Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Nor-Nori Aditza: Nor-Nori, Nor-Nork eta Nor-Noriak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 24,73 KB

Nor-Nori orainaldia


Niri

Hiri

Hari

Guri

Zuri

Zuei

Haiei

Ni


Nakiake/ Nakinake

Nakioke


Nakizuke

Nakizueke

Nakieke

Hi

Hakidake


Hakioke

Hakiguke



Hakieke

Hura

Dakidake

Dakiake/ Dakinake

Dakioke

Dakiguke

Dakizuke

Dakizueke

Dakieke

Gu


Gakizkiake/ Gakizkinake

Gakizkioke


Gakizkizuke

Gakizkizueke

Gakizkieke

Zu

Zakizkidakete


Zakizkioke

Zakizkiguke



Zakizkieke

Zuek

Zakizkidakete


Zakizkiokete

Zakizkigukete



Zakizkiekete

Haiek

Dakizkidake

Dakizkiake/ Dakizkinake

Dakizkioke

Dakizkiguke

Dakizkizuke

Dakizkizueke

Dakizkieke


Nor-Nori lehenaldia


Niri

Hiri

Hari

Guri

Zuri

Zuei

Haiei

Ni


Nenkiakeen/ Nenkinakeen

Nenkiokeen


Nenkizukeen

Nenkizuekeen

Nenkiekeen

Hi

Henkidakeen


Henkiokeen

Henkigukeen



Henkiekeen

Hura

Zekidakeen

Zekiakeen/ Zekinakeen

Zekiokeen

Zekigukeen

Zekizukeen

Zekizuekeen

Zekiekeen

Gu


Genkizkiakeen/Genkizkinakeen

Genkizkiokeen


Genkizkizukeen

Genkizkizuekeen

Genkizkiekeen

Zu

Zenkizkidakeen


Zenkizkiokeen

Zenkizkigukeen



Zenkizkiekeen

Zuek

Zenkizkidaketen


Zenkizkioketen

Zenkizkiguketen



Zenkizkieketen

Haiek

Zekizkidakeen

Zekizkiakeen/

... Continuar leyendo "Nor-Nori Aditza: Nor-Nori, Nor-Nork eta Nor-Noriak" »

Història de la literatura catalana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,08 KB

Inicis de la literatura catalana:

La literatura catalana té les seves arrels a l'Edat Mitjana i es desenvolupa principalment a Catalunya i altres territoris de parla catalana. Els primers testimonis de literatura en català es remunten als segles XI i XII. Alguns dels primers textos literaris catalans són les Homilies d'Organyà, un conjunt de sermons religiosos. Durant aquest període inicial, la producció literària estava principalment lligada a l'esfera religiosa i es realitzava en monestirs i esglésies.

La poesia trobadoresca:

La poesia trobadoresca va sorgir a Occitània al segle XII i va influir de manera significativa en la literatura catalana. Els poetes trobadors eren poetes cortesans que escrivien poemes d'amor i cortesia en llengua... Continuar leyendo "Història de la literatura catalana" »

Articulación escafoidocuboidea

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 195,93 KB

PG3

PG 4

PG 5

PG 6

-El PG2  refiere dolor en la parte posterior del cuello.


*Sus puntos gatillo son dos, y se encuentran entre cada uno de los tercios del mismo músculo. Su irradiación cuando están activos se extiende por la zona glútea en toda su regíón, en articulación sacro-ilíaca, y en cara posterior de muslo, pero nunca más allá de hueco poplíteo.

AVFLRJmf1QC8AAAAAElFTkSuQmCCEn el escaleno anterior encontramos dos PG dentro del vientre muscular. En el escaleno medio se encuentra un PG en la parte más distal del vientre. Y en el posterior encontramos dos PG

Si presionamos el PG superior del escaleno posterior puede haber dolor irradiado a la zona externa del brazo, parte posterior del antebrazo y cara palmar de la mano.

El PG más distal (TrP1), causa dolor... Continuar leyendo "Articulación escafoidocuboidea" »

Modernisme Català: Estètica, Teatre i Moviments Artístics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,72 KB

Regeneracionisme

Demana canvi social i polític per "regenerar" la societat, i pretenen provocar-lo a través de l'art. Jaume Brossa gran defensor.

Esteticisme

Fonamenta transformació de la societat a través de l'art des d'un punt de vista estètic, entès en un sentit ampli: arts plàstiques, literatura, música, representant Santiago Rusiñol.

L'evolució del modernisme català

viu dues etapes diferenciades: 1890-1900. Etapa combativa. Els modernistes divulguen les seves idees en quatre revistes: L'Avenç, Catalònia, Pèl & Ploma, Els Quatre Gats.1900-1911. Etapa més literària, menys ideològica, més esteticista. La burgesia assimila l'estètica modernista. Joventut n'és la revista més representativa.

Teatre simbolista

sorgit a França... Continuar leyendo "Modernisme Català: Estètica, Teatre i Moviments Artístics" »

Revolución Industrial y sus consecuencias

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 13,64 KB

Revolución Industrial y Revolución Agrícola

En las sociedades preindustriales o del Antiguo Régimen predominaba una agricultura de subsistencia y una industria artesanal poco desarrollada. El desarrollo de la industria moderna estuvo impulsado por transformaciones en la demografía, la agricultura, la forma de producción manufacturera, la banca, el comercio y los transportes. Esta primera revolución industrial se produjo entre 1780 y 1850 aproximadamente y se caracterizó por el uso del carbón como fuente de energía, la máquina de vapor y la fábrica como símbolos del nuevo maquinismo; la industria textil del algodón como pionera del campo. La población inglesa triplicó en un siglo y medio. El éxito de la industrialización británica... Continuar leyendo "Revolución Industrial y sus consecuencias" »

Catalunya Nova i les seves institucions catalanes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 928 bytes

Catalunya Nova

Denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII.

Límits entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella

Es trobaven a les serres a l'oest.

Les 4 grans croiques

4 obres escrites en català a finals del segle XIII i durant el XIV: cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós.

Expansió del Mediterrani

Els successos de Jaume I van iniciar la expansió militar i comercial per la Mediterrània. Pere el Gran va conquerir Sicília. L'illa era un punt estratègic en les rutes comercials. Per dur a terme aquestes conquestes, els reis van disposar d'una bona flota marítima i d'un exèrcit de soldats.

Institucions catalanes

Eren les Lleis Catalanes proposades

... Continuar leyendo "Catalunya Nova i les seves institucions catalanes" »

L'Edat Mitjana: Característiques, Trobadors i Cròniques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,12 KB

Trets comuns de l'Edat Mitjana

SOCIAL: Piràmide social molt estricta, inici del feudalisme, conceptes com l'honor, el valor o la fidelitat, molt vinculats a la cavalleria.

CULTURAL: Naixement de les llengües vulgars, teocentrisme, predomini de la religió en tots els aspectes de la vida pública i privada, literatura i art. Deu és el principi de tot. Predomina la literatura religiosa amb finalitat didàctica i moralitzadora. Introducció de l'alta cultura als monestirs.

Els trobadors i les trobairitz. L'amor cortès

El trobador (home) i trobairitz (dona) eren uns poetes de la cort que componien poesia i era el joglar qui ho cantava a la Cort Reial. L'amor cortès és la filosofia de l'amor nascuda al segle X que significa amor pur i només el... Continuar leyendo "L'Edat Mitjana: Característiques, Trobadors i Cròniques" »

Ejemplos de dobre,mordobre, finda y atafinda

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en gallego con un tamaño de 6,06 KB

3. A lírica relixiosa

3.1 Alfonso X, o Sabio


A pesar de ter unha vida privada pouco feliz e gobernar con escasa fortuna, Alfonso X, foi xunto co seu neto don Dinís, o gran mecenas de cultura medieval peninsular. Criouse na fortaleza de Maceda, onde tería aprendido o idioma galego. Pola súa corte pasaron grandes trobadores e xuntou un equipo de sabios e artistas que participaron na elaboración da maior parte das obras que se lle atribúen. Foi un gran impulsor do castelán, que converteu en lingua oficial da monarquía. Como autor atribúenselle 44 cantigas, na súa meirande parte de escarnio e maldicir.

3.2 As Cantigas de Santa María


As Cantigas de Santa María están destinadas a ser cantadas e consisten en 427 composicións en louvanza
... Continuar leyendo "Ejemplos de dobre,mordobre, finda y atafinda" »

Etnozentrismoa euskara

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 2,69 KB

JOAN ANTONIO MOGEL (1745-1804) Eibarren jaio,bizi Markinan 1788-hil arte.

-1.1.Mogelen harremanak: Euskararen jatorriaz ikerketa asko egin eta garaiko adituekin harreman zuzena (Astarloa...). “Vasco iberismoaren” teoria defendatu alemaniarrarekin batera: Iberiar penin. Lehen hizkuntza euskara zen, bere liburuan argi ikus daiteke (La historia y geografia de la españa ilustraa por el idioma vascuence).

-1.2.Mogel Euskal idazlea: Euskara landuko du,horretarako herriaren ahotik hitzak ahoskera eta joskera jasoko ditu. Peru Abarkaren mezua: Baserriak, gure euskararen gordailu izan direnak dira euskararen unibertsitateak

-1.3.Bizkaiera landu zutenak: Lehenak Mogel eta Añibarro hauek bizkaiera idatziaren suspertzaileak izan ziren. Añibarro:1802... Continuar leyendo "Etnozentrismoa euskara" »

Kantu lirikoak eta XVIII. mendeko lirikak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 3,86 KB

Kantu lirikoak

Interesgarria da kantu lirikoa eta balada alderatzea: baladek istorio bat kontatzen dute (narratiboak dira); kantu lirikoek, aldiz, lirikaren bereizgarriak (sentimenduen adierazpena, ageri dituzte.

Kopla zaharrak

-Ahapaldi bakoitza lau lerrokoa da(8/8/10/8). Oin errimadunak 8 silabako lerroetan daude.

-Bi zati:

  1. Zati sinbolikoa: lehenengo bi lerroek osatzen dute(8/8). Normalean izadiarekin erlazionatuta.

  2. Erreferentzia: Azken bi lerroek osatzen dute (10/8). Mezu nagusia eman ohi zaigu zati honetan.

XVIII. mendeko lirikak

Egilearen barne-mundua da gai nagusia.


  • XVI. Mendea:

euskaraz egindako literatura idatziak ez du berandurarte fruiturik eman. Berankortasun hori ulertzeko, garai hartako bizimoduaz kargutu behar gara: herri eskolatu gabea,... Continuar leyendo "Kantu lirikoak eta XVIII. mendeko lirikak" »