Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Autors Catalans Contemporanis Clau

Manuel de Pedrolo (1918-1990)

Nascut a l'Aranyó, Manuel de Pedrolo es va instal·lar a Barcelona el 1943 per dedicar-se plenament a la literatura. Durant els anys cinquanta i seixanta va gaudir de molt èxit de vendes. A més de la seva faceta com a escriptor, va treballar com a traductor i va dirigir una col·lecció de novel·la policíaca.

Aquest autor té una obra molt prolífica, en la qual va explorar temes i registres molt diversos, tot i que un dels seus temes recurrents era la solitud de l'individu en la ciutat moderna. Algunes de les seves obres més destacades són:

• Novel·la policíaca: Joc brut (1965) i Mossegar-se la cua (1968).
• Ciència-ficció: Trajecte final (1975) i Mecanoscrit del segon origen

RENOVACIÓ TEATRAL DESDE LA POSTGUERRA FINS ALS ANYS 70

Durant aquesta epoca i després de la guerra el teatre en llengua va ser prohibit dels escenaris professionals i va viure ausent de les línies mes innovadores del teatre europeu.A partir del 1946 el teatre catala va començar de nou les seues activitats en regim professional.
Josep María de Sagarra va procurar plantejar en la Fortuna de Sílvia i en Galatea conflictes actuals.La proposta de renovació va ser desestimada per la critica i la gent va estar obligada a retornar a les formes dramatiques del passat,als poemes dramatics i a les comedies de costums.Al llarg de la segona meitat dels anys cinquanta i primera del sixanta cal esmentar les aportacions de textos teatrals d´ alguns escripors... Continuar leyendo "Quines característiques generals presenta el teatre en el context d’escriptura de l’obra de Sirera?" »

Renovació Teatral: Postguerra als Anys 70

Durant la postguerra, l'activitat teatral estava totalment controlada per la dictadura, la qual va imposar el teatre en llengua castellana. Durant les dècades dels 50 i 60, el franquisme va començar a autoritzar algunes obres en la nostra llengua. Malgrat els entrebancs que hagueren de passar, a Barcelona es va produir una certa recuperació del teatre. Tanmateix, a València es vivia una situació de diglòssia, ja que el teatre humorístic es representava en valencià, però el culte es representava en castellà. Durant els anys 60, en els cercles universitaris es va començar a fer un nou teatre independent amb corrents surrealistes i avantguardistes, entre d'altres. En la dècada dels 70, van... Continuar leyendo "Evolució del Teatre Català: Postguerra als Anys 70" »

Àmbit socioeconòmic

Àmbit socioeconòmic: La revolució industrial, que neix a Anglaterra, estableix una nova divisió social: la burgesia que té el poder econòmic i el proletariat. El capitalisme és el sistema econòmic i la defensa dels pobres fa aparèixer el socialisme.

Àmbit cultural

Àmbit cultural: Els avenços tècnics i científics es desenvolupen en tots els àmbits i fan possible la revolució industrial (armes, electricitat).

Àmbit polític

Àmbit polític: Els sistemes parlamentaris van substituir les monarquies absolutes. La necessitat de matèries primeres fa que els països desenvolupats iniciïn el colonialisme.

Context literari

Context literari: Al s. XIX sorgeix una nova concepció de l'art i la literatura. Hi ha importants... Continuar leyendo "Romanticisme, Realisme i Renaixença a Catalunya al segle XIX" »

La Valenciana Prosa: Característiques i Autors

Estil de prosa literària que es produeix al País Valencià en la segona meitat del segle XV, *classicitzant*, *preciosista* i *artificiós*.

Culmina el procés iniciat pels humanistes de la Cancelleria Reial, admirant el llatí i provocant la llatinització de la llengua literària, amb un excés de cultismes lèxics i sintàctics. Joan Roís de Corella n'és el màxim representant.

Davallada de la Literatura Catalana (s. XVI-XVIII)

Successió de Dinasties

Amb el Compromís de Casp (1412), es va produir la substitució de la dinastia catalana al tron per una de castellana: els Trastàmara (Ferran d'Antequera, Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran II). Quan Ferran II es casà amb Isabel de Castella... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Valenciana Prosa, Davallada i Popular (s. XV-XVIII)" »

Narrativa de Postguerra

Període 1936-1946

La novel·la patí molt la censura. Es passà d’un panorama literari al no-res. Es va veure agreujat per la separació entre l’autor i el lector. La conseqüència és la inexistència de corrents novel·lístics i l’aparició de narradors aïllats. L'únic model que implica una certa connexió és el de la novel·la psicològica, que implica una evasió de la realitat.

Trets de la novel·la psicològica:

1. Deixa de banda els fets externs i la trama argumental per centrar-se en la vida del personatge.
2. Els personatges tenen conflictes interns.
3. Ambientació ciutadana.
4. Reflecteixen la crisi de valors morals.
5. Ús del monòleg interior.
6. Fan ús del narrador protagonista que utilitza la tècnica del monòleg

La Renaixença (s. XIX): Grans Canvis Socials

La societat entra en crisi i és substituïda per un nou model dissenyat per la burgesia de la Revolució Industrial. La demografia catalana augmenta. La producció agrícola s'estén. Això fomenta l'aparició d'un capital que dona suport a la creació de la indústria, sent la base del creixement econòmic de Catalunya.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

Institució que s'interessa per la història i la llengua de Catalunya. Investiga el passat històric, redacta un diccionari i aprofundeix les polèmiques sobre ortografia i gramàtica.

• Josep Pau Ballot: 1813, Gramàtica i apologia de la llengua catalana.

La burgesia es converteix en impulsora de la Renaixença, a causa de la situació... Continuar leyendo "La Renaixença, Modernisme i Noucentisme: Moviments Culturals Catalans" »

Influències Lingüístiques en el Català

Substrat, Superstrat i Abstrat

• Substrat: Element lingüístic preromà que va influir en el llatí i que s'ha conservat en català.
• Superstrat: Element lingüístic posterior a la romanització incorporat al català.
• Abstrat: Influència entre dues o més llengües per contacte fronterer.

Pobles Indoeuropeus i la Seva Influència

Sorotaptes

Venc, barana, clenxa, galta...

Celtes

Balma, banya, blat, camí...

Fenicis

Eivissa, Maó

Grecs

Van introduir el torn de terrissaire, la vinya, l'olivera i la moneda. Roses, cop, cim, guix...

Ibero-basc

Ens van introduir l'alfabet. Bassa, carabassa, esquerra, estalviar...

La Romanització i el Llatí

La Romanització i la Substitució Lingüística

• Zones de romanització profunda
• Zones

Fonètica Articulatòria

Llavis: labials. Dents: dentals. Les genives interiors: alveolars. Llengua i paladar: palatals. El vel del paladar: velars.

((referent-canal-emissor-missatge-receptor-codi.))

Funcions del Llenguatge

Funció referencial: Es limita a transmetre informació sobre un context o un referent.

Funció emotiva: Expressa el que sent l'emissor.

Funció conativa: Vol que es facin determinades accions.

Funció fàtica: L'emissor com el receptor poden obrir o tancar la comunicació.

Funció metalingüística: Es pot fer servir per parlar del mateix llenguatge.

Funció poètica: Volem remarcar el missatge en si mateix.

Pronoms

Pronoms Personals

Singular: jo/mi. Plural: nosaltres.

Singular: tu/vostè. Plural: vosaltres/vostès.

Singular: ell/ella.... Continuar leyendo "Fonètica, Funcions del Llenguatge i Gramàtica Catalana" »

Tipus de textos

Text narratiu

Text narratiu
És aquell que explica una experiència, ens exposa uns fets emmarcats en el temps.
L'estructura és imprescindible. Els elements fonamentals d'una narració són: l'acció (què), els protagonistes (qui), el motiu (per què), el temps (quan) i l'espai (on).

Es pot construir des de punts de vista diferents:

• Global, des de la visió d'un personatge. En 1ª persona.
• Puntual, el punt de vista se situa en personatges diferents.
• Omniscient, des del punt de vista del narrador. En 3ª persona.

Característiques:

Estructurals

• Plantejament, nus i desenllaç. Es basa en el seguiment cronològic dels fets (pot ser alterat).

Gramaticals

• Connectors temporals: després, sempre...
• Temps perfectiu: havia fet, va dir...

Tipus de