Misogínia Jaume roig

2 Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi nasqué a València a la fi del Segle XIV i mori en 1425. Fou un poeta cortesa que participa en les campanyes militars d'Alfons el Magnanim a  Sardenya, Corsega i Nàpols. De l'obra es conserven dihult poemes, sobretot de tema Amorós, amb una actitud lírica sincera, versemblant i humana, que mostra l'evolució de la poesia cortesana resca i una aproximació a l'humanisme a través del Cançoner de Petrarca, que influeix en la Cançó d'oposits», amb con ceptes paradoxals sobre l'amor.
Tot i aixo, la influencia de l'amor cortés perdura en els temes, la versificació i els provençalismes inguistics. Un altre poema molt conegut és «Presoner», on explica els sentiments sobre la captivitat que pati a Nàpols en 1423.

4 Jaume Roig
Jaume Roig (1400?-1478) fou un prestigiós metge valencíà que ocupà div com ara conseller de la ciutat, examinador de metges i administrador d'un  carrecs, hospital a València. Roig es casà amb Isabel Pellisser, amb qui va tenir sis fills L'any 1460 fugi de la pesta que assolava València i es refugià a Callosa d'en Sarrià, on començà la redacció de l'Espill o Llibre de les dones, única obra que se li coneix L'Espill és una narració en versos apariats (16.359 versos) de quatre síl.Labes o no ves rimades comediades, ço és, partides. El llenguatge és popular i molt ric, ja que hi abunden les expressions col.Loquials que accentuen el caràcter satíric de l'obra. Lobra de Roig consta d'un prefaci i quatre capítols o llibres».La temàtica de l'Espill s'insereix en la tradició medieval de la misogínia, que acusa les dones de tota mena de maldats, en especial les relatives als pecats de la carn» La misogínia tenia una llarga tradició i unes arrels religioses antigues: en el primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, es culpa la dona, Eva, del pecat comés per Adam ella; i, època més pròxima a Roig, durant el Segle XIV, els franciscans sermons de i dominicans havien tornat a posar d'actualitat el tema. La crítica a les dones de l'Espill s'aplica a totes elles, excepte a la Mare de Déu i la seua dona, Isabel Pellisser. Altrament, en l'Espill hi ha una crítica a la societat de l'època, amb un Realisme que el vincula a l'escola satírica i que mostra un panorama bastant pessimista dels costums, la vida urbana, les diversions, els menjars o els hospitals del Segle XV
2.1 Isabel de Villena
sabel de Villena (1430-1490) nasqué a València; era filla il.Legítima de l'escriptor
castellà Enrique de Villena i fou acollida a la cort de María de Castella, esposa
d'Alfons el Magnànim. L'any 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat
de València. Era una dona culta, autora d'una única obra, Vita Christi, escrita per a
la instrucció de les monges del seu convent.Encara que Vita Christi relata la vida de Jesucrist, el paper principal correspon a la Mare de Déu i atorga un gran protagonisme a les dones que envoltaren la vida de Jesús. Comença amb el naixement de María i acaba amb l'ascensió al cel; se centra en els passatges de l'Evangeli en què hi ha dones, descrites com a virtuoses, ama-
bles i piadoses. La crítica literària ha interpretat aquesta reivindicació dels valors de les dones en Vita Christi, a més del fet que era una obra destinada a les monges, com una rèplica al corrent literari misogin, que, en temps d'Isabel de Villena, era encapçalat per Jaume Roig amb l'obra l'Espill i que havia nodrit els sermons de l'època En l'estil de Vita Christi destaca la naturalitat i la senzillesa d'un discurs entenedor molt allunyat del retoricisme de l'estil de l'època (la valenciana prosa), que empraven autors com Joan Roís de Corella. La prosa d'Isabel de Villena descriu detdament escenes quotidianes amb molta afectivitat, per la qual cosa fa servir dimnutius abundants i expressions afectuoses adreçadés als infants; tanmateix, tamb
hi trobem escenes de gran dramatisme emocional i descripcions solemn del protocol de les cerimònies religioses.
Ausiàs Març
Ruptura amb la poètica trobadoresca, profunditat i sinceritat, expressivitat de les comparacios i metàfores., temas trobadorescos, vassallatge amorós.Diferència principal:actitud envers la dona: donna angelicata vs virtuds defectes, méshumana, De l'obra d'Ausiàs Març es conserven 128 poemes, dividits en cants d'acord amba temàtica a)  els cants d'amor Març teoritza sobre l'amor i considera distintes classes amor: l'amor sensual o foll que és dominat pel desig; l'amor fi, que era intellectual i espiritual; i l'amor venal o conjugal, que respon als interessos quotidians
b) En els cants de mort (sis poemes llargs) es plany de la mort de l'estimada reflexiona sobre el destí de l'ànima, el dolor de l'absència, la mateixa existència de la mort, etc c) En els cants morals fa una anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions a partir de les idees de la filosofia escolàstica.d) El Cant espiritual» és un poema religiós de 224 versos en què s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats, ja que té por de ser condemnat
Els cants d'amor són 76 poemes subdividits en cicles, d'acord amb el senyal emprat: Plena de seny, Lir entre cards; Amor amor, Mon darrer bé; i Oh, folla amor Plena de seny correspon als inicis literaris de Març, quan aspira a una relació madura, que supere el desig, i es lamenta de la tristesa i la solitud de no sentirse estimat. Sota el senyal LIir entre cards s'amaga Teresa, per qui sent un amor total,