Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Primaria

2 Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi nasqué a València a la fi del Segle XIV i mori en 1425. Fou un poeta cortesa que participa en les campanyes militars d'Alfons el Magnanim a  Sardenya, Corsega i Nàpols. De l'obra es conserven dihult poemes, sobretot de tema Amorós, amb una actitud lírica sincera, versemblant i humana, que mostra l'evolució de la poesia cortesana resca i una aproximació a l'humanisme a través del Cançoner de Petrarca, que influeix en la Cançó d'oposits», amb con ceptes paradoxals sobre l'amor.
Tot i aixo, la influencia de l'amor cortés perdura en els temes, la versificació i els provençalismes inguistics. Un altre poema molt conegut és «Presoner», on explica els sentiments sobre la captivitat que pati

La narrativa del primer terç del segle XX:

La narrativa del primer terç del segle XX: del segle XX: La recuperació del discurs narratiu va estar lligada a l’evolució de l'estàndard literari a mans d’escriptors modernistes, que també potenciaren la creació d’un públic lector. El modernisme va recollir aspectes com la emotivitat i la vida interior.

La narració introdueix un punt de vista subjectiu: no pretenen reproduir ni analitzar la realidad, sino que fer un anàlisi de les passions i de la lluita dels individus contra la natura o les costums. Va sorgir el fragmentarisme que va rompre amb l’estructura narrativa, es va conrear la prosa poètica, i sorgeix la voluntat simbòlica (l’emoció es transmet amb símbols). L’estàndard... Continuar leyendo "La narrativa del segle XX i els seus principals autors" »

Ramon Llull i Tirant lo Blanc

1. Contextualització breu. La vida de Ramon Llull va estar farcida d’aventures, viatges, projectes i experiències molt diverses. I la seva personalitat i la seva intel·ligència, tan vigoroses com intrèpides i productives (va generar més de 260 títols de pròpia mà com a filòsof, místic, teòleg o novel·lista entregat a temes relacionats amb la realitat quotidiana del seu temps), no varen deixar ningú indiferent. Llull, que quan tenia 30 anys va viure una transformació personal més o menys sobtada, i que fruit de la seva experiència religiosa va recórrer el món medieval per repetir insistentment que l’objectiu principal de l’home havia de ser conèixer i estimar Déu, havia nascut a Palma la... Continuar leyendo "Ramon Llull i la difusió internacional del català" »

TEMA 16. JOAN FRANCESC MIRA HA REFLEXIONAT EN ELS SEUS ASSAJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT CONTEMPORÀNIA. EXPLICA-HO.

Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg, professor de grec a més de ciutadà compromès, nasqué a la ciutat de València l'any 1939.

Ha excel·lit en totes les facetes creatives enumerades abans i bona prova d'això són la gran quantitat de guardons amb els quals ha estat reconeguda la seua obra. Entre ells cal destacar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2004, dues voltes Premi Nacional de la Crítica, Premi Sant Jordi de Narrativa, Premio Nacional de Traducción...

Destaca així mateix la trajectòria de servei de Mira al projecte de construcció d'un espai cultural i cívic comú per al conjunt de les terres que... Continuar leyendo "Joan Francesc Mira i la seva reflexió sobre la realitat contemporània" »

En 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola que acabara amb 40 anys de la dictadura de Franco, caracteritzada per la censura, l’exili, prohibició de la llengua catalana, repressió i persecució dels opositors al règim. Queden prohibits els partits polítics i el castellà va substituir al català en els àmbits de prestigi, per tant el català passa a la clandestinitat.

L’exili es va viure de dues maneres, l’exili interior, que van inhibir-se de la realitat com Llorenç Villalonga, i exili exterior, en veure que la seva vida estava en perill (França, Amèrica).

La temàtica dels autors no segueix un ordre, sinó que es basa en un personatge que s’enfronta a una realitat. Amb l’exili hi ha una pèrdua d’intel·lectuals, per tant... Continuar leyendo "La literatura catalana durant la postguerra" »

Característiques:

Poesia culta: Presenta textos molt elaborats tant de punt de vista mètric com retòric.

Poesia lírica: Expressa sentiments de l’autor cap a l’amor, la mort o la religió

Poesia escrita en llengua occitana: Una llengua literària comuna acceptada pels trobadors catalans i d’Itàlia

Trobadors/joglars:

Artistes professionals que sovint eren d’origen noble i estaven lligats a les corts on donàven servei al senyor feudal.

La difusió de les seves composicions va ser oral a càrrec dels joglars

Amor cortés

La seva temàtica és l’amor cortès, un sentiment amorós refinat. Els personatges que protagonitzen el fin’amors són: trobador (hom), la dama noble (midons) i el seu marit (gilós) advertit pels lausengiers.

Senhal:

XX. MENDEA. EUSKAL LITERATURAREN PIZKUNDEA ESPAINIAKO GERRA AURREAN.

José de Aristimuño “Aitzol” (1896-1936) tolosarrak garai oso bat markatu zuen, garai laburra zoritxarrez, eta Jokin Zaitegi (1906-1979) poetak “Aitzolen belaunaldia” izenez bataiatu zuena.

Garai historikoari begiratzen badiogu, ordea, Errepublika Garaiak (1931-39) ez du soilik une historiko bat adierazten, estetika sortzailea ere kontuan hartuko lukeen bidea izango litzateke berea proiektu politiko-literario baten barruan; idazle gazteen bultzatzaile eta euskal kultur pizkundearen sustatzaile izan zen Espainiako Gerra aurreko hamarkadan (1926-1936).

•Horrela, 1927an Lizardi, Orixe, G. Mujika eta beste batzuekin Euskaltzaleak izeneko elkartea sortu zuen euskal kultura... Continuar leyendo "XX. Mendea. Euskal Literaturaren Pizkunde Espainiako Gerra Aurrean" »

MINORITZACIÓ

Parlam de llengües minoritàries quan aplicam un criteri quantitatiu al seu nombre de parlants. Però no sabem el nombre a partir del qual una llengua és minoritària i una altra majoritària. Al món hi ha unes 6.000 llengües i només unes quinze o vint són utilitzades per més de 50 milions de parlants. El concepte de llengua minoritària o majoritària s’empra per classificar les llengües segons la seva “validesa”.

A Europa poques llengües passen dels 10 milions de parlants. Entre cinc i Déu: suec, búlgar, català, danès... Menys de cinc: noruec, finès, albanès, eslovac...

En canvi, una llengua minoritzada és aquella que pateix la interposició d’una altra llengua més poderosa i tots els seus parlants es veuen