Poesia de postguerra catalana

J.V. Foix

És un dels grans autors del Segle XX, i també un dels més Difícils de classificar. Se l’ha etiquetat com avantguardista, noucentista o Postsimbolista. Poeta total en realitat, ell mateix es definí com a <investigador en poesia>.

Nascut el 1893 a Barcelona, un burgés barceloní. Va Col·laborar amb: Joan Miró, Salvador Dalí, Antoní Tàpies. Col·laborador de Revistes com: La publicitat, Revista de Catalunya o Quaderns de Poesia. Va Rebre del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1973.

Obra

Es pot dividir en els apartats següents:

·
Llibres De poemes en prosa, la majoria agrupats sota el títol unitari Diari 1918, Gertrudis 1927, més directament influïda per les avantguardes.

Llibres De poesia pròpiament dits

: Sol, I de dol 1947, Les irreals omegues 1949, On he deixat les claus... 1953.

·
Textos en Prosa, Els lloms Transparents 1969, que reuneix els articles apareguts a La publicitat.

Va escriure en una llengua volgudament arcaica, va tenir Una influència determinant, literària i personal, en importants poetes més Joves, com Joan Brossa o Gabriel Ferrater.

Joan Salvat Papasseit

L’obra de Joan Salvat Papasseit es troba estretament Vinculada a la seva vida. El seu pare, morí d’un accident quan ell només tenia 6 anys, fet que motivà que visqués en el vaixell anomenat Asilo Naval Español, i destinat als fills orfes dels mariners. Llibreria Nacional Catalana, on Salvat importava revistes europees D’avantguarda. Professà un individualisme vagament anarquista. Va emmalaltir de Tuberculosi fins que morí l’any
1924, als trenta anys. La vida de Salvat-Papasseit va estar marcada sobretot per l’autodidactisme, la Influència de les avantguardes, i la presència de la malaltia, que el portà A una consciència de la mort que sovint Es traduiria, paradoxalment, en un intens Vitalisme.

Obra

L’obra poètica de Salvat consta dels llibres: Poemes en ondes hertzianes, L’irradiador del Port i les gavines, El poema de la rosa als llavis, i Óssa Menor. Salvat destacà en canvi el to directe, la sinceritat, El vitalisme i la força expressiva.

Carles Riba

L’aportació de Carles Riba a la cultura catalana no prové Tan sols de la seva obra poètica, sinó també de la seva tasca intel·lectual. És Autor d’una poesia tan intel·lectual com depurada, i a la postguerra fou un Símbol de la cultura catalana resistent sota el franquisme.

Durant la guerra es comprometé amb la República, fins que Va emprendre, l’exili cap a França. Després de quatre anys, torna a Catalunya On es converteix en un guia imprescindible per als joves escriptors i Intel·lectuals catalanistes.

Obra

La poesia ribiana està classificada dins del corrent postsimbolista.
Primer llibre d’Estances 1919, Segon llibre D’Estances, Tres suites 1937. Elegies de Bierville 1942, pot ser es el seu Llibre més important, es fonen la vivència de l’exili, la recreació de la Tradició elegíaca grecollatina i l’experiència religiosa. Salvatge cor 1952, Esbós de tres oratoris 1957. Cal esmentar les nombroses traduccions, sobretot la de l’Odissea d’Homer, però també, Èsquil, Virgili, sense oblidar autors més moderns: Edgar Allan Poe, Rilke. Així mateix Es remarcable la seva tasca com a crític.

Josep  María de Sagarra

Josep María de Sagarra és un dels autors més prolífics de La literatura catalana i també va ser un dels més populars. Nascut a Barcelona, Família d’alta burgesia. Al llarg dels anys vint i trenta es convertí en L’autor teatral de més èxit del país, en un poeta també popular, en un Periodista de prestigi i en un novel·lista escandalós.  En esclatar la Guerra Civil, fugí a França, a Tahití i tornà a Barcelona al 1940. Vinculat primer a l’antifranquisme, se N’anà distanciant i apropant-se als cercles oficials.

Obra

En parlar de l’extensa obra de Sagarra, en el camp de la poesia, és autor de quatre reculls Inspirats en la forma tradicional de la Cançó, així com de tres extensos Poemes narratius:
El comte Arnau 1928. La producció teatral, normalment en vers, és molt abundant, i comprèn Gèneres diversos, des del teatre de Costums, fins a la tragèdia.
La Principal aportació de l’autor és l’anomenat poema dramàtic com ara El Café de la Marina. Aquests últims anys s’ha reivindicat el Sagarra prosista.
Caldria considerar encara el Sagarra traductor.  De Dante, fins al Teatra de Shakespeare de la literatura universal. Josep María de Sagarra suposà Un veritable cas a part en el panorama de la literatura catalana del Segle XX.

Josep Pla

Josep Pla és el gran Prosista de la literatura catalana, és el més important desde Ramón Llull; Tant per la qualitat com per la magnitud de la seva obra, la imensa majoria de La seva obra prové de la crònica Periodística, l’evocació personal, La descripció paisatgística o el retrat de personatges.
Nascut a Palafurgell, i del 1928 fins a l’inici de la guerra, va ser Redactor-corresponsal de La Veu de Catalunya  a Madrid. Al 1966 començà L’edició de la seva obra completa a l’editorial Destino amb El quadern gris. Discutit per motius més Ideològics que literaris, per la vinculació que va tenir amb el bàndol Franquista durant la guerra. Morí a Llofriu al 1981.

Obra

L’obra planiana, és molt difícil de classificar. El quadern gris, una veritable obra Mestra, és un repàs als anys de formació, i s’hi donen, les característiques de Tota l’obra planiana: el gust per la descripció i l’adjectivació precisa; la Importància a tot allò aparentment anecdòtic; la tendència a generalitzar, una Visió del món entre escèptica i subtilment irònica. Destaquem també L’aproximació al gènere novel·lístic que Suposa
El carrer estret 1951. Pla, Era un rigorós home de lletres, d’una gran cultura literària i hereu, entre D’altres, de Proust o Stendhal.

TEMA 6

Panorama general

En acabar-se la Guerra Civil espanyola, el panorama Cultural català, quedà reduït al no-res, amb les institucions abolides i la Llengua prohibida. En el context d’una política absoluta en què la cultura Catalana havia desaparegut, l’àmbit de la creació literària pròpia era un Veritable desert.

La situació començà a canviar una mica a la dècada dels seixanta.
Es van produir Petites escletxes d’obertura en el règim de les quals es tragué un profit Considerable.

Revifada Editorial

: es creà  Edicions 62, important editorial anomenada així per l’any en què va nèixer.

·Creació d’un nou Públic lector infantil i juvenil, a traves de revistes com Cavall Fort, es renovà el panorama de la Literatura per a nens i adolescents.

·Aparició del fenomen de la Nova Cançó, enormement popular i a través del quan un bon nombre de Cantants expressaven les protestes contra el règim, cada vegada més freqüents.

·Aparició d’un bon nombre d’obres literàries de relleu.

Aquest inici de recuperació es confirmaria la dècada dels setanta, marcada Especialment per la mort general de Franco (1975) i la celebració de les Primeres eleccions democràtiques des dels temps de la República (1977), L’aprovació del nou Estatut d’Autonomia (1979). D’altra banda, noves generacions  d’escriptors van irrompre amb força, i Començà a despuntar una promoció més jove, disposada a trencar motlles. Els Traumes d’una llarguíssima postguerra de quaranta anys ja estaven passant a la Història.

Llorenç Villalonga

Llorenç Villalonga va aportar un toc de refinament Aristocràtic d’una fina ironia.

Va néixer a Mallorca, estudià medicina. Autor d’articles Sobre política, arquitectura, urbanisme o literatura signats amb el pseudònim Dhey. Durant la guerra s’afilà a la Falange. A la immediata postguerra, va Reprendre l’activitat periodística en llengua castellana i català.

Obra

De la seva obra, cal destacar-ne sobretot dues novel·les.
Mort de dama, desplega una afilada ironia a l’entorn del naixement Provincialisme cultural. Bearn o La sala De les nines (1961, però apareguda abans en castellà el 1956). Elegia a L’entorna del final d’un llinatge aristocràtic, l’obra estableix una distància Subtil entre els fets i la visió que en té el narrador, cosa que sovint Comporta una ironia implícita. Marcat, com a bon psiquiatre, per la lectura de Freud, suposà un elegant toc de distinció en el panorama de la literatura de Postguerra.

Mercè Rodoreda

Si calgués destacar un sol novel·lista i narrador de la Postguerra, Mercè Rodoreda. El seu estil també enganya: és tan elaborat que Aconsegueix una aparença, reeixida, de naturalitat completa.

Nascuda a Barcelona, de petita la van marcar les Històries que el seu avi al jardí de casa: no és casual que el jardí sigui un Dels motius recurrents de la seva obra. Als vint anys la van casar amb el seu Oncle, i amb qui va tindre un fill. A la dècada dels anys trenta va escriure Quatre novel·les que després rebutjaria. El 1939 s’exilià a França, on inicià La relació amb el crític i poeta Armand Obiols.  En van fugir a peu arran de la invasió Alemanya, van instal·lar primer a Llemotges i després a Bordeus.  A mitjan Anys cinquanta, es van traslladar a Ginebra. El 1972, Mercè Rodoreda tornà a Catalunya, en concret a Romanyà d el Selva, on continuà escrivint, convertida En una autora de prestigi, i on mori al 1983.

Obra

El carrer de les Camèlies (1966), suposa una variació sobre alguns aspectes. En un Altre registre, Jardí vora el mar (1967). Aquest elements simbòlics tornen a Mirall Trencat (1974), aquí tenim un gran nombre de personatges i situacions, i es Trenca la temporalitat lineal. Finalment, Quanta, Quanta guerra... (1980) i la inacabada La Mor i la primavera (1986). Cal anomenar, els llibres de contes, Vint-i-dos Contes (1858), La meva Cristina i altres contes (1967). Rodoreda va Demostrar en tota la seva obra una cultura literària, però també, i sobretot, Una sensibilitat tan delicada com, de vegades, malaltissa, i una complexitat Que sabia aparentar senzillesa.

Salvador Espriu

És un dels autors més personals. Solitari, obsessionat Amb la mort, coneixedor del món clàssic, la seva obra oscil·la entre el to greu I el sarcàstic, amb una gran sobrietat expressiva.

Fill d’un notari, va viure a Barcelona. La seva família Era d’Arenys de Mar, un indret mític, fins al punt que la convertiria en la Sinera, Arenys escrit al revés. De molt Jove se li van morir la mare i dos germans, va estar greument malalt un temps. La mort del seu pare, l’obligà a treballar per sempre més en una notaria per Guanyar-se la vida. D’altra banda, el triomf de la sublevació i la postguerra El van portar a una reclusió absoluta. L’èxit li arribà al 1960 amb el llibre De poemes La pell de brau, que passà A ser un emblema de la poesia de resistència antifranquista. A partir d’aquí, Espriu va ser considerat l’escriptor Nacional de Catalunya.

Obra

L’obra d’Espriu presenta diferents vessants. En poesia, cal remarcar Cementiri de Sinera (1946), El caminant i el Mur (1954), La pell de brau (1960). A la poesia espriuana hi predominen el vers lliure i el vers blanc d’art menor. Encara més emblemàtics són els contes d’Ariadna al laberint grotesc (1953). Pel que fa al camp teatral, Antígona (1939, revisada el 1963). El món d’Espriu és especialment ric i complex, tot i que gira sempre a L’entorn de temes com la mort o la Injustícia, tan aviat en un to greu com en un de grotesc, i en un Llenguatge ric i sobro alhora.

Pere Calders

Està considerat sobretot un mestre del conte, i conte molt determinat: humorístic, absurd, i Amn un to quotidià i casolà que en potencia la comicitat.

Va néixer a Barcelona, treballà com a periodista i Dibuixant, caricaturista sobretot, en revistes com la satírica L’Esquella de la Torratxa, s’allistà com A voluntari a l’exèrcit de la República. Acabada la guerra, va ser internat al Camp de concentració de Prats de Molló. Després s’anà a Mèxic, on treballà en Una editorial i col·laborà en les revistes dels exiliats catalans, L’èxit Massiu no li arribà fins als 1978 gràcies a Antaviana, Muntatge teatral del grup Dagoll Dagom a partir dels seus contes. El 1986 va Rebre el Premi d’Honor de les Lletres  Catalanes.

Obra

En la seva producció de contes cal destacar, com El Primer arlequí (1936), Cròniques de la veritat oculta (1955) o Invasió subtil i altres contes (1978). En el camp de la novel·la, cal Destacar L’ombra de l’atzavara (1964). Val Dir que l’obra de Pere Calders pot enganyar: sota l’aparença d’un humorisme innocent, sovint és punyent o, inquietant Del que sembla. Creador d’un món on el meravellós i l’imprevist passen sempre Pel sedàs de la ironia, Calders fabula amb freqüència sobre el caràcter absurd Del món contemporani.

Manuel de Pedrolo

És un dels autors més prolífics de la literatura Catalana, un dels de més èxit i prestigi. Va practicar gairebé tots els gèneres Novel·lístics.

Nascut a l’Aranyó (Segarra). Incorporat a l’Exèrcit Popular durant la guerra. A Barcelona, on feia d’agent d’assegurances i de Publicitat i de detectiu, expressà in ideari polític radical en articles Polèmics a la premsa.

Obra

Difícil de classificar per la quantitat d’obra publicada I es poden establir tres grans etapes en L’obra novel·lística de Pedrolo:

·Del 1952 al 1956 va escriure poesia, contes i novel·la breu.
Va escriure influït per L’existencialisme- Mister Chase, podeu sortir, del 1955, com per la literatura De l’absurd o per un cert Realisme. Cendra Per Martina (1965).

·Del 1957 al 1971 accentuà el compromís social amb obres com M’enterro en els fonaments (1967), o la sèrie Temps obert, també va escriure novel·les policíaques, com Joc Brut (1965)

·A la dècada Dels setanta va escriure les seves obres més experimentals, com Espais de fecunditat irregular/s (1973) o El cicle novel·lístic Apòcrifs. També és l’època de la seva novel·la més popular, Mecanoscrit Dels segon origen (1974), adscrita a la ciència-ficció i llegida de forma Massiva durant molt de temps a les escoles i els instituts.

Joan Brossa

Joan Brossa una saludable excepció en la literatura de la Postguerra. Va optar sempre per l’experimentació, Hereva de les avantguardes.
Va col·laborar amb alguns dels pintors més Avantguardistes com Joan Miró i Antoní Tàpies.

Nascut a Barcelona. Als disset anys va ser cridat per a Lluitar al front de Lleida. Ja a la postguerra, es dedicà a vendre Clandestinament llibres prohibits pel franquisme. L’any 1950, la seva obra Prengué un caire més compromès políticament, i la dècada de  1980 li arribà al reconeixement Internacional.

Obra

L’obra de Brossa és vastíssima, tot i la diversitat de gèneres i formats, es pot Classificar de poesia. És el màxim Representant català de l’anomenada “Poesia visual”, és a dir, de L’expressió d’una idea o una suggestió a partir d’una imatge visual; de poemes objecte, de caràcter escultòric. També és possible trobar-hi una inspiració ocasional en la poesia i les Tradicions populars, o el compromís amb la realitat més immediata. Pel que fa Als seus llibres, es poden destacar, entre d’altres, Poesia rasa (1970), Poemes visuals (1975).