Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

El Teatre en l'Edat Mitjana

Hem vist que la prosa en la nostra llengua s'inaugura amb l'obra de Ramon Llull i que la nostra poesia té en Ausiàs March el màxim exponent, amb l'assimilació d'una tradició que venia de lluny, els trobadors. Però, mentrestant, què s'ha fet del teatre? El teatre clàssic (comèdia i tragèdia), naix a Grècia i es manté amb una gran vigència en la cultura de l'Imperi Romà.

En l'Edat Mitjana, el teatre posseïa un caràcter religiós, llevat de les peces breus de joglars i de companyies ambulants que circulaven pel sistema de corts feudals, les fires i els camins de les grans artèries de les peregrinacions i els mercats. De l'interior de les esglésies el teatre eixirà a l'exterior. Els escenaris efímers... Continuar leyendo "El Misteri d'Elx: Teatre Medieval" »

El Teatre Català: De la Renovació a Jordi Galceran

La Renovació del Teatre Independent

A les acaballes del franquisme, l'incipient teatre independent va suposar una renovació de l'escena catalana que tenia com a objectiu la recuperació d'un públic que havia deixat d'assistir-hi. Es va concretar en quatre aspectes:

• La priorització de la tasca de direcció en detriment del paper del dramaturg.
• La preferència per l'expressió corporal de l'actor en comptes del text.
• La priorització de la tècnica de treball en equip.
• El trencament dels límits entre el pati de butaques i l'escenari.

Aquests nous enfocaments van suposar un canvi radical que exigia, entre altres coses, la professionalització i també la formació dels actors. El 1981 es va crear... Continuar leyendo "Teatre, Narrativa i Poesia en Català: Autors i Obres" »

Valores de "Que"

Pronombre

• Relativo: Esta foi a rúa en que nacín. As bailarinas que din a verdade son as dos ollos grandes. Marta deu a solución que poucos agardaban. Os que aproben todo irán de excursión.
• Interrogativo: Que queres? Por que o fixeches?
• Exclamativo: Que lugar máis fermoso visitamos!

Conjunción

• Completiva: Cibrán pensaba que hoxe non había clase. Gustaríame que viñeses connosco a fin de semana. Avisounos que viría.
• Causal: Chamoume Xoán, que chegaba antes. Non mo contes, que xa o sei todo.
• Consecutiva: Cheguei tan tarde que non había ninguén.
• Concesiva: que veña, que non veña [= veña ou non veña, 'aínda que non veña'].
• Comparativa: Apañaron máis patacas que cebolas.
• Final: Avisoume que lle trouxeches os discos.
• Disxuntiva:

La dinastía de los Borbones practicó a lo largo del siglo XVIII una política reformista que pretendía ajustar el país a nuevas necesidades y mejorar la eficiencia de su administración. El reformismo que practicaron, como en otros países de Europa, consideró el poder real como medio para incrementar la riqueza del reino y lograr la felicidad y el bienestar de los súbditos. El poder, junto con la razón y los avances de la época, debía servir para impulsar las reformas que transformaran la situación en lo político y, sobre todo, en lo económico y social.

Reformas Administrativas en Galicia

Galicia no se sustrajo a esta actuación, y le afectaron reformas que se aplicaron a todos los territorios del reino. Un ejemplo de ello fue la... Continuar leyendo "La Influencia de la Dinastía Borbónica en Galicia durante el Siglo XVIII" »

O Papel da Muller na Sociedade Tradicional

A muller ten un papel fundamental na sociedade moderna a pesar de que fose relegada a un rol secundario debido ás estruturas patriarcais discriminatorias relacionadas coa sociedade tradicional estamental católica. Cargaban co peso das familias e das economías domésticas pero as oportunidades e os dereitos das mulleres estaban moi limitados, sendo consideradas inferiores aos homes, estando sometidas á autoridade dos pais ou dos maridos. O seu rol social básico era o do ámbito doméstico (crianza dos fillos e mantemento do fogar) ou de coidadoras, fundamental para que outras actividades reservadas aos homes puidesen desenvolverse. A moralidade da época facía que unha das cuestións máis importantes... Continuar leyendo "Sociedade e Reformas na Galicia do Século XVIII" »

El Reformismo Borbónico y su Impacto en Galicia (Siglo XVIII)

Felipe V y sus sucesores desarrollaron un gran intervencionismo con el objetivo de modernizar política y económicamente su reino: es lo conocido como reformismo borbónico. En el siglo XVIII, Galicia tendrá una importancia estratégica como baluarte marítimo en la defensa del imperio colonial americano, frente al paso de las armadas enemigas, especialmente la armada inglesa. Ante esta situación, los Borbones y sus gobiernos intervinieron en Galicia con diversas iniciativas, entre las que cabe salientar:

La Matrícula del Mar

Fue un sistema de reclutamiento obligatorio de tripulaciones para los buques de la Armada. El sistema registraba a todas las personas trabajadoras del mar... Continuar leyendo "Reformismo Borbónico en Galicia: Impacto Marítimo y Comercial en el Siglo XVIII" »

A Poesía Galega entre 1936 e 1975

Contexto Histórico

Este período literario está profundamente marcado pola Guerra Civil e as súas consecuencias políticas e sociais. O establecemento da ditadura franquista, que durou ata 1975, provocou unha gran represión cultural e lingüística. Nesta etapa, cobrou vital importancia para a supervivencia da literatura e cultura galegas a actividade no exilio americano: publicación de libros e revistas, representacións teatrais, conferencias, emisións de radio, etc. A temática comprometida gañou peso no conxunto da produción literaria.

Principais Tendencias da Poesía

Durante este período, continuáronse algunhas liñas temáticas xa cultivadas antes da guerra, como:

• O Hilozoísmo (ou Imaxinismo) de

Context Històric

Segle de canvis a Catalunya i Europa. Revolució Industrial a Anglaterra, introducció de la màquina de vapor i el capitalisme. Consolidació de la burgesia com a classe dirigent i naixement del proletariat. Creixement econòmic, doblament de la població i noves tècniques de conreu. La Guerra del Francès i el regnat de Ferran VII van alentir la modernització.

Romanticisme

Moviment artístic de finals del segle XVIII, oposat al racionalisme de la Il·lustració. Defensa del subjectivisme i l'originalitat. Característiques:

• Exaltació de la llibertat individual.
• Ambientació en llocs exòtics.
• Exaltació de l'Edat Mitjana.
• Exaltació del nacionalisme.
• Interès pels temes populars.

Renaixença

Període literari del segle XIX, aplicació... Continuar leyendo "Renaixença Catalana: Romanticisme, Teatre i Autors Clau" »

Bilingüisme

Tipus

• Individual: Una persona és bilingüe si coneix i és capaç d'usar en igualtat dues llengües.
• Social: Les persones són bilingües perquè viuen en societats on conviuen dues llengües, de manera que tots els parlants coneixen i saben usar ambdues.
• Territorial: Hi ha països amb diferents llengües oficials segons el territori.

La Diglòssia

1. Context Històric i Cultural de l'Escriptura

1.1 Dictadura de Franco i Resistència Cultural

L'escriptura d'obres com El Llibre de Meravelles de Vicent Andrés Estellés (VAE) se situa durant la dictadura de Franco al País Valencià. Aquest període es caracteritzà per una forta repressió cultural, però també pel sorgiment de moviments literaris de resistència. Poetes com Xavier Casp i autors associats a l'editorial Torre van lluitar per expressar-se malgrat les dificultats. La literatura es va convertir en una forma de protesta i preservació de la identitat cultural.

1.2 Transició a la Democràcia i Nou Nacionalisme Valencià

L'escriptura d'obres com El verí del teatre de Rodolf Sirera coincideix amb la transició a la democràcia.... Continuar leyendo "Anàlisi del context i evolució del teatre català: De la postguerra a l'actualitat" »