La narrativa del segle XX i els seus principals autors
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,79 KB
La narrativa del primer terç del segle XX:
La narrativa del primer terç del segle XX: del segle XX: La recuperació del discurs narratiu va estar lligada a l’evolució de l'estàndard literari a mans d’escriptors modernistes, que també potenciaren la creació d’un públic lector. El modernisme va recollir aspectes com la emotivitat i la vida interior.
La narració introdueix un punt de vista subjectiu: no pretenen reproduir ni analitzar la realidad, sino que fer un anàlisi de les passions i de la lluita dels individus contra la natura o les costums. Va sorgir el fragmentarisme que va rompre amb l’estructura narrativa, es va conrear la prosa poètica, i sorgeix la voluntat simbòlica (l’emoció es transmet amb símbols). L’estàndard literari recull la parla rural i la llengua viva i temàtiques com el desig d’autorealització individual.
La novel·la va sorgir principalment per el declivi del noucentrisme; es va difondre el gènere i va destacar la novel·la psicològica, però aquest moviment de recuperació es va rompre quan va esclatar la Guerra Civil espanyola.
La narrativa de la segona meitat del segle XX:
La narrativa de la segona meitat del segle XX: La dictadura posterior va causar una profunda depressió política, econòmica i cultural, a més de una censura i prohibició de la llengua. La narrativa va ser un dels gèneres més perjudicats, però es va iniciar de nou a partir dels anys 40 i 50.
Durant els anys 40 i 50, els escriptors van escriure novel·les des de estètiques diferents: models d’abans de 1936, de l’existencialisme, del realisme, de la novel·la poètica, de la literatura fantàstica o de l’absurd, tot i que va destacar la novel·la psicol·lògica. Durant els anys 60, hi va haver canvis econòmics, politicosocials i culturals que van produir canvis a la sensibilitat. Als anys 70, hi va haver una crisi del realisme històric i la literatura va evolucionar entorn a l’antirealisme. Els autors van adoptar una actitud intimista, individual i rebel entorn a les convencions socials i el retorn de l’existencialisme. En quant a temàtica, destaca el desencís i l’escepticisme. A la narrativa dels anys 80 hi ha recursos humorístics, temàtica urbana i despolitització dels autors.
Mercè Rodoreda: Va conrear conte, novel·la i teatre. Va viure a l’exili a Paris, el sud de França i a Ginebra. La seva narrativa pertany a la novel·la psicològica. Els personatges protagonistes de les seves obres eres femenins i expressen dolor, desencís i soledat. Utilitzava un llenguatge poètic, símbols, expressions col·loquials i el monòleg interior. En quan a obres destaquen La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies i Mirall trencat.
Llorenç Villalonga: va conrear conte però també destaca com a novel·lista. Les seves novel·les més rellevants van ser Mort de dama i Bearn.