Revolució Francesa (1789-1799): causes, fases i conseqüències

Ciencias sociales7,26 KB

La Revolució Francesa (1789-1799)

Al final de l'Antic Règim, la classe benestant, la burgesia, els problemes per augmentar la seva expansió i l'estructura feudal i gremial, no hi havia cap entrada als privilegis de la noblesa i del clergat. Aspiraven a tenir decisions polítiques i a què les lleis reconeguessin la seva importància econòmica en la jerarquia social. També estaven a favor de les idees il·lustrades. Els privilegiats estaven en entrar en aparicions de la burgesia i intentaven recuperar els seus vells privilegis, sobretot a causa de l'augment dels preus que perjudicava el poder adquisitiu.

La pagesia tadskntenta x inkrement d presio dl señr feudl i la sva situ d pobrsa-causes:Agment d preus,Agment d comerç,Augment d manufactura

finals S.XVIII s prdueix 1greu crisi ecnómic, provocant 1endutamn d laisend reial la kual s'agreuja x culpa d l guera d'indpndnci amer. x el.liminaraquet dut difrnts ministrs d financs intentn aplicar 1refrm fiscal k elimina lsexpcions fiscals. Akesta problmátic coincidix 1crisi subsistnci prvocda x ls mals coyits,sekers i inundcions. L preu dl blat puja i x sto s djn d dkmpra otra ksasprjudicn artsns. -cierrn muxs tayrs, cierrn manufacturs,atur,fam,caritat. 1756 s abre l mrkat frnses lntrad d prodinglesos.

Camí cap a la revolució

Comencen els privilegiats a negar-se a pagar impostos i dissenyen que els Estats Generals tenen la facultat d'aprovar aquest canvi. La burgesia exigeix al rei que convoqui els Estats Generals. S'obre el procés electoral per escollir els diputats que representarien cadascun dels estaments. També treballen el quadern de queixes. Els Estats Generals s'obren el 5 de maig de 1789 a Versalles. Participen noblesa, clergat i burgesia, i cada estament té un únic vot; els privilegiats aconsegueixen imposar la seva voluntat, però la burgesia aglutina el vot per a la seva causa. El rei i el privilegiat s'hi neguen i els Estats Generals se suspenen. El 16 de juny, els diputats de la burgesia es constitueixen en Assemblea Nacional Constituent.

L'Assemblea Nacional Constituent

Comença amb l'abolició jurídica del feudalisme, els estaments, la servitud personal, els delmes, els drets senyorials i la justícia senyorial, que són suprimits. S'inicia el pagament de diners per alliberar-se, la declaració dels drets de l'home i del ciutadà, el dret a la propietat, el dret a la resistència a l'opressió, la presumpció d'innocència en processos penals i la sobirania residida en la nació. El 5 d'octubre de 1789, les dones de França marxen a Versalles per demanar pa al rei i obliguen la família reial a traslladar-se al palau.

Radicalització de la revolució

La revolució fa front a l'oposició dels antics privilegiats contraris a les reformes. El caràcter moderat que adquireix la revolució provoca el descontentament de la pagesia i de les classes populars, que formen grups de patriotes que demanen elements democràtics i la consolidació de la monarquia constitucional. Es crea un pacte entre monarquics, liberals i burgesos amb l'objectiu de frenar els absolutistes. La família reial intenta fugir de França per reunir-se amb les tropes austríaques i atacar el seu propi país i restaurar l'absolutisme. Fou descoberta a Varennes. Aquest fet va fer que el poble desconfiés de la cort del rei. El 1 d'octubre de 1791 es forma l'Assemblea Legislativa, dominada pels girondins i els jacobins. El 1792, l'Assemblea Legislativa declara la guerra a Àustria, i és un desastre. Els sans-culottes de París i ciutadans armats acudeixen a defensar París i a eliminar la monarquia. El triomf popular va acabar amb l'arrest del rei i la convocatòria d'eleccions per sufragi universal masculí.

Període de la Convenció democràtica

La primera mesura que pren és abolir la monarquia i proclamar la república. El poble francès decideix que s'havia d'executar el rei, i l'executen el 21 de gener de 1793. S'enfronten girondins i jacobins. - Convenció girondina: Els jacobins venien que la pàtria estava en perill i la justificaven: la guerra entre Europa on s'aliaven Prússia, Anglaterra, Holanda, Àustria i Espanya; manca de blat; insurrecció pagesa a la regió de Vendée per la fam i les lleves. Com el govern girondí no es feia càrrec de les decisions, els jacobins les exigeixen per força amb un cop de força. Els jacobins compten amb armes proporcionades per la comuna de París, perquè arrestin els girondins. A partir d'aquí s'inaugura el període de la Convenció jacobina. - Convenció jacobina (el Terror): durant aquest període, de 1793 a 1794, es fan reformes: 1. Nova constitució: el poder residia en el poble i el sufragi universal masculí. S'estableixen un govern revolucionari i una política basada en el terror, que tenia com a objectiu guanyar els enemics interiors de la revolució i satisfer els jacobins, utilitzant el Comitè de Salvació Pública controlat per Robespierre.

Imperi Napoleònic (Napoleó Bonaparte)

Al principi del Consolat, Napoleó comparteix el poder amb dos cònsols; el 1802 es declara cònsol vitalici i el 1804 es corona emperador. Emprèn una política de conquestes des del Pètel per dominar Europa. Volia crear un imperi amb el centre a França. La seva decisió d'envair Rússia va generar fortes resistències. El domini francès s'estén per Europa a l'apogeu el 1812. El fracàs a Rússia i les dificultats a Espanya provoquen el declivi de Napoleó. La ocupació de París el 1814 comporta la destitució de Napoleó. Serà derrotat a la batalla de Waterloo el 1815.

Unificació italiana

El 1815, Itàlia estava dividida en estats. Les idees de nació i sobirania s'havien mantingut durant la Restauració en societats secretes minoritàries. El fracàs dels intents de revolta del 1848 significa la continuïtat del domini d'Àustria. El Piemont es consolida com a estat constitucionalista amb la monarquia de la casa de Savoia. Cavour impulsa l'estratègia moderada per a la unificació. Cavour aconsegueix derrotar els austríacs el 1859, annexar Llombardia i els estats centrals el 1860. Giuseppe Garibaldi emprèn la conquesta del sud amb un exèrcit reduït i un fort suport popular, cosa que va permetre eliminar el règim borbònic.

Descargar

PDF Word HTML