Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

As Teorías da Verdade

Ao longo da historia do pensamento humano formuláronse numerosas teorías sobre a verdade. Entre todas elas, podemos destacar catro posturas fundamentais:

1. A verdade como correspondencia (Ciencias Experimentais)

   Esta teoría sostén que a verdade consiste na coincidencia entre o que pensamos ou afirmamos e a realidade. Para que exista correspondencia é necesario empregar a linguaxe, xa que a verdade maniféstase nas proposicións (S é P). Por iso tamén se fala de verdade como adecuación. Segundo esta visión, unha proposición é verdadeira cando describe fielmente o que sucede na realidade. Deste enfoque deriva o chamado realismo inxenuo, que considera que o coñecemento non presenta problemas porque os nosos enunciados

Joan Maragall i el Modernisme Català

Context: El Modernisme emergeix a Catalunya als anys 90 del segle XIX amb la intenció de revitalitzar la cultura catalana, considerada anacrònica i localista, mitjançant l'adopció de corrents artístiques i literàries europees més modernes.

Maragall: Joan Maragall i Gorina (1860-1911) va ser un destacat poeta i periodista català que va jugar un paper crucial en la difusió de noves idees i corrents intel·lectuals. Malgrat la pressió de la seva família per continuar amb el negoci tèxtil, es va dedicar a la literatura i al periodisme, col·laborant amb publicacions importants com el Diario de Barcelona i la revista L'Avenç.

Influències: Maragall, gràcies al seu domini de diverses llengües, va... Continuar leyendo "Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Víctor Català: Figures Clau del Modernisme Català" »

Inicis de la literatura catalana

La literatura catalana té les seves arrels a l'Edat Mitjana i es desenvolupa principalment a Catalunya i altres territoris de parla catalana. Els primers testimonis es remunten als segles XI i XII, destacant les Homilies d'Organyà, un conjunt de sermons religiosos. Durant aquest període, la producció literària estava lligada a l'esfera religiosa en monestirs i esglésies.

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca va sorgir a Occitània al segle XII i va influir significativament en la literatura catalana. Els trobadors, poetes cortesans, escrivien sobre amor i cortesia en llengua occitana. Aquest corrent va introduir temes com l'amor cortès, els conflictes amorosos i la idealització de la dama.

Ramon

El Gènere Narratiu: Definició i Orígens

La narrativa és el gènere que inclou els textos literaris que expliquen una història de ficció, ja sigui basada en fets reals, ja sigui imaginària o fantàstica, amb la presència d’uns personatges, en un espai i un temps.

Orígens en Vers i Evolució a la Prosa

Els orígens de la narrativa són en vers: els romans, els lais, els fabliaux o les narracions èpiques s’escrivien preferentment en vers (poesia èpica). En són exemples les grans epopeies gregues i llatines (la Ilíada, l’Odissea i l’Eneida); els romans de la Matèria de Bretanya (Jaufré o Blandín de Cornualla) o els lais de Maria de França. En l’actualitat, les narracions s’escriuen en prosa.

La Narrativa a l'Època Medieval

A poesía das Irmandades da Fala: Características, autores e obras

A poesía das Irmandades da Fala desenvólvese no contexto de comezos do século XX, especialmente a partir de 1916, ano no que se fundan estas asociacións co obxectivo de defender e dignificar a lingua galega. Estas organizacións tiveron un papel fundamental na promoción da cultura galega, impulsando a creación de editoriais, revistas, xornais e actividades teatrais, o que favoreceu o aumento de autores e lectores en galego.

Renovación estética e influencias europeas

Este movemento supón unha renovación respecto á poesía anterior, que estaba moi influenciada polo Rexurdimento pero carecía da súa calidade. A poesía das Irmandades incorpora novas correntes europeas... Continuar leyendo "Poesía das Irmandades da Fala: Renovación Estética e Identidade Galega" »

El Renaixement a la Literatura Catalana

El Renaixement, sorgit a Itàlia al segle XV, es caracteritza per una visió antropocèntrica del món, la revaloració de la cultura clàssica grecollatina i un esperit de renaixença cultural, amb sentit crític i ambició intel·lectual. També implica la consolidació de les llengües romàniques. Als Països Catalans, l’assimilació del Renaixement es produeix a través dels vincles amb Itàlia, especialment per la influència de la Corona d’Aragó sobre Nàpols, Sicília i Sardenya. A la cort valenciana de Germana de Foix, sorgeixen humanistes com Joan Lluís Vives (en llatí) i autors bilingües com Joan Boscà. La literatura catalana, encara arrelada a la tradició medieval, incorpora elements... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Gèneres" »

1) L’assaig en el s. XX. Característiques del génere

Breu panorama històric: Es tracta d'un gènere deliberatiu interior. L'assagista comenta i Evalua reflexiona sobre la seua apreciació d'aquella realitat. L'assaig es una prosa d'idees amb forta base argumentativa, on l'autor tracta de definir les seues idees sobre algun tema general en to de provisionalitat i sovint d'escepticisme. Història de l'assaig: els seus precedents en l'antiga didàctica i en alguns autors clàssics com Plató i Plutarc. És creu que el primer escriptor en qui és conjugà l'amenitat literària amb el contingut ideològic fou Montaigne, creador dels primers "Essais". Malgrat que certes obres de l'antiguitat grecollatina s'ajusten a la definició d'assaig no

Normalització Lingüística: Definició i Objectius

La Normalització Lingüística és un procés que cerca revertir el conflicte lingüístic, augmentant el nombre de parlants i la freqüència d’ús de la llengua dominada, així com ocupant tots els àmbits d’ús. També inclou la normativització i l’estandardització de la llengua.

Objectius de la Normalització Lingüística

El seu objectiu principal és restaurar la “normalitat” de la llengua dominada mitjançant diverses accions:

1. Augmentar el nombre de parlants.
2. Augmentar la freqüència d’ús de la llengua.
3. Ocupar tots els àmbits d’ús: familiar, educatiu, judicial, administratiu, mitjans de comunicació, etc.
4. Elaborar normes d’ús favorables a la llengua dominada.
5. La normalització

La Narrativa Gallega desde los Años 70 hasta el Siglo XXI

Contexto Histórico y Evolución de la Literatura Gallega

En los años 70 se inicia un gran cambio político y social que conducirá al final de la dictadura. A partir de 1975, el restablecimiento de la normalidad democrática traerá consigo la recuperación del uso del gallego en la vida pública, su reconocimiento como lengua oficial y su entrada en ámbitos como las instituciones de gobierno, la enseñanza o los medios de comunicación, con la consiguiente restauración de su dignidad y su consideración plena como lengua de cultura. Estas nuevas circunstancias, unidas a la libertad de expresión, se reflejan en la obra de los escritores de finales de siglo. Hoy en día, nuestro sistema... Continuar leyendo "Narrativa Gallega: Evolución, Autores y Tendencias desde los Años 70 hasta el Siglo XXI" »

1. La auxiliar de enfermería contagiada de ébola en Madrid está recibiendo un tratamiento a base de un suero *hiperinmune* procedente de un donante, combinado con un fármaco antiviral experimental. ¿Cómo actúa un suero? ¿Por qué se combina con fármacos antivirales?

Un suero inmunológico contiene anticuerpos (proteínas de defensa sintetizadas por los linfocitos, un tipo de glóbulos blancos) que combaten una enfermedad infecciosa, en este caso el ébola.

En cuanto a la administración combinada del suero con antivirales experimentales contra el ébola, el suero solo combate el virus que circula por la sangre, mientras que el antiviral actúa dentro de la célula y puede llegar a bloquear la infección.

2. ¿Cómo se obtienen los sueros?