La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Causes, Mesures i Oposició

Ciencias sociales4,13 KB

La Dictadura de Primo de Rivera

El sistema constitucional i parlamentari que va començar amb la Restauració l'any 1874 es va acabar amb un cop d'estat militar que va implantar la dictadura. L'argument per justificar-lo era que hi havia un perill de revolució social.

Causes del cop d'estat

  • La crisi social: al final de la Primera Guerra Mundial, la crisi va comportar la reducció de les exportacions i de l'economia, diversos vagues i el moviment del pistolerisme com a conseqüència.
  • La crisi política: derivada del fracàs dels governs de la Restauració i de la decadència dels partits polítics.
  • El desastre d'Annual: presidit per Silvestre, va tenir un tremend impacte en l'opinió pública i la petició de responsabilitats pels fets.
  • La creixent presència dels militars en la vida política.

El cop d'estat de 1923

Primo de Rivera va impulsar un cop d'estat militar l'any 1923 i va demanar al monarca que posés en mans dels militars el poder. La gent va acceptar la dictadura com a solució a la crisi; la majoria va reaccionar amb indiferència i d'altres estaven a favor. S'esperava que el nou règim posés fi a un sistema que era incapaç de resoldre els problemes del país.

Les primeres mesures

Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president d'un nou govern conegut com a Directori militar. Les primeres mesures van ser: declarar l'estat de guerra al país, la suspensió de la Constitució, la dissolució del Parlament i la il·legalització dels partits polítics i les organitzacions obreres.

Per aturar la conflictivitat obrera es va dur a terme una política d'ordre públic molt repressiva, adreçada especialment a la CNT, on es prohibien les manifestacions i les vagues i se n'empresonaven els principals dirigents. Conscient de la importància de mantenir el suport de l'exèrcit, va intentar resoldre la qüestió del Marroc.

El Directori civil

Un cop resolts els problemes, l'any 1925 es va crear el Directori civil, en el qual hi participaven el PUN i diversos civils. Això demostrava que la dictadura no seria transitòria i que Primo de Rivera pretenia consolidar-se en el poder i disposar dels suports dels sectors conservadors, de la banca i de la indústria. Per aconseguir-ho, el general va aprofitar la bona conjuntura econòmica internacional dels anys 20 per reactivar l'economia. El nou Directori va seguir el model d'Itàlia implantat per Mussolini.

La política anticatalanista

Mentre Primo de Rivera exercia la capitania general de Barcelona, no havia mostrat hostilitat cap al catalanisme. Però el règim va adoptar mesures anticatalanistes a partir de 1923. Es va publicar un decret per afeblir el catalanisme, amb la desmantellament d'institucions públiques i privades catalanistes. Per presidir la Mancomunitat es va nomenar l'anticatalanista Alfons Sala, fins que l'any 1925 va ser dissolta. Es van clausurar institucions catalanistes, es van prohibir els actes en català i l'ús públic de la bandera catalana, i les celebracions de l'11 de setembre i els Jocs Florals. També es va imposar la censura a la premsa i a la publicació de llibres, i es va depurar el magisteri i les institucions culturals i educatives vinculades a la Mancomunitat.

L'oposició a la dictadura

Tot i que el règim no va tenir forces d'oposició al principi, amb el temps van anar apareixent grups opositors:

  • Els republicans, que van protagonitzar una campanya de desprestigi contra el règim.
  • Alguns sectors de l'exèrcit, que van organitzar conspiracions.
  • Els intel·lectuals i estudiants, que van criticar la dictadura i van denunciar la censura de la premsa i la manca de llibertat d'expressió.
  • Els sectors catalanistes, pel fet que la dictadura havia eliminat la Mancomunitat i prohibit l'ús del català.
  • L'oposició obrera, que volia augmentar la influència anarquista en el si de la CNT.

Descargar

PDF Word HTML