Moviments literaris a Catalunya: Renaixença, Modernisme, Noucentisme i Avantguardes

Moviments literaris a Catalunya

1830-1892 Renaixença i Romantisisme: Bonaventura Carles (La Patria), J. Verdaguer

1892-1911 Modernisme: V. Català, J. Magarall

1906-x Escola Mallorquina: Miquel Costa i Llovera (Lo Pi de Formentor o Horacianes), Joan Alcover (Cap al Tard)

1906-1923 Noucentisme: E. d’Ors (La Ben Plantada), J. Carner

1918-1940 Avantguardes: C. Riba, S. Dalí

1923-1936 Preguerra: J. Pla, J. M. Sagarra

1940-1980 Narrativa: M. Rodoreda, M. Pedrol

1940-1960 Postguerra: Mercè Rodoreda (La Plaça del Diamant) i Llorenç Villalonga (BEARN O LA SALA DE LES NINES)

1960-1980 Realisme Social: S. Epriu, J. Oliver

1980-2000 Narrativa: J. Cabré, M. Roig / Teatre: J.M. Benet i Jornet / Poesia: M. Mercè Marçal

Principi s. XX les Avantguardes: Joan Salvat-Papasseit (L’irradiador del port i les gavines) Josep Vicenç Foix (Sol, i de dol)

Media de texto argumentativo media de literatura vrd falso i gramatica a b c

DEFINICIONES CARACTERÍSTICA

Modernisme: moviment que creix per la lluita entre l’artista i la societat, el moviment cultural que pretén posar a Catalunya a nivell d’Europa. Les revistes varen ser el mitjà de comunicació per excel·lència “l’Avens” i molt important per al desenvolupament d’aquest moviment

Romantisime: l’artista superior, la fantasia i l’imaginació va a més que la raó, no hi ha normes literàries, els estats d’ànims són tristos i melancòlics. Va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya. Els escriptors varen lluitar per la llibertat de les persones i del poble, està molt lligat amb la revolució industrial i la francesa

Noucentisme: és el moviment político-cultural que va ser apoyat per la burgesia catalana, la poesia és el gènere que destaca a l'època, segueix les pautes, llenguatge culte, escrivien sobre un món ideal, temes com l’amor o el pas del temps. Aquest moviment el va popularitzar Eugeni d’Ors (Xènius i Pantarca) des de “La Veu de Catalunya”. És l’any que la Lliga Regionalista guanya les eleccions, Eugeni d’Ors publica el seu grosari “La Veu de Catalunya”. Enric Prat de la Riba publica “La Nacionalitat Catalana”. L’obra de Josep Carner i de Miquel Costa i Llobera va consolidar la poètica noucentista, la literatura noucentista es redueix bàsicament a la producció poètica. Noucentisme disposava d’una terminologia pròpia ideada Imperialisme: amb l’afany de modernitzar Catalunya. Arbitrarisme: expressa la voluntat d’intervenció i domini de l’autor. Amb l’objectiu d’aconseguir la suma dels ideals en la literatura. Josep Carner va concretar la “poètica arbitrària” en dos eixos fonamentals: Classicisme, Civilitat. Racionalisme: defensa la raó, la racionalitat, el seny... S'oposen, per tant, a la fantasia i a l'irracionalisme.

Renaixença: moviment político-cultural però també de conscienciació política, va ser afavorit per la burgesia i va suposar la recuperació del català com a llengua literària, la poesia va ser el gènere més treballat gràcies als Jocs Florals

Escola Mallorquina: Grup d’escriptors encapçalats per Miquel Costa i Llobera que assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears. Aparegué a la revista Mitjorn. Es caracteritza pel centralisme i pel providencialisme heretats dels segles anteriors mentre que el noucentisme és el resultat d’una conjuntura política i social. El Pi de Formentor simbolitza el combat, una vida més alta, el món clàssic.

Avantguardes: El seu objectiu és cercar l’experimentació creativa i es caracteritzen per la tendència a l’abstracció i la voluntat de transgressió de les normes de la societat burgesa. Són moviments com ara el cubisme, futurisme, dadaisme i surrealisme que es manifesten a totes les arts. El cubisme: Pablo Picasso. És el moviment que expressa una cosa des de diferents punts de vista. El futurisme: Marinetti. Proclama que és un moviment que rebutja el passat i defensa tot el nou. El dadaisme: Moviment que intenta crear un nou llenguatge. El surrealisme: Intenta fer un canvi cultural canviant el sistema per complet.

Postguerra: el franquisme va ser molt caracteritzant per aquesta època, la literatura catalana va deixar de ser legal. Els anys seixanta a Europa va sorgir el moviment hippie i el feminisme i econòmicament va millorar la societat. Va sorgir el realisme social i el realisme històric, que exigeixen el compromís de l’escriptor amb la realitat del moment. La novel·la de postguerra és un gènere molt existencial, psicològic, mental i fantàstic. Llorenç Villalonga: el classicisme per cercar un art contingut i una mestria formal i la tradició francesa. 1) La sàtira: la seva primera obra va ser Mort de dama, critica la societat de postguerra. 2) L’elegia: es transforma en una mirada nostàlgica Bearn o la sala de les nines (uns aristòcrates rurals a la Mallorca del segle XIX des del punt de vista de Joan Mayol, un capellà. Bearn). 3) La sàtira.

Els autors de l'època van començar a escriure en castellà o s'anaven a uns altres països a escriure. Mercè Rodoreda: tractament psicològic dels personatges, una temàtica femenina, dona com a protagonista i un estil narratiu poètic ple de simbolisme. 1) Etapa d’aprenentatge: Aloma, novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra relacions amoroses entre una adolescent (Aloma) i un home (Robert). El simbolisme es tracta de la pèrdua de la pubertat i de l’enfrontament amb el món dels adults. 2) Etapa de maduresa: s’inicia amb la publicació de Vint-i-dos contes (1958) històries d’amor, pessimistes es presenta la soledat, la incomprensió i la incomunicació, en aquesta etapa publica La plaça del Diamant, considerada per la crítica una de les novel·les fonamentals de la postguerra. 2) Etapa de vellesa: incorporació d’un món mític on dominen els personatges masculins, aborda tres temes existencials: la infantesa, la soledat i la mort també domina el pessimisme. Poesia: continuà majoritàriament la tendència postsimbolista, sota el mestratge de Carles Riba. Altres optaren per actituds avantguardistes. Teatre: El teatre en llengua catalana fou prohibit durant els primers anys del franquisme. El 1946 tornà als escenaris però amb moltes restriccions.