Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Bachillerato y Selectividad

La caiguda del bloc soviètic i l'evolució del capitalisme

Ciencias sociales3,12 KB

La caiguda del bloc soviètic i el final de la història

Cau el bloc soviètic a finals dels 80. En els 90, Francis Fukuyama dona la seva famosa conferència en la qual deia que, amb la caiguda del bloc comunista, hem arribat al «final de la història».

Fases del capitalisme des de la Segona Guerra Mundial

  • a) Keynesianisme (1945 - finals dels 70)
  • b) Neoliberalisme (finals dels 70 fins a l'actualitat)

Intervenció de l'Estat en l'economia

Mesures per estimular l'economia augmentant el consum:

  • Mínims salarials augmentats.
  • Inversió en el sector públic.
  • Majors impostos per als qui més tenen.

El 1944 se celebra la conferència de Bretton Woods. Totes aquestes mesures es gesten allí:

  • S'adopta el patró d'or per a l'economia i les finances, amb tipus
...
Continuar leyendo "La caiguda del bloc soviètic i l'evolució del capitalisme" »

Les regions europees: subsidiarietat, NUTS i polítiques regionals

Ciencias sociales5,64 KB

Les regions europees: entre la subsidiarietat i la cohesió

Els diversos territoris que formen els estats europeus van voler participar també en la presa de decisions i reclamaren l'aplicació del principi de subsidiarietat. Gràcies a això s'ha produït una certa regionalització del poder.

El Comitè de les Regions

Amb el Tractat de la Unió Europea, el principi de subsidiarietat es considera un element bàsic en la política de la UE i es va crear el Comitè de les Regions (CDR), un òrgan consultiupel que fa a les polítiques regionals. El CDR vetlla pel compliment del principi de subsidiarietat i organitza els seus treballs en sis comissions que examinen propostes sobre cohesió territorial, medi ambient, polítiques socials...

Què és

...
Continuar leyendo "Les regions europees: subsidiarietat, NUTS i polítiques regionals" »

Neocolonialisme i subdesenvolupament: causes i conseqüències als nous països

Ciencias sociales5,61 KB

Conseqüències dels problemes dels nous països

CONSEQÜÈNCIES: els problemes dels nous països:

1. Una primera limitació va ser la situació d'empobriment econòmic

  • Aquesta situació es caracteritzava per uns nivells de renda per càpita molt baixos.
  • Predominí del sector primari.
  • Escassetat d'infraestructures.
  • Dependència tecnològica.

2. Un tercer factor va ser la inestabilitat política

  • Democràcia liberal.
  • Dictadura comunista.

3. Conflictes interns

  • Heterogeneïtat ètnica.
  • Religiosa.
  • Cultural.

4. El procés de descolonització va ser la causa de conflictes internacionals

A causa del desacord pel tractat de fronteres.

De l'economia colonial a la independència

  1. Les causes del subdesenvolupament es remunten a la dominació colonial.
  2. Aquesta herència es
...
Continuar leyendo "Neocolonialisme i subdesenvolupament: causes i conseqüències als nous països" »

La Transició democràtica, el franquisme i l'autonomia balear

Ciencias sociales8,3 KB

L'inici de la Transició democràtica

L'inici de la Transició és el període de temps comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya. El panorama polític espanyol presentava tres opcions principals:

  • Els qui defensaven la continuïtat del règim sense Franco.
  • Els partidaris de la reforma per a la democratització.
  • Els qui reclamaven la ruptura democràtica.

El 22 de novembre de 1975, dos dies després de la mort de Franco, Joan Carles I de Borbó va ser proclamat rei i va disposar que continués al capdavant del govern Carlos Arias Navarro. Arias va presentar el seu programa de govern a les Corts, però la seva proposta es limitava a formular unes lleis extremadament restrictives....

Continuar leyendo "La Transició democràtica, el franquisme i l'autonomia balear" »

Organitzacions Internacionals i Geopolítica: ONU, G20 i Tractats

Ciencias sociales3,06 KB

L'Organització de les Nacions Unides (ONU)

L'Organització de les Nacions Unides (ONU), amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats d'acord amb els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

L'ONU està integrada per 6 organismes principals:

  • L'Assemblea General: formada per representants de tots els estats membres que tenen un vot. S'ocupen del desarmament i la seguretat, els afers socials, els jurídics...
  • El Consell de Seguretat: té la missió de mantenir la pau i la seguretat internacionals. Tots els estats de l'ONU estan obligats a complir les decisions del consell. Integrat per 15 membres, 5 de permanents,
...
Continuar leyendo "Organitzacions Internacionals i Geopolítica: ONU, G20 i Tractats" »

El règim franquista: origen, estructura i repressió

Ciencias sociales2,99 KB

Un cop acabada la guerra civil, Franco va incrementar el seu poder. Inicialment, l'organització i la simbologia del règim franquista es basaven en el nazisme alemany i en el feixisme italià.

Un poder personal i indiscutit

El lideratge del dictador era indiscutit, i qualsevol càrrec de l'Estat li havia de jurar fidelitat. Franco era cap d'Estat, cap de govern, cap de l'únic partit polític i generalíssim de l'exèrcit.

Hi havia un únic partit, la Falange Española Tradicionalista i de les JONS, l'única organització sindical permesa i l'única associació encarregada d'enquadrar tota la joventut durant aquests anys.

La separació de poders inexistent

La separació i independència de poders no existia: l'executiu dominava sobre els altres...

Continuar leyendo "El règim franquista: origen, estructura i repressió" »

La Guerra Freda (1945-1991): Causes, Fases i Final del Conflicte

Ciencias sociales13,47 KB

La Guerra Freda (1945-1991)

Concepte i context general: Característiques: la Guerra Freda va ser el sistema de relacions internacionals que es va establir entre 1945 i 1991. Durant aquest temps, el món es va dividir en dos blocs antagònics: un encapçalat pels Estats Units i l'altre per la Unió Soviètica, configurant un sistema bipolar.

Els dos blocs

a) Bloc occidental: defensava un sistema polític democràtic, una economia capitalista, una ideologia liberal i una societat de classes mitjanes.

b) Bloc comunista: defensava un sistema polític totalitari, una economia planificada, una ideologia marxista i una societat sense classes mitjanes.

Mitjans d'enfrontament

Les dues superpotències van intentar mantenir la seguretat i ampliar les zones...

Continuar leyendo "La Guerra Freda (1945-1991): Causes, Fases i Final del Conflicte" »

La Guerra Freda i l'impacte moral de la Segona Guerra Mundial

Ciencias sociales2,47 KB

Impacte moral.

La brutalitat de la guerra va qüestionar els valors morals i polítics. Durant sis anys hi va haver violència i terror. El descobriment dels camps de concentració i d'extermini va fer veure el que feien els nazis. Les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki van ser conegudes com a apocalipsi mundial.

Els vencedors de la guerra van crear un tribunal que va definir un nou concepte de dret internacional: el de crims contra la humanitat. El judici de Nuremberg va jutjar davant el tribunal els dirigents nazis. Però pocs dirigents nazis van arribar a Nuremberg; uns perquè es van suïcidar al final de la guerra, com Hitler, altres es van suïcidar durant el procés i altres havien fugit.

El procés va permetre veure...

Continuar leyendo "La Guerra Freda i l'impacte moral de la Segona Guerra Mundial" »

Malthus, la fam al Tercer Món i el debat sobre el creixement demogràfic

Ciencias sociales9,08 KB

Visions pessimistes:

  • 1968: el Club de Roma inicia un debat sobre el creixement de la població i encarrega al demògraf nord-americà Dennis Meadows l'elaboració d'un informe titulat "Els límits del creixement" (1972), una obra que marca el pensament apocalíptic dels anys setanta. Aquest diu que cap al 2100 els recursos per alimentar la població s'hauran exhaurit.
  • 1984: el Banc Mundial elabora un informe sobre la relació entre creixement demogràfic i econòmic. La seva visió és diferent a la de Meadows. El Banc Mundial arriba a la conclusió que no es pot responsabilitzar el creixement demogràfic de la pobresa del Tercer Món, per tant la solució no és limitar el creixement; ja que això no garanteix eliminar la pobresa, sinó que
...
Continuar leyendo "Malthus, la fam al Tercer Món i el debat sobre el creixement demogràfic" »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1931 i 1932: Història i Context

Ciencias sociales3,04 KB

Enuria: el Govern Provisional de la Generalitat va convocar la primera assemblea de representants dels ajuntaments. Aquesta va designar la ponència encarregada de redactar un projecte d'Estatut d'Autonomia per a Catalunya.

En el preàmbul de l'Estatut, Catalunya era definida com a «Estat autònom dins la República Espanyola», i es defensava l'estructuració de l'Estat espanyol com a «federació de tots els pobles ibèrics».

El català era considerat la llengua oficial de Catalunya, i el castellà en les relacions amb el Govern de la República.

Pel que fa a les atribucions, la Generalitat assumiria competències exclusives en l'ensenyament, la cultura, la regulació del dret civil, els tribunals de justícia, les obres públiques, la sanitat,...

Continuar leyendo "Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1931 i 1932: Història i Context" »