. Estaven en contra dels valors capitalistes i criticaven la concentració de la propietat en mans d'uns pocs.

Naixement del sindicalisme

Els obrers sentien la necessitat de crear organitzacions pròpies, independents dels grups burgesos. El primer tipus d'organització obrera són les societats de socors mutu, que actuaven com a societats de resistència i moltes vegades estaven formades per antics artesans que ajudaven els treballadors en cas de malaltia o atur. Aquestes accions van aconseguir l'abolició dels Combination Acts a la Gran Bretanya. Es planteja la necessitat d'ordenar tots els sindicats d'un país. L'Associació Nacional per a la Protecció del Treball es va formar per associacions de la construcció, tèxtils, metal·lúrgiques i de mineria. El fracàs de l'acció política posa fi a l'associació i obre un període de discussions, i es forma la Great Trade Union el 1834, que agrupa la major part dels sindicats.

Cartisme

Va tenir un paper important l'experiència dels obrers de la Great Trade Union. Els objectius eren: sufragi universal masculí, un sou per als diputats que fes possible als treballadors l'exercici de la política, i poder presentar-se a les eleccions. Els dirigents van optar per una nova estratègia de mobilitzacions i recollida de signatures.

Anarquisme

No s'ha d'homogeneïtzar amb el marxisme. Té el conjunt de propostes individuals o amb fi comú, com la crítica al capitalisme. El seu model alternatiu es basa en l'absència d'autoritat. Les principals característiques comunes són: tenir una visió naturalista del món i la societat; defensa de la llibertat col·lectiva i la solidaritat entre persones; estar en contra de l'existència de l'Estat i de qualsevol forma de govern; crítica a la propietat privada i als mitjans de producció, que els seus seguidors volien que fossin de la comunitat o cooperatives obreres; exaltació de l'individu i defensa de l'acció directa i de l'espontaneïtat de les masses, sense necessitat de dirigir la revolució.

Marxisme

Pren el nom de Karl Marx, juntament amb Friedrich Engels. Van qualificar el primer socialisme com a utòpic i van elaborar la teoria que serviria de programa d'acció per canviar la societat. El seu corpus doctrinal tindrà com a referent el Manifest Comunista, publicat a Londres la vigília de la revolució de 1848. L'anàlisi de la realitat política i social, l'estudi del capitalisme i la pràctica política de Marx van fer possible l'elaboració de la teoria.

Associació Internacional de Treballadors

Es va crear a Londres el 1864 a partir de delegats d'associacions obreres angleses i franceses, i d'emigrants polítics italians i alemanys. Incorporava societats obreres de diversos països i periodistes implicats en la lluita social. Tenia un consell general dirigit per Marx, que redactà els estatuts i el manifest inaugural. Els primers congressos de l'AIT es van celebrar a Ginebra, Lausana i Brussel·les. Van definir unes mesures que van influir en les reivindicacions obreres: reducció de la jornada laboral, supressió del treball infantil, millors condicions laborals a la dona i vaga com a mitjà per aconseguir objectius. Marx controlava l'AIT a través del Consell General, i una part d'ella reflectia les seves posicions. Bakunin defensava l'abolició de l'Estat i en va ser un dels principals opositors.

La Comuna de París

Sorgeix com a conseqüència de la política del canceller prussià Bismarck, que volia aconseguir, mitjançant la provocació, que l'emperador Napoleó III declarés la guerra. Aquesta guerra va ser un desastre per a l'exèrcit francès, com ho demostra la batalla de Sedan, en la qual el mateix Napoleó va quedar empresonat i els alemanys van arribar a París. Es proclama la Tercera República Francesa amb un govern conservador. El poble no accepta aquesta nova forma de govern i es revolta a París, obligant el govern a refugiar-se a Versalles. Aquest buit de poder va fer possible la formació de la Comuna de París, que només va durar la primavera de 1871. Aquesta organitza la defensa de París i va dur a terme reformes democràtiques de caràcter obrer. Destaca, entre altres, el paper de la dona Louise Michel, que tenia estudis i es va convertir en la representant del moviment obrer femení. La Comuna va perdre davant l'acció conjunta de l'atac per part de Versalles i Prússia. La repressió va ser molt forta i, per això, el moviment obrer es va desarticular i va trigar anys a tornar a formar-se.

Descargar

PDF Word HTML