La literatura catalana durant la postguerra
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,75 KB
En 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola que acabara amb 40 anys de la dictadura de Franco, caracteritzada per la censura, l’exili, prohibició de la llengua catalana, repressió i persecució dels opositors al règim. Queden prohibits els partits polítics i el castellà va substituir al català en els àmbits de prestigi, per tant el català passa a la clandestinitat.
L’exili es va viure de dues maneres, l’exili interior, que van inhibir-se de la realitat com Llorenç Villalonga, i exili exterior, en veure que la seva vida estava en perill (França, Amèrica).
La temàtica dels autors no segueix un ordre, sinó que es basa en un personatge que s’enfronta a una realitat. Amb l’exili hi ha una pèrdua d’intel·lectuals, per tant disminueix la producció.
L’assaig va adoptar una postura crítica que a influir en les generacions futures.
Etapes de la postguerra
Repressió: aïllament cultural i màxima repressió
Permissió: permissió del teatre en català
Anys 50: fi de la clandestinitat, infraestructures per al món editorial, premis, concursos... Sorgeix la revista Ariel, Moll continua amb Les Illes d’Or, inici del boom editorial.
Fa servir la novel·la psicològica, que te l’objectiu de reflectir l’estat d'ànim, es centra en l’interior dels personatges. Tenia una mentalitat conservadora (franquista). Va començar a escriure en castellà, però s’adona de l'eficàcia del català per a la creació. La novel·la va provocar l’enemistat amb els escriptors de l’Escola Mallorquina, però acabada la guerra civil es reconcilia amb aquests i comença a fer tertúlies.
Etapes:
Iniciació: abans de la guerra civil fa servir català i castellà, comença a escriure en català amb la seva obra Mort de dama. En conte i teatre fa A l’ombra de la Seu, que és l’adaptació de Mort de dama.
Acabada la guerra: fa servir el català on escriu l’obra més destacada, Bearn o la sala de les nines. En conte i teatre fa Faust, que és l’adaptació de la primera part de Bearn.
Darrera etapa: utilitza tendencies autobiogràfiques i el major èxit el té amb Flo la Vigne i Andrea Víctrix.