Personatges, Moviment Obrer i Guerres Carlines a Espanya
Personatges Clau de la Restauració i Cuba
Cánovas: Polític malagueny (1828-1897) que participa en la revolució del 1854. Membre de la Unió Liberal, va ser ministre en dues ocasions en el regnat d'Isabel II. La seva actitud en defensa dels insurrectes de la caserna de San Gil li va costar l'exili i la separació de la política. Va ser l'artífex del règim polític de la Restauració. Assassinat per un anarquista.
Sagasta: Polític (1825-1903) que està al Partit Progressista. Va presidir tres cops el Sexenni Democràtic. A la Restauració modera les seves inclinacions revolucionàries.
Pau del Zanjón: Pau que firma Cánovas amb els cubans per acabar la Guerra dels Deu Anys; promet que tindran representació a les Corts, aboleix l'esclavitud, etc.
Rius i Taulet: Antic progressista que, com a alcalde de Barcelona, impulsa l'Exposició Universal de Barcelona.
M. Duran i Bas, Ferrer i Vidal, Mañe i Flaquer: Conservadors catalans situats a la franja més catòlica i conservadora del partit, s'oposen a la política centralitzadora de Cánovas.
Nocedal: Principal dirigent carlí, aconsegueix estendre els cercles carlins per Espanya.
J. Martí: Líder de la revolució cubana, funda el Partido Revolucionario Cubano per aconseguir la independència.
McKinley: President dels EUA.
P. Pardo: Finalitat de donar suport a la regència de Maria Cristina i seguir amb el bipartidisme, però sense rei.
Weyler: General que va substituir Campos en la rebel·lió, canviant els mètodes de lluita iniciant una fèrria repressió. Organitza concentracions de camperols.
R. Blanco: General que puja al poder pel govern liberal. Inicia una estratègia de conciliació i decreta l'autonomia de Cuba.
M. Campos: Militar que va anar a Cuba després de la rebel·lió. Deia que la pacificació de Cuba requeria una forta acció bèl·lica i esforç polític de conciliació amb els insurrectes.
Giner de los Ríos: Intel·lectual reunit a la Institución Libre de Enseñanza del 1876. Pensava que amb el fracàs de la revolució del 1868 s'havia perdut una ocasió per modernitzar el país.
J. Costa: Defensa la necessitat d'enterrar les glòries passades, millorar la situació del camp espanyol i elevar el nivell educatiu i cultural del país.
El Moviment Obrer i l'AIT
Introducció: El moviment obrer sorgeix perquè hi ha indústries. El protagonitzen els camperols i treballadors de fàbriques. Els obrers estan d'acord amb la Constitució, però no amb les condicions de treball. Culpen a les màquines, per això les trencaven i cremaven (ludisme). Quan la classe treballadora se sent diferent de la burgesia, la culpa i comença el moviment obrer. Els treballadors volien igualtat econòmica.
El 1848 es dóna a conèixer Karl Marx i Friedrich Engels, que van escriure el Manifest Comunista, el qual donava la solució per a la igualtat. Perquè hi hagi igualtat econòmica no poden haver-hi empresaris, per tant l'Estat s'ha de quedar sense fàbriques i els mitjans de producció no poden ser privats. L'Estat comunista promou que les necessitats bàsiques de les persones estiguin cobertes. Els socialistes utòpics són obrers que lluiten per la igualtat econòmica.
AIT: Reunió de representants dels sindicats d'obrers de diferents països. Hi van els representants del socialisme (Marx) i l'anarquisme (Bakunin). Bakunin i els anarquistes són expulsats de la Internacional per no estar a favor de què el partit comunista iniciï la revolució obrera, i es reuniran per separat.
La Guerra Carlina
Guerra carlina: Maria Cristina fa de regent perquè la seva filla encara té 3 anys, però es cansa i regeix el militar Espartero (1840). Després d'això s'acaba l'Antic Règim i comença el liberalisme.
A Espanya una dona no podia ser reina (llei sàlica), però Ferran VII abans de morir l'aboleix (pragmàtica sanció) perquè Isabel pogués regnar. Carles, el germà de Ferran, no està d'acord i fa una guerra. Carles promet que tornarà a l'Antic Règim, i amb ell estan d'acord el clergat, la petita noblesa, zones rurals del País Basc, Navarra, Aragó, València i part de Catalunya. Amb Isabel hi estaran l'alta noblesa, un sector de la jerarquia eclesiàstica i els liberals més tard.