Joan Francesc Mira i la seva reflexió sobre la realitat contemporània

TEMA 16. JOAN FRANCESC MIRA HA REFLEXIONAT EN ELS SEUS ASSAJOS SOBRE LA NOSTRA REALITAT CONTEMPORÀNIA. EXPLICA-HO.

Joan Francesc Mira, escriptor, antropòleg, professor de grec a més de ciutadà compromès, nasqué a la ciutat de València l'any 1939.

Ha excel·lit en totes les facetes creatives enumerades abans i bona prova d'això són la gran quantitat de guardons amb els quals ha estat reconeguda la seua obra. Entre ells cal destacar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2004, dues voltes Premi Nacional de la Crítica, Premi Sant Jordi de Narrativa, Premio Nacional de Traducción...

Destaca així mateix la trajectòria de servei de Mira al projecte de construcció d'un espai cultural i cívic comú per al conjunt de les terres que compartim una mateixa llengua.

La narrativa de Mira no fa concessions a les modes o a l'efectisme, es proposa fugir de qualsevol ornament insípid o merament prescindible. Les seues primeres novel·les són realistes: Els cucs de seda, en les quals es pretén la recuperació del passat individual col·lectiu a través de les vivències socials.

D'altra banda la faceta del Mira columnista es materialitza en un llarg seguit d'articles apareguts any rere any en diverses publicacions periòdiques. Ací, l'humor, el comentari penetrant o l'anàlisi lúcida han protagonitzat milers de pàgines celebrades per milers de lectors fidels. Utilitza un estil que dóna una falsa sensació de facilitat: com si escriure amb eixa claredat i concisió fos la cosa més normal del món o a l'abast de qualsevol que escriga. En els seus articles ens ofereix un producte que té l'art d'anar i tornar sobre un tema sense un propòsit massa concret, de divagar serenament sobre això i allò, ací una nota d'humor, allà un comentari penetrant, més endavant una nota curiosa i sobre la marxa un parell d'adjectius ben posats.

En últim lloc destacarem que Mira ha estat el primer escriptor que ha investigat antropològicament (recordem que l'antropologia és una disciplina que estudia l'ésser humà des de diverses perspectives com ara la biològica, la social o la cultural) el nostre territori, i el primer valencià que ha exerciti ha estat reconegut com a antropòleg. Sobretot els anys setanta seran de gran activitat en aquest sentit.. Va iniciar la seua tasca investigadora a partir d'un tema i en un àmbit territorial que seran una constant al llarg de la seua carrera com a antropòleg: la societat rural valenciana i el seu procés de canvi. Fruit d'aquesta tasca són obres com Els valencians i la terra. A més coordinarà diversos projectes de recerca de la sèrie Temes d'etnografia valenciana i és fundador i primer director del Museu d'Etnologia de València, direcció que abandona el 1984. A partir d'aquestos moments el propi Mira afirmarà que és el punt final de la seua carrera com a antropòleg, però això no és del tot cert. Com a assagista, novel·lista o conferenciant, continua fent antropologia. La seua mirada, la manera com observa i descriu la realitat, com reflexiona o argumenta, traspua antropologia pels quatre costats. Així ho veiem en Crítica de la nació pura o Sobre la nació dels valencians.

TEMA 15. VALORA LA REPERCUSSIÓ DE L'ASSAIG DE JOAN FUSTER EN EL CONTEXT DE L'ÈPOCA.

Joan Fuster i Ortells (Sueca 1922-1992), advocat sense exercici i escriptor polifacètic, és la figura culminant de l'assaig en la història de la nostra literatura. La seua obra és molt rica i variada. Té alguns llibres de poesia, com ara Escrit per al silenci, però la seua producció se centra en l'assaig.

Classificació de l'obra de Fuster.

Destacarem tres grans àmbits:

1. Assaigs humanístics de temàtica intemporal.

• Assaigs estructurats al voltant d'un únic tema central: El descrèdit de la realitat
• Diccionari sistemàtic a la manera de Voltaire: Diccionari per a ociosos
• Recopilació d'assaigs breus sobre un mateix tema: L'home mesura de totes les coses - L'aforisme: Consells, proverbis i insolències

Estudis d'història cultural sobre alguns clàssics com Jaume Roig o Isabel de Villena, la Decadència o la literatura del segle XX.Els escrits sociopolítics com: assaig llarg d'interpretació històrica (Nosaltres els valencians), escrits marcadament polítics, articles de premsa i algun guió per a la televisió. Característiques de la prosa fusteriana.

Fuster és un humanista del segle XX que incorpora el seu examen de consciència a qualsevol fet, per anecdòtic o quotidià que siga, sobre el qual aplica un esforç de comprensió basat alhora en la seua mentalitat crítica i en l'actitud racionalista típica del pensador que tracta de construir una literatura d'idees a través de les següents característiques:

• La ironia.
• La presència de l'aforisme: utilitza a l'inici de les reflexions una màxima, una dita, com a punt de partida per a la reflexió posterior.
• E1 to conversacional: els assaigs semblen converses amb el lector i els autors que cita.
• Els modismes populars i les expressions col·loquials que faciliten el to directe i una prosa espontània i amena.
• Les construccions adversatives, relacionades amb les matisacions i la revisió constant del que s'ha dit.
• L'abundància de procediments de modalització: expressió del dubte o l'obligació, ús de la metàfora.
• Utilització de les cometes i la cursiva per a suggerir diverses interpretacions dels mots.
• Interrogacions retòriques, preguntes obertes i punts suspensius que inviten el lector a participar en la reflexió i manifestar la pròpia opinió.
• Una adjectivació sobtosa amb contrasts inesperats.
• Presència de gairebé tots el gèneres assagístics: l'assaig llarg, el diccionari filosòfic, l'aforisme...

TEMA 14. EXPLICA L'OBRA TEATRAL DE JOSEP MARIA BENET I JORNET I LA SEUA RELACIÓ AMB EL MÓN AUDIOVISUAL.

Josep Maria Benet i Jornet va nàixer a Barcelona a l'any 1940. És l'autor contemporani que s'ha dedicat amb més intensitat al teatre.

Pressionat per la família, va ingressar a l'Escola Industrial per realitzar els estudis de peritatge però no els va finalitzar. Als divuit anys va decidir no tornar a l'Escola i acabar el batxillerat superior. Després va cursar filosofia i lletres. Per a Benet i Jornet aquesta experiència va ser molt important. L'objectiu no era estudiar una carrera, era trobar la manera d'aprendre a escriure i trobar la resposta a les seues inquietuds. Ell sempre havia volgut ser escriptor però la manca de confiança i les circumstàncies personals (els objectius de la seua família), li feien pensar que es tractava d'un desig irrealitzable. El teatre és per a l'autor una passió, tal com ell confessa, el teatre és una experiència vital, una manera de poder interpretar el món.

Obra:

L'any 1963, empès per Adrià Gual, es va presentar al premi Josep Maria de Sagarra, el qual va guanyar amb l'obra Una vella, coneguda olor. Així, va encetar la seua carrera com a autor dramàtic i es va fer realitat un somni perseguit al llarg dels anys.

Les seues primeres produccions són de caràcter realista i expressen conflictes individuals; més endavant incorporaran una problemàtica d'abast col·lectiu en què s'utilitzen tècniques teatrals de distanciament, d'acord amb els corrents del teatre èpic.

En les seues obres apareixen personatges que amaguen una passió interior i que solen fracassar en els seus intents per integrar-se en un grup social determinat, com ara en Berenàveu a les fosques, Quan la ràdio parlava de Franco o La desaparició de Wendy. En aquesta darrera obra l'autor combina el mite de Peter Pan, el xiquet que no vol créixer, amb els condicionaments que han afectat la generació que ha crescut sota el règim franquista, de manera que ens hi mostra els elements definidors de la seua pròpia generació.

L'any 1991 rebé el Premi Nacional d'Arts Escèniques.

Benet i Jornet ha dedicat també part dels seu treball a la creació d'obres per a infants i adolescents, és el cas de Supertot o El somni de Bagdad.

Els guions televisius:

A partir de 1975 comença la seua col·laboració en la programació i direcció dels espais dramàtics del circuit català de TVE. També cal destacar la seua prolífica carrera com a creador i argumentista de guions televisius de sèries dramàtiques per a la Televisió de Catalunya. Entre aquestes podem destacar: Poble Nou, Nissaga de poder, Laberint d'ombres, i en l'actualitat, El cor de la ciutat i Ventdelplà.