La concreció de l’estètica avantguardista en poesia

Josep Pla

(Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981). Es va instal·lar a Barcelona el 1914, on estudià la carrera de Dret. Poc temps després començà a treballar al diari “Las Noticias” i “La Publicidad”. El periodisme li permet professionalitzar-se i adquirir dots per a l’escriptura.El 1928 passà a col·laborar a “La Veu de Catalunya” (com a cronista) fins al 1936, i publicà diversos llibres. Amb l’esclat de la Guerra Civil, se n’anà a Marsella i després a Roma. Gràcies a la coneixença de Manuel Aznar, director del “Diario Vascó” (on treballà com a cronista), aconseguí arribar a Sant Sebastià, on hi havia el bàndol franquista. Entrà amb Aznar a Barcelona el Gener de 1939. Després de la Guerra Civil inicià la col·laboració setmanal “Calendario sin fechas” a la revista “Destino” (com a cronista). Finalment, decidí retirar-se al mas Pla de Llofriu, des d’on continuà l’activitat periodística i literària.- Obra: El llibre Coses vistes (1925) suposà l’entrada de Pla a la literatura catalana i rebé els elogis de Carner i Carles Riba.A partir de l’any 1958 va iniciar una sèrie d’Homenots que encapçalava les Obres Completes, que va obrir camí a un gènere, el retrat. Amb la mort de Cruzet (1962), estroncà el projecte. Josep Vergés el va recuperar amb l’editorial Destino, va reordenar la producció de Pla sota el títol d’Obra Completa i l’encapçalà amb el treball d’El quadern gris, un dietari de joventut [1918-1919] (1966), el llibre emblemàtic de Pla. Pla va conrear diversos gèneres entre ells, viatges, retrats, narracions, notes sobre gastronomia o costums.

Agustí Calvet, “Gaziel”

Fa servir el pseudònim de Gaziel per marcar la diferència entre el treball acadèmic i el periodístic. El “periodisme d’entreguerres” tracta de cobrir històries, conflictes bèl·lics.Va destacar amb llibres de llengua catalane, com per exemple: Una vila del vuitcents = Sant Feliu de Guíxols (1953) dedicada al seu poble natal, Tots els camins duen a Roma, Història d’un destí, Meditacions en el Desert i reflexions àcides i notes confidencials al voltant de l’exili interior.

L’Avantguardisme és un corrent que sorgeix a diferents punts d’Europa (Alemanya, França, Itàlia, Catalunya…). Es va iniciar al Segle XX i es basa en que l’artista introdueix dins d’una obra elements innovadors que no segueixen els corrents tradicionals. -Durant les primeres dècades del Segle XX es va produir un trencament entre dues concepcions de l’art diferents. D’una banda, hi havia aquells artistes que pensaven que l’art havia de ser una experiència de cultura i optaven per la norma de la tradició clàssica; d’una altra, hi havia artistes que creien que l’art havia de ser justament el contrari, una destrucció de la norma establerta, una recerca, una aventura, una experimentació: ells mateixos es van posar el nom d’avantguardistes. -L’Avantguardisme és el producte de la societat que va sorgir a la fi de la Revolució industrial que va tenir lloc a Europa durant el Segle XIX. Un dels detonants més directes dels moviments avantguardistes va ser la Primera Guerra Mundial (1914- 1918): la tragèdia que va suposar el conflicte bèl·lic provocà una crisi que va afectar tots els àmbits socials.

Estètica avantgurdista en poesia

El procés de destrucció dels convencionalismes establerts en literatura es va reflectir sobretot en la poesia. Els artistes van defugir qualsevol norma retòrica tradicional per provocar la sorpresa del lector. En aquest procés hi valia tot, de manera que un poema podia ser una forma, un dibuix, un no-res…

Però enmig de tota aquesta experimentació, en la poesia avantguardista hi ha uns trets comuns:

a) Destrucció de la unitat gràfica de la pàgina, de manera que es fan servir cossos i tipus de lletra diferents, tintes de colors… i es deixen paraules soltes, com si volessin pel paper, per remarcar-ne la imprtncia. B) Alliberament gramatical de la paraula, que comportava suprimir les majúscules de principi de paraula i els signes de puntuació i substituir-los per espais en blanc i per versos dividits en esglaons.

c) Alliberament racional de la paraula, de manera que un vers podia perdre tot el seu sentit racional.

d) Desintegració i substitució de la paraula, o sigui, que aquesta pot tenir tant de valor com una sola lletra, un nombre o un dibuix. D’aquí prové la importància que van assolir per als avantguardistes el collage, la  poesia visual  i el cal·ligrama.