Característiques de l'assaig de Joan fuster

TEMA 15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època

Joan Fuster (Sueca 1922-1992) és sens dubte l'assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. La seua obra, deixant de banda una inicial dedicació a la poesia, es pot classificar en tres blocs:

a)      obres de temàtica humanística i general, com L'home mesura de totes les coses, Diccionari per a ociosos o el Diari 1952-1960. En aquests llibres Fuster tracta temes que van de la història a la política, passant pels més diversos aspectes de la vida cultural i quotidiana.

b)      obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, com Nosaltres els valencians i Viatge pel País Valencíà, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d'identitat nacional del País Valencíà.

c)       obres de crítica i d'història literàries: en aquest apartat destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals valencians com Ausiàs March, sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també els dedicats a autors contemporanis com Pla, Espriu o Estellés

A més d'aquesta varietat temàtica, l'assaig fusterià presenta moltes formes: l'article i el diccionari filósòfic, el diari, l'aforisme i la monografia. De tota manera, els assaigs de Fuster responen sempre a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema, d'establir a partir d'ell un examen de consciència.

Es tracta d'examinar, de tornar a pensar tot el que sabem —o creiem saber— sobre qualsevol tema per tal d'aconseguir-ne una comprensió renovada i aprofundida. Ara, aquest examen no es tradueix en una confessió de caràcter personal  o en  una manera de fer literatura més o menys íntima, sinó en una literatura d’idees que es marca com a propòsit el desemmascarament de fal·làcies i mistificacions, de la falsa consciència que ens fem de les coses i de nosaltres mateixos.  Aquesta proposta es pot resumir com una voluntat d’enfocar la realitat valenciana d’una manera integral i radical. Integral, perquè plantejava la necessitat de la connexió amb els altres pobles de llengua catalana com una condició imprescindible per aconseguir la normalització lingüística i cultural. Radical, perquè enfocava aquesta realitat com un fet nacional, no com una peculiaritat regional o folklòrica.

La influència de Nosaltres els valencians, des de la seua publicació el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. El llibre de Fuster va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per acabar amb el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencíà.