Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol - Bcn 1861 es va decantar pel món de l'art a desgrat de la seva família, que volia que continués amb la fàbrica de teixits familiar. Va conrear la narrativa, l'assaig, el teatre i la pintura, encara que va destacar com a dramaturg i pintor. Va entrar en contacte amb l'impressionisme pictòric i els nous corrents literaris europeus durant la seva estada a París. Va fundar el Cau Ferrat, museu modernista on es celebraven les festes modernistes de Sitges. Les seves obres reprodueixen les tensions entre l'artista i la burgesia, representada amb l'antítesi simbòlica. Destaquen 'L'alegria que passa' i 'L'auca del Senyor Esteve', on explica la seva vida en tres generacions d'una família.

Noucentisme

Crono:... Continuar leyendo "Santiago Rusiñol i el Noucentisme" »

Voluntat didàctica i ideològica.

Concepte de llibertat natural: tots els homes neixen iguals i són lliures per naturalesa

NEOCLASSICISME:

Moviment artístic. Imiten els models classics

• Versemblança: ha de ser creïble. Defugen de la fantasía i les exageracions del barroc

• Unitat d’estil: eviten els contrastos

• Finalitat moralitzadora i didàctica, com les faules. Per ensenyar alguna cosa. No per quedar maco com al barroc.

Situació de la llengua:

• Guerra de successió (1714) com a consequencia es fa el Decret de Nova Planta 1716. És un document on el català desapareix a l’ensenyament, administració i a l'església. Es produeix una situació de diglòssia (dues llengües en el mateix territori pero no amb les mateixes condicions). La llengua

El ser humano se ha preguntado acerca de su origen, la raza humana como el universo en general. Las primeras respuestas a tales preguntas fueron respondidas por las religiones a través de mitos de la creación. La filosofía trato de dar respuesta másrazonada a dichas preguntas, aunque el horizonte mítico y las explicaciones divinas dominando el panorama hasta la irrupción en el Siglo XIX de la teoría de la evolución. Las visiones antagónicas del mundo las conocemos como creacionismo y evolucionismo. Aportan una explicación de los orígenes del mundo, también nos aportan una visión determinada de que es el hombre y cuál es su lugar en el mundo. 

El creacionismo tiene... Continuar leyendo "La pedagogía del evolucionismo" »

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés es va dedicar al periodisme, cosa que va condicionar el seu estil, ja que la seua poesia es una crònica social de la realitat que va viure. Destaquen les seues obres “Llibre de meravelles” i “Les homilies d’Organyà”. El 1978 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i amb el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes. A la seua poesia, es caracteritza la referència constant a la realitat. Els temes principals son la mort, la fam i la misèria de la postguerra, la pàtria i la llengua, i l’amor obsessiu i desesperat en diversos matisos des dels sentiments espiritualitzats fins a les manifestacions sofisticades del desig i sexe, expressat de manera que aconsegueix... Continuar leyendo "La poesia catalana del segle XX" »

BIZITZA

Eibartarra izaki, bizkaieraz ari den Gipuzkoakoa da, beraz. Joan Antonio Mogel errioxar jatorriko familia bateko kidea da. Luzaro apaiz-lanetan Markina-Xemeinen jardun ondoren, bertan hil zen. Jakina denez, beste bi euskal idazleren osaba ere bada: Joan Joserena eta Bizentarena

OBRA

Joan Antonio Mogelen obra honako gai hauetara biltzen da:

• Erlijioa:

  • Konfesio eta Komunioko Sakramentuen gañean erakasteak (1800)

  • Konfesino ona (1803)

  • Kristinauaren jakinbidea (1805)

• Filosofia:

  • Pascalen gogamenak (1899) Bizkaieraz. Azkuek Euskaltzale aldizkarian argitaratua, itzulpen-lana da. Pascal XVII. mendeko idazle frantsesaren gogoeta filosofikoak jasotzen dira bertan.​

• Hizkuntalaritza:

  • Gaztelaniaz eman zituen, tartean den itzulpen-sortatxo batekin batera.

Ingredientes:

Primers textos:

Greuges de Guitard Isern, Senyor de Caboet (anònim, fin sXI), Jurament de Pau i treva pel Comte Pere Ramón de Pallars, Tussà al Bisbe d'Urgell, Forum Ludicum (t jurídic, sXII, traducció del latí d'un conjunt d lleis visigotes), Homilies d'Organyà (t religiós, sXII, traducció d occità d 6 sermons), t jurídics: Visatges de Barcelona (sXII, trad del llatí), Furs de València (sXIII, trad del llatí), Costums de Tortosa (1r t jurídic redactat en cat, sXIII).

R Llull:

importància vital, ja q va ser el 1r escriptor en redactar temes d'alta cultura en una  llengua ROMànica, quan el + habitual era fer-ho en llatí. Ho va fer x tal d'arribar al poble. Va normalitzar i normativitzar el català. És considerat... Continuar leyendo "Quan i qui va dur a terme la normativització de la llengua catalana" »

ISOLAT

Aut: Miguel Duran de València

Fig.ret: Anafora ("Oh" a "dolor")

Tema: La patria

Arg: Parla sobre unes persones que lluitaren pel seu poble

EL TEMPS

Aut: Joan Brossa

Fig.ret: Encavalgament

Tema: El temps que gastem

Arg: Sobre el temps fugit. Parla sobre el que has fet, és passat però sempre queda escrit, el temps passa molt de pressa

ITACA

Aut: Konstandinos Kavafis

Fig.ret: Hiperbaton ("que" a "estiu")

Tema: La guerra

Arg: De les aventures que inciten a viure la vida i aprofitar cada moment com si fos l'últim.

DONA'M LA MÀ

Aut: Joan Salvat-Papasseit

Fig.ret: Anafora (dona'm la mà)

Tema: Amor

Arg: Història d'amor entre un mariner cap a una xica.

Josep Pla

(Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981). Es va instal·lar a Barcelona el 1914, on estudià la carrera de Dret. Poc temps després començà a treballar al diari “Las Noticias” i “La Publicidad”. El periodisme li permet professionalitzar-se i adquirir dots per a l’escriptura.El 1928 passà a col·laborar a “La Veu de Catalunya” (com a cronista) fins al 1936, i publicà diversos llibres. Amb l’esclat de la Guerra Civil, se n’anà a Marsella i després a Roma. Gràcies a la coneixença de Manuel Aznar, director del “Diario Vascó” (on treballà com a cronista), aconseguí arribar a Sant Sebastià, on hi havia el bàndol franquista. Entrà amb Aznar a Barcelona el Gener de 1939. Després de la Guerra Civil inicià la