Ramon Llull i la difusió internacional del català

Ramon Llull i Tirant lo Blanc

1. Contextualització breu. La vida de Ramon Llull va estar farcida d’aventures, viatges, projectes i experiències molt diverses. I la seva personalitat i la seva intel·ligència, tan vigoroses com intrèpides i productives (va generar més de 260 títols de pròpia mà com a filòsof, místic, teòleg o novel·lista entregat a temes relacionats amb la realitat quotidiana del seu temps), no varen deixar ningú indiferent. Llull, que quan tenia 30 anys va viure una transformació personal més o menys sobtada, i que fruit de la seva experiència religiosa va recórrer el món medieval per repetir insistentment que l’objectiu principal de l’home havia de ser conèixer i estimar Déu, havia nascut a Palma la tradició situa aquest fet a la Plaça Major, on podem trobar una placa commemorativa de l’esdeveniment fruit de la relació entre Ramon Amat Llull i Isabel d’Erill, dos barcelonins pertanyents a la petita noblesa catalana que havien arribat a Palma sembla que entre el 1232 i el 1233, poc després de la conquesta de Mallorca el 1229 per les tropes de Jaume I el Conqueridor (1208-1276). (Després d’alguns conflictes amb vaixells musulmans a les costes de Mallorca, i atenent a una voluntat creixent d’expansionisme de la corona catalanoaragonesa, el 1228 s’havia decidit la conquesta de la Mallorca musulmana. L’expedició militar es va organitzar a les Corts catalanes, reunides a Barcelona. Les Corts van atorgar a Jaume I el finançament que necessitava la recaptació de l’impost anomenat bovatge a canvi de participar en els beneficis de la conquesta mitjançant el repartiment de les terres de l’illa. Així, el mes de setembre de 1229 va salpar des del port de Salou l’estol de vaixells i tropes que ocuparia primer la Ciutat de Mallorca Palma després d’un setge de tres mesos el 31 de desembre els catalans entraren a Palma tot i la forta resistència de l’exèrcit musulmà comandat per Abu-Yahya, que fou exterminat tret d’aquells membres que pogueren refugiar-se a les

1

muntanyes o marxar cap a Menorca , i posteriorment la resta de l’illa. Més endavant, Menorca va ser sotmesa i va esdevenir tributaria de la Corona d’Aragó (1231) i Eivissa ocupada (1235), completant-se el domini sobre les Illes Balears.)1

El sentit de la seva vida, Ramon Llull el va trobar en la voluntat irrompible de transmetre al món una tècnica que serviria per conèixer tota la realitat. En conseqüència, el conjunt de la seva obra va girar al voltant de la paraula escrita i parlada que volia fer arribar inexorablement a tots els públics possibles, fossin musulmans, jueus, reis, papes o cristians de tota mena i extracció2.

2. Projecció internacional del català.

a) Sicília (1282-1409). A la cort que es va crear a l’illa de Sicília, s’hi varen aplegar intel·lectuals diversos, com ara Jofre de Foixà, qui va redactar allà mateix, a Sicília, unes Regles de Trobar (1289-1291): en aquest treball es fa esment, per primera vegada, d’un nom propi per a la llengua, el de catalanesc. El català esdevé llengua institucional i alguns membres joves de la noblesa siciliana varen adoptar-lo com a llengua d’ús corrent.

b) Atenes i Neopàtria (1319-1390). El català s’hi va fer servir oficialment i per escrit, però no va ser ser après per la població autòctona. Encara al contrari: el grec va acabar aportant vocabulari al català (galera, calaix, codony, prestatge, xarxa...).

c) Sardenya (1324-1731). Va ser la conquesta més duradora. S’hi establiren pobladors catalanoparlants, sobretot al sud de l’illa, i l’oficialitat del català s’hi va allargar fins al 1731. A la ciutat de l’Alguer, amb prop de 45.000 habitants, el català encara hi perviu actualment.

d) Regne de Nàpols (1442-1532). Va suposar una passa molt important per en la internacionalització del català en el món conegut aleshores. En aquest sentit, un dels fets determinants va ser l’establiment del rei, Alfons el Magnànim, en la cort de Nàpols, que va esdevenir un centre cultural de referència. Dos dels cortesans que de Nàpols varen deixar una empremta important en la cultura catalana: Enyego d’Àvalos, militar i diplomàtic procedent de València i d’origen castellà i qui s’ha atribuït una de les obres clàssiques de la literatura catalana, el Curial e Güelfa; i Alfons de Borja, capellà nascut a Xàtiva que es va convertir en Calixt III, primer papa en llengua catalana.

3. Les aportacions a la llengua catalana Ramon Llull i de la Cancelleria Reial.

Quant a la resta de gèneres, la llengua que es feia servir generalment, de manera més o menys correcta, era el llatí. Això va passar fins a la irrupció de Ramon Llull i la seva obra, tot just en un moment en què el català ja era, feia temps, una llengua plenament consolidada i parlada per tota la població.

D’altra banda, la Cancelleria Reial, que havia estat fundada per Jaume I a les acaballes de la seva vida (finals del segle XIII) i organitzada per Pere el Cerimoniós al començament de la segona segona meitat del segle XIV), es va ocupar de la redacció de tot tipus de documents administratius: certificacions, lletres reials o llicències, entre d'altres (documentació jurídica i paperassa diversa).

Per tant, queda clar que l’impuls que havia donat a la llengua Ramon Llull en l’àmbit de la literatura, el va donar la Cancelleria Reial en el de l’ús oficial i institucional del català.

a) Ramon Llull i els registres

El segle XIII va ser el segle de la consolidació territorial dels Països Catalans. Va ser, per tant, en segle en què es va fixar el domini lingüístic català en les seves dimensions actuals. Així, aquest segle va ser el de la creació de la prosa catalana, que va tenir el paper cabdal de la figura prodigiosa de Ramon Llull. El beat mallorquí va jugar un paper fonamental en la formalització3 de la llengua catalana. El llatí ocupava els àmbits o registres formals (jurídics, administratius, literaris, religiosos i científics), mentre que el català ocupava els àmbits o registres informals (bàsicament la llengua parlada, intercanvis orals entre coneguts, amics, familiars, gent del carrer, etc.). Això no obstant, en aquella època l’impacte del llatí ja era molt baix, si tenim en compte que el percentatge de gent alfabetitzada era mínim; això vol dir que la majoria de les persones feien servir la llengua per a les situacions informals. En aquest context lingüístic, l’impacte de Ramon Llull va ser importantíssim, però no només per a la llengua catalana, sinó per al conjunt de les llengües romàniques:

• Gràcies a la seva obra, el català va ser la primera llengua romànica en què es varen conrear tots els gèneres (Llull va ser el primer autor a escriure de manera extensa i no restringida temàticament prosa en una llengua romànica) i es varen tractar tots els temes i totes les qüestions socialment importants de l’època.

• A partir de Ramon Llull, es fa ben evident que les llengües romàniques són plenament aptes per a tots els usos.

• L’autor mallorquí és el pare, sens dubte, de la llengua catalana, però així mateix se’l pot considerar el precursor de l’ús normal (és a dir, en tots els àmbits amb independència del seu grau de formalitat) de les llengües romàniques a tots els territoris en què se’n parlava alguna. La producció de Llull i l’abast de les temàtiques que va tractar són més són més extenses i també anteriors a les produccions d’Alfons X el Savi amb relació al castellà o Dante Alighieri pel que fa a l’italià.

Per dur a terme la seva tasca literària, Ramon Llull va haver de fer evolucionar la llengua catalana d’una manera extraordinària. Això va ser així fonamentalment des de d’una doble perspectiva:

• Des de la perspectiva sintàctica, que la va fer més elaborada, complexa i rica. Aquesta sintaxi lul·liana estava basada en la subordinació, que feia servir conjuncions i el mode subjuntiu.

• Des de la perspectiva lèxica: va haver de crear termes per expressar tot allò que volia posar a l’abast dels lectors (o dels oïdors) dels seus textos. Això el va dur a generar, segons alguns especialistes en l’obra de Llull, més de mil termes4 de creació nova. Ho va fer partint del llatí i de la creació de derivacions noves a partir de recursos propis del lèxic català. Incorporà cultismes, pseudoderivats i mots patrimonials5 Gràcies a la seva aportació i també a la de la Cancelleria Reial, el català va rebre un model de llengua destinat a omplir les funcions literària i administrativa que anirien desplaçant el llatí d’aquests àmbits. Les bases per a la construcció d’aquest registre elevat les va assentar Llull a les seves obres, i no solament amb l’exemple de l’escriptura, de les obres que anava escrivint, sinó també amb indicacions específiques que anava fent sobre com s’havia d’escriure en català. Això es veu clarament, per exemple, en obres seves com Llibre de contemplació en Déu o Llibre del gentil.

b) Ramon Llull i la normativa Gràcies fonamentalment a la feina i l’obra del savi mallorquí, quan accedim al segle XV el català ja posseeix una elaboració estilística que permet establir, per tant, la coherència, la cohesió, l’estructura, els recursos literaris, el gènere o el tipus de lèxic d’un text. L’obra cabdal de l’època que s’ocupa de la fixació normativa del català després de la tasca duta a terme per Ramon Llull és Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols (1492), tradicionalment atribuïda a l’eclesiàstic i poeta valencià Bernat Fenollar (estudis recents del filòleg Antoni Maria Badia i Margarit atribueixen l’autoria d’aquest llibre a Pere Miquel Carbonell). Aquest feina pressuposa l’existència d’unes diferències de registre i, en conseqüència, desaconsella el tipus de vocabulari que especifica el seu títol («mots grossers o pagesívols») perquè pertany a un nivell baix.

c) La Cancelleria Reial

Jaume I, quan la va crear, va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí. A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó. Els textos es redactaven en

català i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català. Totes les institucions de la Corona d'Aragó (la Generalitat de Catalunya, la Generalitat del Regne de València, el Gran i General Consell de Mallorca), a més de tots els municipis i notaris, utilitzaren un mateix model lingüístic. Així, el fet que els secretaris de la Cancelleria Reial haguessin de conèixer el llatí, de la mateixa manera que el català, va fer que alguns d’aquests cancellers traduïssin els clàssics llatins al català, la qual cosa va suposar que la prosa humanística catalana quedàs impregnada d’aquella literatura. (Un exemple arquetípic6 de persona que va accedir a l’humanisme mitjançant la seva tasca a la Cancelleria Reial és el de l’escriptor Bernat Metge, autor de Lo somni, Ovidi enamorat o Llibre de Fortuna e Prudència entre d’altres obres.) 

4. Etapes i obres més importants. Cal distingir-ne les següents: 

a) Etapa cortesana: 1257-1263. 

• Entre els 25 i els 30 anys, a la cort 

• Es va casar i va tenir dos fills 

• Va arribar a ser patge del rei Jaume I i preceptor del futur Jaume II de Mallorca 

b) Etapa de conversió: 1263-1265 

• Aparició fins a cinc vegades de Crist crucificat 

• Canvi de la vida mundana per una vida més espiritual 

• Abandonament de la família i inici d’una vida missionera 

c) Etapa de formació: 1265-1274 

• Formació intel·lectual, segurament al monestir cistercenc de Santa Maria la Real, al barri del Secar de la Real, a tres quilòmetres de les murades de Palma 

• Aprenentatge del llatí i l’àrab 

d) Màxima difusió de la seva obra i estada a Randa: 1274-1308 

• Estada al Puig de Randa i il·luminació: revelació divina d’un mètode per a la conversió dels infidels al cristianisme mitjançant «raons necessàries» 

• El mètode el va anomenar Art, i en va anar refent en diverses versions: Art Abreujada, Art Magna, Ars inventiva... 

• Objectiu de l’Art: convèncer els experts de totes les disciplines que Déu li havia revelat un mètode basat en la raó que mostrava els errors dels infidels 

• Autorització rebuda de Jaume II el 1275 per fundar a Miramar, possessió que hi ha entre Valldemossa i Deià, una escola de llengües orientals per als missioners que havien de partir a predicar a terres d’infidels 

• Dècada de 1280, viatges diversos per Europa i Orient Mitjà. Entrevistes amb els papes Celestí V i Climent V per fer una croada, però no va ser escoltat 

• 1306 arribada a la ciutat Algeriana de Bugia per debatre amb els mahometans. Va ser empresonat i posteriorment expulsat del país 

• 1308-1316, etapa molt productiva, amb 135 obres escrites. Arriba de Tunis a Mallorca amb 84 anys i mala salut. Mor, amb 83 o 84 anys, de retorn de Tunis, on havia anat a debatre amb els musulmans. No se sap cert si va morir a Tunis, al vaixell que el tornava a Mallorca o a Mallorca mateix. Està enterrat a la basílica de Sant Francesc de Palma 

5 

e) Obres més imporantas 

• Art abreujada de trobar veritat (filosòfica) 

• Arbre de la ciència (científica) 

• Llibre de contemplació en Déu (mística) 

• Llibre d’Esvast i Aloma i de Blanquerna son fill (novel·la –narrativa-) 

• Fèlix o llibre de Meravelles (novel·la –narrativa-)