Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras

La Renaixença

Característiques

La Renaixença és un moviment ideològic i cultural que té com a objectiu el recobrament de la llengua, la història i la literatura catalanes, així com la reivindicació nacional. Aquest moviment està clarament influenciat pel Romanticisme, ja que comparteix la voluntat de recuperar el passat i reafirmar la identitat col·lectiva.

Tradicionalment, es considera que la Renaixença s'inicia l'any 1833 amb la publicació del poema "La Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor. El final simbòlic del moviment se situa l'any 1877, quan Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà són premiats als Jocs Florals.

Tot i compartir uns mateixos ideals generals, la Renaixença presenta diferències segons el territori:... Continuar leyendo "Evolució cultural i literària: Renaixença i Modernisme" »

El text persuasiu

El text persuasiu vol convèncer el lector sobre una idea o opinió; utilitza arguments, exemples i sovint un to subjectiu. El pots identificar perquè defensa una tesi clara, fa servir connectors com “perquè”, “per tant” o “en conclusió”, i intenta influir en el lector amb opinions o apel·lacions directes.

Gèneres literaris

Narrativa, poesia i teatre.

Recursos retòrics

• Al·literació: Repetició de sons o lletres iguals.
• Onomatopeia: Imitació de sons o sorolls reals (ex: xipollejant xics).
• Anàfora: Repetició d'una o més paraules (ex: Tres reis d'Orient... Tres reis d'Orient...).
• Antítesi: Contraposar una idea a una altra de sentit oposat.
• Polisíndeton: Repetició de les conjuncions (i, ni).
• Encavallament: L'oració

Varietat geogràfica

El text es pot classificar dins de la varietat oriental/occidental. Trobem els trets característics sobretot en els temps verbals, el lèxic específic i la fonètica.

• Pel que fa als temps verbals, destaca l'ús de (tret, línia, ex. contrari) de la varietat oriental/occidental.
• Pel que fa al lèxic específic, trobem el mot (paraula i línia) en lloc de (el contrari) de la varietat oriental/occidental i diversos trets fonètics.

Registre lingüístic

Ens trobem davant d'un registre formal basat en la varietat estàndard i propi de l'àmbit __, ja que es tracta de __. La formalitat del text es justifica pel canal emprat, ja que es tracta d'una publicació escrita, en concret (nom llibre). El grau de formalitat entre autor i... Continuar leyendo "Guia de comentari de textos: Llull, cròniques i llengua" »

Context històric

Revolució Francesa (1789) i expansió de les idees liberals: constitucionalisme, divisió de poders i drets ciutadans.

• Igualtat davant la llei.
• Separació Església-Estat.
• Fi de l’Antic Règim → democràcia i noves classes socials.

Revolució Industrial

• Inici a Anglaterra (segle XVIII).
• Èxode rural → creixement de les ciutats.
• Màquina de vapor → augment de la producció.
• Burgesia dominant i proletariat (sindicats).
• Capitalisme.

L'escriptor i la indústria del llibre

• Alfabetització → nou públic lector.
• Literatura com a negoci i novel·la de fulletó.
• Professionalització de l’escriptor.

Corrents estètics: El Romanticisme

(Primera meitat del segle XIX)

• Origen: Alemanya i Anglaterra.
• Característiques:
  • Irracionalitat: passió,

L'Esplendor (Segles XIV-XV)

Fets Històrics (1300-1500)

• Crisi, guerres i epidèmies.
• La capital cultural es trasllada a València.
• 1412: Compromís de Casp.
• Unió amb Castella (Reis Catòlics).
• Descobriment d'Amèrica.

Context Social i Cultural

• Crisi dels valors medievals.
• Antropocentrisme: L'home al centre.
• La burgesia guanya poder.
• Monarquies més fortes.
• Aparició de l'Humanisme.
• Invenció de la impremta.
• Més universitats i molta producció en català.

Humanisme

• Neix a Itàlia.
• Recupera autors clàssics.
• Fomenta el racionalisme i la crítica.
• Pas del teocentrisme a l'antropocentrisme.
• Pas previ al Renaixement.

Humanisme a Catalunya

• Els reis impulsen la Cancelleria Reial.
• Més ús escrit del català.
• Autor clau: Bernat Metge.

Bernat Metge

• Obra: Lo somni
  • Escrita a

La decadència de la literatura catalana (segle XVI–XVIII)

La Decadència és el període històric i literari dels segles XVI i XVIII, en què la literatura en llengua catalana va patir una important baixada tant en qualitat com en quantitat. Comparada amb l’etapa anterior, el nivell va empobrir molt. A més, la situació es veia encara pitjor perquè, al mateix temps, la literatura castellana vivia el seu Segle d’Or, amb autors com Miguel de Cervantes o Lope de Vega.

Causes principals

Les causes que van incidir en aquesta decadència són diverses i sovint interrelacionades. Entre les més destacades hi ha:

• 1410: mort del rei Martí sense hereus — crisi successòria.
• 1412: arribada de Ferran d’Antequera, vinculat a Castella.
• 1474: unió

Aire negro — resumo e comentario da novela de Agustín Fernández Paz

A partir da lenda da existencia da Gran Besta e da atracción desta pola protagonista, desenvolve ademais unha dobre historia de amor. A novela constrúese a partir dunha historia principal relatada por un dos seus protagonistas, o psiquiatra Víctor Moldes, quen, tres anos despois de ocurridos os feitos, narra os acontecementos que o empuxaron a abandonar a súa profesión e que o obrigan a vivir nun desacougo permanente. Cando o doutor Moldes comeza a traballar na clínica psiquiátrica Beira Verde, situada nun pazo magnífico no Baixo Miño, ocúpase de Laura Novo, unha muller nova e coa memoria borrada a quen ninguén ata ese momento lograra axudar. Laura pasa o día... Continuar leyendo "Aire negro — Agustín Fernández Paz: novela galega de misterio e terror" »

Las Vanguardias y la Generación del 22

El Tiempo de las Vanguardias Europeas

Con el comienzo del siglo XX, aparecen por toda Europa grupos de artistas jóvenes (pintores, poetas...) que rechazan sus tradiciones culturales, por considerarlas caducas e incapaces de expresar las nuevas realidades culturales y científicas. La situación política (son los años que culminan en la I Guerra Mundial) y los cambios sociales favorecen la aparición de estos movimientos, que pretenden reflejar las formas de la vida moderna, muchas veces en abierta ruptura con todo lo anterior. Los principales movimientos de vanguardia son el futurismo, el cubismo, el dadaísmo y el surrealismo.

La Renovación Literaria en Galicia

También en los años veinte y treinta... Continuar leyendo "Vanguardias Gallegas y Generación del 22: Renovación Artística en el Siglo XX" »

Context històric de l'Escola Mallorquina

L’Escola Mallorquina és un corrent poètic que abasta des de l’any 1883 fins al 1950 i que recull, sobretot, l’aportació de dues generacions d’escriptors. Aquests presenten uns trets estilístics i temàtics comuns.

A les illes no es donaren les mateixes circumstàncies polítiques i socials que a Catalunya. Mentre que a Catalunya existia la Mancomunitat (una institució que donava suport als intel·lectuals), a Mallorca aquesta no existia, ja que hi mancà una burgesia sorgida de la revolució industrial que impulsàs el moviment de recuperació politicocultural. Per la mateixa raó, tampoc triomfà el Modernisme a les Illes.

Característiques principals

Rigor formal i classicisme

• Gran preocupació

Nova Narrativa Galega (NNG)

NNG

O fragmento pertence á obra de [nome do autor], un dos principais representantes da Nova Narrativa Galega, xunto a Xosé Luís Méndez Ferrín, Mª Xosé Queizán e Carlos Casares. Esta corrente xurdiu no marco histórico da posguerra, tomando como punto de partida obras como Nasce un árbore (1954), de Gonzalo R. Mourullo. Caracterízase pola utilización de novas técnicas narrativas, influenciadas pola psicanálise e a literatura europea, que permitiron aos autores explorar novas formas de narración para reflexionar sobre a realidade da época. O fragmento pódese analizar tanto atendendo aos seus rasgos formais como aos seus eixos temáticos. Atendendo aos primeiros, destacan principalmente: [rasgos formais]... Continuar leyendo "Xeracións da literatura galega de posguerra: rasgos e temas principais" »