Problemes interns del bloc comunista i capitalista: la Guerra Freda
Problemes interns del bloc
4.1. Tensions dins del bloc comunista:
- Iugoslàvia: Tito rebutja el model soviètic i aplica el socialisme autogestionari o capitalisme d'estat.
- Xina: Mao (juntament amb Albània) trenca les bones relacions amb la URSS el 1959 i obre una via pròpia de desenvolupament socialista.
- Revolta d'Hongria: protestes al carrer. El primer ministre Nagy inclou liberals al govern i abandona el Pacte de Varsòvia.
- La Primavera de Praga (1968): llibertat d'expressió, empresonament de presos polítics. Les tropes del Pacte de Varsòvia intervenen per aturar les reformes amb la teoria de la sobirania limitada.
4.2. Tensions dins del bloc capitalista:
- Amèrica Llatina: els EUA intervenen directament i ofereixen assessorament militar per evitar tots els intents d'evolució comunista, donant suport a règims dictatorials i cops d'estat.
- Dissidències a Europa: França es nega a acceptar les ordres dels EUA i de l'OTAN i estableix relacions amb la Xina. La RFA inicia converses amb la URSS i Polònia arriba a acords amb la RDA. Es crea la Comunitat Econòmica Europea amb l'objectiu de convertir Europa en una potència de primer ordre.
4.3. El moviment dels no alineats:
- A partir del 1953, alguns països s'estan a alinear-se i convoquen una conferència a Bandung.
- Principals països i dirigents: Iugoslàvia, Egipte i Indonèsia.
- Convoquen conferències periòdiques i el nombre de països supera els 100.
- Insisteixen en la necessitat de desvincular-se dels blocs i promoure un nou ordre econòmic mundial.
- Valoració: Aspectes positius: defugir tensions, potenciar la descolonització. Problemes: rebien la pressió dels dos blocs i aguantaven conflictes militars entre els seus membres.
L'evolució de l'Europa occidental
5.1. Evolució econòmica:
- Europa es recupera de la Segona Guerra Mundial gràcies a les ajudes dels EUA i a les noves tecnologies.
- Fort augment de la població.
- Prosperitat i creixement econòmic, amb augment de la productivitat.
- Es modifica l'estructura sectorial de l'economia: cada vegada més gent es dedica a la indústria i menys a l'agricultura.
- Millora del nivell de vida.
- Amb la crisi del petroli de 1973 es produeix un augment dels preus, una reducció de la demanda, una disminució de la producció i un augment de l'atur.
5.2. Evolució social: expansió de l'Estat del Benestar:
- A Europa occidental es generalitza la idea que l'Estat ha d'intervenir en l'economia per garantir el benestar de tots els ciutadans i construir grans infraestructures.
- Estat del Benestar: l'Estat assumeix una sèrie de despeses socials i prestacions econòmiques en cas de jubilació, malaltia o atur.
5.3. Evolució política: consolidació de les democràcies liberals:
- Es consoliden els sistemes de democràcies liberals o burgeses a tota Europa occidental, amb l'excepció de les dictadures de Salazar a Portugal, Franco a Espanya i dels coronels a Grècia.
- L'estabilitat política no impedeix que hi hagi protestes com la revolta estudiantil o moviments pacifistes, feministes i ecologistes.
5.4. El camí cap a la unitat europea:
- Des del 1951 comença a construir-se una Europa unida que encara no ha acabat.
- El 1951 es crea la Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer, formada per la RFA, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.
- 1957, Tractat de Roma: es crea la Comunitat Econòmica Europea amb els països anteriors, lliure circulació de productes, capitals i treballadors, aranzels únics i una Política Agrària Comuna.
- Ampliacions de la CEE: Gran Bretanya, Irlanda, Dinamarca, Grècia, Espanya, Portugal i la RDA.
- 1992: arran del Tractat de Maastricht, la CEE passa a anomenar-se Unió Europea.
- Ampliacions de la UE: Àustria, Finlàndia, Suècia, Letònia, Lituània, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Eslovènia, Xipre i Malta, Bulgària i Romania, fins a la Europa dels 27.
- Des del 2002 circula una moneda comuna, l'euro (€).
Expansió i crisi del comunisme
6.1. Expansió del comunisme arreu del món:
- Per tota Europa de l'Est.
- A Amèrica Llatina: la Cuba de Castro i les guerrilles.
- A Àsia: la Xina de Mao, Corea del Nord, Vietnam, Laos, Cambodja i Afganistan.
- A Àfrica: Angola, Moçambic, Congo Belga, Somàlia... Molts recursos han estat polítics que ajuden a democratitzar.
6.2. La caiguda del Mur de Berlín i les democràcies populars:
- Des del 1986, la URSS deixa d'intervenir directament a l'Europa de l'Est, per tres problemes: econòmic, de participació política i de cohesió de les repúbliques.
- A la dècada dels 80 comencen les protestes i les eleccions més lliures.
- A la RDA, les protestes de 1989 porten la població a tirar el Mur de Berlín i a la reunificació d'Alemanya.
- El comunisme desapareix a Europa de l'Est: les revolucions de vellut a Txecoslovàquia, Polònia, Hongria, Romania i Bulgària.
- A Iugoslàvia i Albània també cauran els règims comunistes a la dècada dels 90.
6.3. El desmembrament de la URSS (1986-1993):
- Després de la mort d'Stalin, el creixement econòmic de la URSS és cada vegada menor.
- El 1986, Gorbatxov inicia un procés de reforma de la URSS anomenat Perestroika: certa llibertat de premsa, eleccions més o menys lliures i obertura a l'exterior. Glasnost: donar més llibertat.
- Desastre nuclear de Txernòbil (1986).
- El 1989 es produeixen revoltes nacionalistes a Letònia, Lituània i Estònia, i la URSS deixa d'existir.
- El 1990 guanya les eleccions a Rússia Boris Ieltsin.
- El 1991 es produeix un cop d'estat dels generals més comunistes a Moscou, que fracassa; Ieltsin pren el poder i acaba amb el comunisme a Rússia. La Guerra Freda acaba sense violència.
Ruptura de 1947
Doctrina Truman (EUA): objectiu: evitar l'expansió del comunisme, utilitzant tots els mètodes (CIA, suport polític i militar i ajudes econòmiques als països capitalistes).
Pla Marshall: ajuda econòmica a tots els països a canvi d'expulsar del govern tots els ministres comunistes. La URSS i l'Europa de l'Est el rebutgen.
Doctrina Jdànov (URSS, 1947): el món està dividit en dos blocs antagònics i irreconciliables: un imperialista i capitalista, liderat pels EUA, i un altre antiimperialista, comunista i liderat per la URSS, que controlarà els governs d'Europa a través del Kominform.
Cop de Praga: la URSS obliga a dimitir el president txecoslovac i cedeix el poder al líder comunista.
Conflictes de la Guerra Freda
Situació internacional tensa en què les dues potències (EUA i URSS) inicien una cursa d'armaments i adopten una actitud bel·ligerant i de confrontació ideològica.
Crisi d'Alemanya i bloqueig de Berlín: a la fi de la Segona Guerra Mundial, Alemanya i Berlín (dins de la zona soviètica) queden dividides en quatre zones, cadascuna controlada per un dels aliats (França, Gran Bretanya, EUA i URSS). El 1948 els tres aliats capitalistes decideixen unificar els seus territoris i intentar crear un estat federal alemany. La URSS tanca les fronteres i la Berlín capitalista queda aïllada, comunicada només per avió durant 11 mesos. Bloc americà/soviètic: economia, ideologia, pactes o aliances. Es creen dos estats: la República Federal d'Alemanya (RFA), capitalista i integrada a l'OTAN, i la República Democràtica d'Alemanya (RDA), comunista i integrada al Pacte de Varsòvia. El 1958 la URSS demana que Berlín sigui tota de la RDA o que la construeixi sota control; per evitar les fugues de gent de la RDA cap a la RFA, els EUA s'hi neguen i la RDA construeix un mur que divideix la ciutat.
Guerra de Corea (1950-1953): en acabar la Segona Guerra Mundial, Corea queda dividida en dues parts: un nord comunista, alliberat per la URSS, i un sud capitalista, alliberat pels EUA. El 1950 Corea del Nord ataca Corea del Sud; els EUA envien tropes que rebutgen l'atac i entren a Corea del Nord. La Xina comunista ajuda Corea del Nord i el 1953 es signa l'armistici de Panmunjom, que deixa les fronteres com abans de la guerra.
Extensió de les aliances politicomilitars:
- Aliances dels EUA: el 1949 es signa el Pacte Atlàntic, de col·laboració militar entre els EUA i els països europeus, creant l'OTAN. També hi ha el pacte militar entre els EUA i els països capitalistes del sud-est asiàtic (OTASE) i el Pacte de Bagdad entre els EUA, Turquia, l'Iraq i el Pakistan.
- Aliances de la URSS: Pacte de Varsòvia (ajuda econòmica i militar entre la URSS i els països d'Europa de l'Est) i tractats de cooperació amb la Xina i el Vietnam del Nord.
Guerra del Vietnam (1957-1975): el 1954 guerra contra França per la colonització. El Vietnam queda dividit en dos: el Nord comunista i el Sud capitalista. Les guerrilles comunistes del Sud ataquen el govern amb l'ajuda del Nord i de la URSS; els EUA envien tropes per envair el Vietnam del Nord i comencen la llarga guerra. Els EUA perden la seva primera guerra i es veuen obligats a retirar-se.
Crisi dels míssils a Cuba (1962): el 1959 les tropes de Castro i el Che Guevara entren a l'Havana i instauren un règim comunista que rebrà ajuda de la URSS. Els EUA bloquegen econòmicament Cuba, i els anticastristes, recolzats pels EUA, intenten una invasió del país per Bahia de Cochinos, que fracassa el 1961. Cuba demana ajuda a la URSS, que li envia míssils nuclears. Els EUA descobreixen els míssils i està a punt d'esclatar una guerra nuclear; Kennedy i Khrusxov negocien la retirada dels míssils a canvi del final del bloqueig naval a Cuba.
Anys de la coexistència pacífica (1956-1979)
Entre 1953 i 1979 es viu un període de coexistència pacífica entre els dos blocs. Khrusxov parla de la necessitat que els dos blocs coexisteixin i obre un període de diàleg amb Kennedy el 1959: el «telèfon roig». Breznev i Nixon signen acords per limitar l'augment d'armes nuclears i prevenir una possible guerra nuclear. El 1979 torna la tensió: la URSS intervé a l'Afganistan, els EUA envaeixen Granada i lluiten contra les guerrilles comunistes d'Amèrica Llatina, i comença una nova cursa d'armament nuclear (la «Guerra de les Galàxies») de Reagan.