Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Ordenar por
Materia
Nivel

Llegendes de Montserrat i la Poesia Modernista Catalana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,42 KB

La llegenda de Fra Joan Garí està ambientada a Montserrat, on és típicament coneguda i forma part de l'abundant i extens llegendari que envolta la simbòlica muntanya. En aquesta Visió, el pecador és un home novament condemnat a causa d'una temptació malèfica; la condemna li costarà anys i esforços, però a diferència del mite anterior, Fra Garí acaba sent perdonat per Déu i tota la història acaba amb un final felíç. L'estimada de Don Jaume és una composició que fa referència al rei Jaume I el Conqueridor i a la conquesta de Mallorca que ell mateix encapçalà l'any 1229. Com a personatge històric, Jaume I ha estat molt mitificat per la Renaixença i el nacionalisme català tot convertint-lo en un símbol patriòtic de les... Continuar leyendo "Llegendes de Montserrat i la Poesia Modernista Catalana" »

Anàlisi de "Visions i Cants" de Joan Maragall: Estructura i Temes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4 KB

Joan Maragall (Barcelona 1860-1911): Poeta Català

Joan Maragall, poeta català, pertanyia a la intel·lectualitat culta de Barcelona. La seva obra es situa en la transició entre la Renaixença (moviment cultural català del segle XIX) i el Noucentisme (resposta moderada als plantejaments promoguts pel Modernisme).

Va ser un gran traductor, portant al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis.

El Llibre: "Visions i Cants" (1900)

Maragall va publicar el llibre Visions i Cants l'any 1900. Aquesta obra fonamental es divideix en tres seccions principals:

  • Visions
  • Cants
  • Un recull de poemes menors sota el títol d'Intermezzo

Contingut de les Seccions

Visions

Inclou poemes com:

  • El mal caçador
  • Joan Garí
  • El comte Arnau
  • L'estimada de Don Jaume
  • La fi den Serrallonga
Intermezzo

Conté... Continuar leyendo "Anàlisi de "Visions i Cants" de Joan Maragall: Estructura i Temes" »

Conceptes Lingüístics Essencials i Pronominalització en Català

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,61 KB

Conceptes Fonamentals del Llenguatge

Definicions Bàsiques

El Llenguatge és la capacitat que tenim de comunicar-nos, és a dir, de transmetre coneixements, ordres, sentiments, etc.

Funcions del Llenguatge

  • Emotiva: Expressa sentiments o emocions (Ex: Visca!).
  • Conativa: Busca influir en el receptor (Ex: Compte!).
  • Fàtica: Manté o interromp la comunicació.
  • Estètica: Se centra en la forma del missatge.
  • Referencial: Transmet informació objectiva.
  • Metalingüística: Utilitza la llengua per parlar de la llengua mateixa.

Signe Lingüístic i Context

  • Significat: El concepte o imatge mental que es té d'una paraula.
  • Significant: L'escriptura o la forma fònica de la paraula.
  • Context Situacional: Conjunt heterogeni de factors i de circumstàncies extralingüístiques
... Continuar leyendo "Conceptes Lingüístics Essencials i Pronominalització en Català" »

La Narrativa Catalana del Segle XX: Autors Clau i Novel·la Psicològica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,5 KB

La narrativa catalana del segle XX: El repunt dels anys 30

Després d’un període d’estancament de la producció lingüística, els anys trenta del segle XX van marcar un repunt en la producció de la narrativa catalana. Les causes principals d'aquest creixement van ser:

  • El creixement del nombre d’editorials i col·leccions específiques dedicades a la narrativa catalana.
  • La creació de premis literaris de novel·la.

El corrent literari que va dominar va ser el de la novel·la psicològica, que analitzava profundament les interioritats dels personatges. Es van introduir noves tècniques, com per exemple el monòleg interior, que consisteix a expressar de forma directa allò que pensa el personatge en el seu subconscient.

En aquesta època... Continuar leyendo "La Narrativa Catalana del Segle XX: Autors Clau i Novel·la Psicològica" »

L'Assaig de Fuster i Mira: Identitat Valenciana i Literatura

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,63 KB

L'Assaig de Joan Fuster i la Identitat Valenciana

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb les inquietuds del seu temps i amb la recerca de la identitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana.

La seua dedicació a l'assaig és amplíssima, va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat, carregat de fórmules col·loquials. La seua mirada és subtil, sagaç, irònica i moltes vegades càustica.

Context i Adversitats de l'Assaig Fusterià

L'assaig fou perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seua forta càrrega ideològica. Fuster... Continuar leyendo "L'Assaig de Fuster i Mira: Identitat Valenciana i Literatura" »

Noucentisme i Avantguardes: Característiques i Autors

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,49 KB

El Noucentisme (1906-1923)

El Noucentisme és el moviment polític i cultural que, entre 1906 (1r Congrés de la Llengua Catalana) i 1923 (cop d'estat de Primo de Rivera), recull les noves aspiracions de la burgesia catalana. No és un simple moviment literari, sinó un moviment ideològic organitzat al voltant d'un poder polític que dona suport a la creació, difusió i normalització lingüística. Es vol allunyar del Modernisme, i el paper de les institucions fou fonamental, assumint tasques com la creació d'infraestructures culturals (biblioteques, empreses editorials…) o la fixació d'una llengua literària (1911: creació de l'IEC; 1913: Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra).

Estètica del Noucentisme

El Noucentisme defensa els valors... Continuar leyendo "Noucentisme i Avantguardes: Característiques i Autors" »

El Rol de la Dona i la Modernitat a 'Curial e Güelfa'

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,01 KB

Les dones: el motor de l'acció a "Curial e Güelfa"

Curial és l'heroi de la novel·la i, al llarg de l'obra, evoluciona socialment i psicològicament. Però Curial no ho hauria aconseguit sense la intervenció de les dones. Encara que la Güelfa sigui un personatge que no evoluciona gens, és qui permet que Curial comenci la seva vida cavalleresca, proporcionant-li tots els diners que necessita per aconseguir el seu amor. La Güelfa sap el que vol; és una dona intel·ligent, molt bella i culta. Sense ella, Curial hauria estat un no-ningú.

Una altra dona que empeny el protagonista és Laquesis. És la dona més ben descrita de la novel·la per la seva gran bellesa, que captiva Curial i provoca la gelosia, l'enuig i el menyspreu de la Güelfa... Continuar leyendo "El Rol de la Dona i la Modernitat a 'Curial e Güelfa'" »

L'Edat Moderna a Catalunya: Literatura, Cultura i Societat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,3 KB

L’Edat Moderna (segle XV): Característiques Generals

  • Àmbit polític: Es creen les grans potències estatals i s’implanten les monarquies autoritàries.
  • Àmbit científic: S'aplica el mètode experimental, es produeix progrés en tots els camps d’investigació científica i s’aconsegueixen avenços tècnics.
  • Àmbit del pensament: S’imposen la raó i l’esperit crític, prospera una visió antropocèntrica de l’univers i neixen nous valors socials i polítics.
  • Àmbit espiritual: Es difon una nova espiritualitat, augmenta l’escepticisme religiós i es crea un conflicte entre els reformistes protestants i els contrareformistes catòlics.
  • Àmbit artístic: Es recuperen els ideals clàssics i triomfa l’estètica clàssica.

L’Edat Moderna

... Continuar leyendo "L'Edat Moderna a Catalunya: Literatura, Cultura i Societat" »

El Català: Història, Evolució i Reptes de la Llengua

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,17 KB

1. Les famílies lingüístiques

1.1. La família indoeuropea

Les diferents llengües s'agrupen en famílies lingüístiques. S'estudien les llengües relacionades amb un avantpassat comú, la llengua de la qual provenen. La família indoeuropea és molt nombrosa i es divideix en diversos grups de llengües.

  • Llengües romàniques: català, castellà, francès, occità, galaicoportuguès, italià, romanès, sard i retoromànic
  • Llengües germàniques: anglès, alemany, danès, neerlandès, suec, islandès
  • Llengües eslaves: rus, serbocroat, ucraïnès, txec, eslovac, polonès
  • Llengües cèltiques: bretó, gal·lès, gaèlic
  • Llengües indoiràniques: hindi, urdú, bengali, persa
  • Altres llengües: albanès, armeni, grec

Una família lingüística es pot... Continuar leyendo "El Català: Història, Evolució i Reptes de la Llengua" »

Anàlisi de Tirant lo Blanc: De la Cavalleria a la Novel·la

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,19 KB

1. Primers Intents Literaris de Martorell

Guillem de Varoic, barreja d'un episodi de Guy de Warwick i el Llibre de l'Ordre de Cavalleria de Ramon Llull. Guillem de Varoic va d'un comte (Guillem de Varoic) que decideix fer vida ermitana. La segona obra, Flor de Cavalleria, tracta de batalles entre Sant Miquel i els àngels rebels.

2. Influència de Guy de Warwick

En la primera part de Tirant lo Blanc es fa una petita introducció del resum de la llegenda de Guy de Warwick i també figuren dues influències importants: la militar i l'amorosa.

3. Evolució del Roman a la Novel·la

El roman, primera novel·la medieval. Al s. XIII estan escrites en vers i es descriuen històries fictícies embellint-les i exagerant-les. S. XIV-XV els romans passen de... Continuar leyendo "Anàlisi de Tirant lo Blanc: De la Cavalleria a la Novel·la" »