Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Història i evolució de la llengua i la literatura valenciana

1. Per què els trobadors idealitzaven la dona com un ser superior?

Els trobadors idealitzaven la dona perquè traslladaven les relacions del sistema feudal a l'àmbit amorós, en l'anomenat amor cortès. El poeta se situava en la posició de vassall humil, submís i obedient, mentre que la dama ocupava el lloc del senyor feudal, com a posseïdora de totes les virtuts i perfeccions.

2. D'on venen el valencià i el castellà? Com s'han format fins a ser com són?

El valencià i el castellà són llengües romàniques que provenen de l'evolució del llatí vulgar parlat en diferents zones de la península Ibèrica després de la caiguda de l'Imperi Romà. El valencià es va formar al... Continuar leyendo "Història de la Literatura i la Llengua Valenciana" »

Alienación e ideoloxía en Marx

Karl Marx desenvolve o materialismo histórico como unha crítica ao idealismo de Hegel, sostendo que as condicións materiais e económicas son as que configuran a sociedade. A súa afirmación: “non é a consciencia a que determina a vida, senón que é a vida a que determina a consciencia”, resume esta visión: o modo de pensar de cada época depende da súa infraestrutura (base económica e relacións de produción).

Sobre esta base érguese a superestrutura, que inclúe as leis e a ideoloxía. Para Marx, a ideoloxía é un conxunto de ideas e crenzas distorsionadas que a clase dominante utiliza para naturalizar a súa posición de poder e manter a submisión da clase oprimida. Dentro desta, a relixión... Continuar leyendo "Pensamiento Crítico y Filosofía: De la Alienación a la Condición Humana" »

El Temple de Súnion i l'Exili de Carles Riba

El temple de Súnion s’erigeix en far i guiatge pels mariners, pels borratxos i pels exiliats. Ell s’identifica més amb la tercera, ja que en el moment en què escriu el poema està a França exiliat i l’únic que l’endreça és el record de Súnion.

La relació que es pot establir entre les ruïnes gregues i la situació del poeta en aquell moment és que els exiliats, els mariners i els borratxos, com hem dit abans, es troben perduts. En el cas del nostre autor (exiliat) ha perdut la seva identitat, la seva pàtria i terra, a causa del fet que ha hagut de marxar forçosament. És per aquest motiu que Carles Riba s’identifica amb el temple de Súnion, aquest està mutilat i destrossat,... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra de Carles Riba i Salvador Espriu: Exili, Guerra i Cultura Catalana" »

Immanuel Kant: A Ética Formal e o Imperativo Categórico

Immanuel Kant naceu en Prusia en 1724 e foi un coñecido filósofo ilustrado, fillo dunha familia pietista. Como filósofo, aínda que se relacionou moito con racionalistas da época como Wolff e Baumgarten, admiraba moito a Hume, chegando a afirmar que el o espertou do seu «sono dogmático». Kant centrouse, sobre todo, en epistemoloxía (obra Crítica da Razón Pura) e en ética (obra Crítica da Razón Práctica), aínda que tamén escribiu sobre política na súa obra A Paz Perpetua, escrita en forma de artigos e na que propón un modelo de goberno para acadar a paz mundial.

As Preguntas Fundamentais da Ética Kantiana

Nun momento dado, Kant faise a si mesmo unhas preguntas que o levarían... Continuar leyendo "Pilares da Filosofía Moderna: Ética Kantiana, Crítica Marxista e Transvaloración Nietzscheana" »

Locke: Liberalismo Político e Contractualismo

Para John Locke, a finalidade da política é acadar a felicidade, que consiste na paz, a harmonía e a seguridade. Como esta felicidade require garantías, son necesarias a sociedade civil e o goberno. Locke parte dun estado natural previo á organización política, onde os seres humanos son libres, iguais e pacíficos, pero teñen dificultades para defender os seus dereitos. Por iso xorde a necesidade dun goberno que converta a lei moral natural en leis positivas que protexan eses dereitos e superen as limitacións do estado natural.

A sociedade política fundaméntase no consenso. No seu célebre Ensaio sobre o goberno civil, Locke afirma que para que exista tal goberno é necesario:

• Unha lei

La Variació Lingüística: Definició i Tipus

La variació lingüística és la capacitat que tenen les llengües naturals de manifestar-se de diferents maneres segons diversos factors. Aquesta diversitat és pròpia de qualsevol llengua i reflecteix l’adaptació del codi lingüístic a les circumstàncies socials, geogràfiques i històriques del seu ús. Així, cada llengua es presenta en múltiples varietats.

Tipus de Varietats Segons el Parlant

Segons el parlant, distingim tres grans tipus de varietats:

• Varietats geogràfiques o dialectes (geolectes): Són les formes pròpies d’una llengua en una determinada zona geogràfica. En el cas del català, existeixen sis dialectes agrupats en dos blocs: oriental (central, balear, rossellonès,

TEXTO 24

Contexto

Hannah Arendt foi unha filósofa xudía nacida en 1906 e falecida en 1975. A súa obra estivo influída polo existencialismo, corrente filosófica da que tomou a importancia da liberdade, da acción humana e da reflexión sobre a existencia. A súa condición de xudía tamén marcou profundamente o seu pensamento, especialmente pola persecución nazi que a obrigou a exiliarse. Na súa obra Eichmann in Jerusalem analizou o xuízo ao nazi Adolf Eichmann e desenvolveu a idea da “banalidade do mal”, segundo a cal persoas correntes poden cometer grandes atrocidades cando actúan sen pensar criticamente e limitándose a obedecer ordes.

Análise

O tema central deste texto é a comparación entre a vida privada e a vida pública:

• Vida

Bilingüisme i Conflicte Lingüístic

El Concepte de Bilingüisme

El concepte de bilingüisme (ús de dues llengües) és ampli i ambigu. S'ha utilitzat sovint per amagar un procés de substitució lingüística. Les societats no són bilingües, ho són les persones. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe o poliglota, segons el nombre de llengües que domini. Podem parlar de tres tipus generals de bilingüisme:

• Individual
• Territorial
• Social

A. Bilingüisme Individual

Es refereix a una persona que parla dues llengües. N'hi ha de diferents tipus:

• Passiu o actiu: Si el parlant coneix dues llengües, però només n'usa una, és passiu. Si utilitza les dues llengües, és actiu.
• Simètric o asimètric: És simètric si el parlant domina per igual les

Anàlisi del poema i context

1- Podem relacionar aquest poema amb el moviment estètic del Barroc. L'autor és Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, considerat el principal autor del Barroc català.

El Barroc es caracteritza pel dualisme, l'exageració formal, l'ús de figures retòriques elaborades i una visió pessimista i conflictiva dels sentiments. En el poema aquestes característiques es manifesten en l'oposició entre la calma i el conflicte, en la descripció artificiosa de la bellesa de l'amada i en el conflicte interior del jo poètic. Aquest estil de poesia és típic de l'època perquè el Barroc valora la dificultat formal i l'enginy, especialment a través del sonet.

2- El poema descriu la contemplació d'... Continuar leyendo "Anàlisi del sonet barroc de Francesc Vicent Garcia" »

1.07 Gènere i Corrent Literari

La novel·la s’inscriu clarament dins la novel·la psicològica, ja que explora els sentiments i pensaments de Natàlia a través del monòleg interior. Combina la percepció del temps físic, reflectit en la natura, i el temps interior, que mostra la maduració i els canvis de la protagonista.

El fragment del capítol XLVI mostra una descripció reflexiva i sensorial de la vida del poble i dels records de Natàlia, amb un llenguatge col·loquial i metafòric. Aquest estil està influït pel behaviorisme americà, on l’objectiu és fer sentir al lector les emocions de la protagonista i provocar reflexió.

2.01 Context Històric i Cultural

L’acció de l’obra transcorre des dels primers anys de la Segona República... Continuar leyendo "Anàlisi de La plaça del Diamant: Gènere, Context i Trajectòria de Rodoreda" »