Santiago Rusiñol i el Noucentisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,21 KB

Santiago Rusiñol

Santiago Rusiñol - Bcn 1861 es va decantar pel món de l'art a desgrat de la seva família, que volia que continués amb la fàbrica de teixits familiar. Va conrear la narrativa, l'assaig, el teatre i la pintura, encara que va destacar com a dramaturg i pintor. Va entrar en contacte amb l'impressionisme pictòric i els nous corrents literaris europeus durant la seva estada a París. Va fundar el Cau Ferrat, museu modernista on es celebraven les festes modernistes de Sitges. Les seves obres reprodueixen les tensions entre l'artista i la burgesia, representada amb l'antítesi simbòlica. Destaquen 'L'alegria que passa' i 'L'auca del Senyor Esteve', on explica la seva vida en tres generacions d'una família.

Noucentisme

Crono: 1906-1923 amb la dictadura de Primo. Definició i característiques: Les paraules 'noucentisme' i 'noucentista' van ser introduïdes per Eugeni d'Ors. Aquest terme fa referència al segle XX, al nou-cents. Eugeni d'Ors va ser el gran ideòleg del moviment, qui va definir una sèrie de paraules que seran la base ideològica del noucentisme:

  • Classicisme mediterrani
  • Arbitrarisme
  • Civilisme
  • Racionalisme

Els noucentistes diuen que la literatura ha de transmetre uns valors, rebutgen la novel·la i el teatre i reivindiquen la poesia i l'assaig. El modernisme i el noucentisme tenen semblances com voler transformar la cultura i la societat catalana, però també es diferencien en altres aspectes. Els modernistes volen acabar la tradició que es considera caduca i antiquada, mentre que els noucentistes tenen gust per l'arrel clàssic. Els modernistes estan allunyats de la societat i no cooperen amb el poder polític, mentre que els noucentistes sí que ho fan. Els modernistes reivindiquen l'espontaneïtat, mentre que els noucentistes rebutgen aquesta idea. Per finalitzar, els modernistes parlen d'uns ideals radicals i els noucentistes tenen una ideologia més conservadora.

Josep Carner

Josep Carner va ser un autor molt important en la transformació de la cultura catalana, amb la seva obra Els fruits saborosos. Va conrear la poesia, però també teatre, narrativa, articles periodístics, i la seva obra es divideix en 4 etapes:

  1. Etapa d'iniciació - etapa d'aprenentatge, prova tots els gèneres. Durant aquesta etapa destaca el primer llibre dels poetes. Influència de Verdaguer.
  2. Etapa noucentista - Publica: primer llibre de sonets, 'Fruits saborosos', i segon llibre de sonets. Influència de l'escola mallorquina. 'Els fruits saborosos' són 18 poemes que ens parlen del pas del temps i ens presenten les diferents etapes de la vida, simbolitzades amb un fruit.
  3. Primera etapa infantesa (maduixes, cireres, nous) - etapa d'alegria, però falsa perquè ignora la realitat. Primavera. Joventut estiu, alegria, festa... Maduresa (taronges, figues i magranes) - etapa de plenitud, tranquil·litat, tardor. Vellesa, solitud i tristesa. 'Auques i ventalls' i 'La paraula en el vent'.
  4. Etapa intimista - humanització de la poesia, línia íntima i sincera. 'El cor quiet' i 'Nabí'.
  5. Poesia pura - assimila una poesia evolucionada a partir del simbolisme. 'Arbres' i 'Poesia'.

Entradas relacionadas: