Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

Substrat

Abans de arribada romans, diversos pobles (indoeuropeus procedents del nord, grecs, fenicis), s’havien establert al del nord-est de la p.I.Les llengües q parlaven van influir 1er en el llatí i desp.En la configuració del català; avui dia encara restes lèxiqes d’aquestes llengües.Al voltant del segle VI aC, com resultat de la mescla de cultures,nèix una civilització autòctona: ibers.Aqesta civilització,amb els pobles d’origen basc formen el substrat iberobasc,el q + va influir en el llatí-català posterior.Ex. De lèxic procedent del substrat:

- Indoeuropeus:Lèxic:trencar, banya Topònims:Besalú, Verdú.

- Grecs:Lèxic:palangre, calaix, prestatge Topònims:Empúries, Roses.

- Fenicis:Topònims:Eivissa,Maó

- Iberobasc:

Poesiak Salbatore Mitxelena

Garaiko baldintzak zirela eta, saiakerek ez zuten behar besteko zabalkunderik eduki; antzerkiak, berriz, frankismoaren ondoren publikatu zizikioten. Arantzazu poema klaeratu eta urte pare batera plazaratu zuen Mitxelenak Ama-semeak Arantzazuko kondairan (1951): Orixe eta besteren prosa erlijiosoa jainkozaleago, Quiton arrebarekin eta Jainkoaren billa. Ibiñagabeitia eta Jokin Zaitegi. EUZKO-GOGOAn batera jardun. Luis Villasante hizkuntzari buruzko ikertengatik ezaguna Jainkoa, Jesukristo eta Eliza. Jon Etxaidek. Eleberriari eta antzerkiari, saiakerari heldu. Amasei seme Euskalerri’ko. “Etxahun” da. Joanak joan. bizi zela ez zuen Koldo Mitxelenak. Aldizkari askotan idatzi zuen, baina batez ere EGANen. eredu zaila,... Continuar leyendo "Mitxelena, Villasante, Etxaide, eta Txillardegi: Euskal Poesiaren Izenburuak" »

POESIA DE POSTGUERRA

Als primers anys de postguerra aparegueren editorials i revistes valencianes. Enmig d'un ambient de desolació per la Guerra, 'el grup poètic de postguerra' es mogué entre el simbolisme i l'existencialisme escrivint poemes allunyats de la realitat, amb temes de dolor, mort i absurd de la vida, hermetisme i simbòlics.

Els poetes dels 50 suggerien la realitat a través de l'hermetisme, els símbols, la religiositat i les metàfores. Però els dels 60 es basaven en l'estructura realista (La pell del Brau, Da nuecis Pueris i Vacances pagades).

La poesia realista dels 60 es relaciona amb el realisme històric o socialista: actitud social del poeta, experiència d'escriure compartida amb els lectors, inspiració sorgida de l'... Continuar leyendo "La literatura valenciana des de la postguerra fins a l'actualitat" »

MORAL K: En la KRV se explica cómo es posible el conocimiento de hechos en base a la conjunción de dos elementos, las intuiciones empíricas que provienen del exterior y las estructuras a priori que el sujeto impone a estas impresiones.

Además, nos explica hasta dónde es posible el conocimiento de los objetos. Solo hay conocimiento cuando hay aplicación de las categorías a los fenómenos. El hombre se preocupa por cuál es su comportamiento, cómo ha de ser su conducta.

Podemos hablar de dos vertientes de la razón: razón teórica y razón práctica. La razón teórica se preocupa del conocimiento de los objetos y la razón práctica se preocupa por el conocimiento moral. Se trata de dos funciones distintas de la misma razón.

Esta separación... Continuar leyendo "El conocimiento de hechos y la razón en la KRV" »

Taldea. Garai hartako euskal idazle eta kulturagileril gehinek joan

Eta euskararen aldeko taldeberi bat sortzeko biltzarra egin zuten.

Honela sortu zen. Hau, langile, artisau industriari, dendariez osatua.

Euskara hutezko egunkaria plazaratzea Euskaltzaleek erakundeko

Bazkide porrokatuenetako baten ametsa: lizardirena hain zuzen ere.

Kirikiño- 1866-1929 . XX. Mendeko lehen hamarkadan autorerik

Irakurrienetakoa. Euskadi egunkariko artikulu labura rin biziak atondu

Zituen, euskaraz irakurtzeko zaletasuna gehitzeko asmoz.

Garoa- euskal nekazaritza eta artzaintzari eskainitakoeleberria:

Ia obra guztia Zabaletako Joanes Artzainbaserritarrak betetzen du

Euskaldunaren eredu idealizatuaizanik, pertsonaia literario moduan

Sinesgarritasuna falta zaio. Agirreren

MODERNISME → CONTEXT HISTÒRIC

-Durant el s.XIX Espanya viu una època de decadència: pateix guerres civils, canvis de govern o pronunciaments militars. Durant el regnat d’Alfons XII hi ha l’alternança de govern entre liberals i conservadors. Només hi ha industrialització a Catalunya i al País Basc. És una època de corrupció i retòrica parlamentària amb els grups de pressió tradicionals (terratinents, exèrcit i clergat). Els camperols i obrers tenen ideals revolucionaris.  

Al 1898 es produeix la pèrdua de Cuba i Filipines, fet que accentuà el malestar de la burgesia catalana.-Durant el s.XX té lloc la 2a República (1931): enfrontament entre els republicans i els nacionalistes. També esclata la Guerra Civil (1936-39).... Continuar leyendo "Context històric i estètica del Modernisme" »