Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Les Cròniques

3.1 La narrativa medieval

Les cròniques neixen quan es comencen a escriure en llengua vulgar -en català, en aquest cas- les gestes, les epopeies i les croades que, fins llavors -finals del segle XIII-, havien estat redactades en llatí. Abans d'aquest moment només s'havien usat les llengües romàniques en les cançons de gesta, per mitjà de les quals es cantaven els esdeveniments que interessaven a la gent. El conjunt d'aquestes cançons conformen l'anomenada poesia èpica.

Característiques generals de les quatre grans cròniques

Les quatre grans cròniques catalanes, redactades entre finals del segle xll i el segle XIv, ofereixen una panoràmica de l'época de plenitud de la Catalunya medieval i de la seva expansió i consolidació.... Continuar leyendo "Les cròniques medievals catalanes" »

Les Xarxes Socials

Les xarxes socials són un mitjà de comunicació que ha globalitzat el món ja que ha permès que ens comuniquem amb persones d'altres països amb familiars que no veiem fa molt, ha permès també que coneguem noves persones.

Ha sigut un mitjà que ha creat grans problemes en el món ja que s'han vist casos de robatoris d'identitat. Les xarxes socials no són el problema, el problema és el mal ús d'elles ja que hi ha persones que les usen molt i no mesuren les conseqüències, s'han vist casos en què persones coneixen a altres per aquests mitjans i sense saber amb claredat qui són i tenen cites que resulten ser el que no s'imaginaven. Per tant, el dolent són les persones que fan mal ús d'elles i que no mesuren les conseqüències

La narrativa del segle XIX

1.- Precedents de la narrativa realista: el costumisme.

La prosa costumisme pren la realitat immediata com a matèria literària i va preparar el camí de la novel·la realista posterior.

2.- El realisme i el Naturalisme

El realisme és el corrent artístic de mitjan segle XIX - oposat al Romanticisme - que es caracteritza per voler representar la realitat immediata.

En el naixement del Realisme, tingueren molta influència la fe en el progrés social, descobriments de les ciències naturals i noves ideologies socials.

Els precursors més immediats del Realisme literari foren els escriptors francesos Honoré de Balzac i Stendhal. El novel·lista Gustave Flaubert va ser l’idiòleg del Realisme literari.

2.1.- El Naturalisme

Durant... Continuar leyendo "Narrativa, Teatre i Poesia del Segle XIX" »

Estructura Externa:

• Acte I: 6 escenes

• Acte II: 2 escenes

• Acte III: 4 escenes

• Acte IV: 7 escenes

• Acte V: 2 escenes

Estructura Interna:

• Plantejament: Acte I

• Nus: Acte II, Acte III, Acte IV

  • Acte II: (entre I i II) Transició cap al clímax. Bogeria fingida de Hamlet. Els comediants.

  • Acte III: Clímax. El rei Claudi confirma la seva culpabilitat (això ho sabem gràcies a la representació teatral).

  • Acte IV: Clímax i transició vers al desenllaç.

• Desenllaç: Acte V

"Ser o no ser": persona que té dubte.

• Hamlet, encara té dubte, el dubte cap a la seva mare i la lleialtat cap al seu pare.

Ha d'escollir entre fer mal a la seva mare, que és el que li diu el seu pare o obeïr el que li diu el seu pare.

• Dubta entre les seves obligacions i l'amor.

• Hi ha moments còmics,

ESCOLA MALLORQUINA-

Es Una escola estètica Y poètica, Que va des de 1900-1950, va ser inspirada per Maríà Aguiló, miquel costa i llobera i Joan
Alcover, el primer nomes escriuen català i en canvi El altres dos conviden el català i el castellà. Hi ha dues generacions de l’escola Mallorquina (Llorenç riber, María antònia Salvà i miquel ferrà)agrupats en la revista Mitjorn. I ll’altra generació formada per guillem colom, Joan pons i marquès i per miquel Forteza agrupats al voltant a la revista la nostra terra.

Característiques: rigor Formal, contenció dels Sentiments, tema pràcticament exclusiu: paisatge mediterrani autòcton i Contenció del sentiments. Relacions de L’escola Mallorquina i la renaixença a les illes no va

T6 poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels Anys 70

Als Primers anys de postguerra succeí un segon període en què fou Possible construir una infraestructura cultural elemental; Aparegueren les primeres editorials i també les primeres revistes Literàries valencianes de postguerra.

L'HUMANISME CATALÀ: Factors de canvi des del punt de vista social. Crisi de valors

Època de transició entre les formes de vida i de pensament medievals i les noves ideologies que culminen en el Renaixement. Antropocentrisme: l’ésser humà esdevé el centre de tot. Convivència d’espiritualitat cristiana amb actituds escèptiques de l’existència. Hegemonia econòmica i social de la burgesia i de les ciutats. Evolució dels estats medievals cap a monarquies imperialistes. Acabament de les polítiques de croada.

Factors de canvi des del punt de vista cultural

Humanisme: nou sistema de valors i referents culturals, basats en la racionalitat i els clàssics. Procés de recessió dels nuclis de producció i d’innovació cultural i literària... Continuar leyendo "L'Humanisme Català: Factors de Canvi i Característiques" »

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va desde la postguerra fins al final dels 70

Durant la postguerra època marcada per la dictadura franquista, la poesia que representa l’essència del nacionalisme, seguí bàsicament les següents tendències:

1. Poesia simbolista

És una poesia existencialista marcada pel malestar i l’angoixa. Els símbols no remeten al sentit concret dels mots, sinó a les seues connotacions. El simbolisme evoluciona cap a la poesia dura ca a l'expresió una dels conceptes, donaren lloc a una poesia molt difícil d'entendre pel seu grau d’abstracció. Representava els valors de rigor moral, d'exigencia literària i de fe en cultura havien de ser els fonaments per redreçar el país.... Continuar leyendo "Tendències de la poesia en el període de la postguerra fins als anys 70" »