Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Universidad

Què entén Comte com estadi positiu?

La visió de Comte sobre la sociologia

L'època en què va viure Comte és la d'una en què creixen la industrialització, avenços científics i tecnològics, que no corresponen amb una situació social prou digne ja que hi ha desigualtat, injustícies i desequilibris.

Objectius de la sociologia segons Comte

Comte donava importància al coneixement d'estructures socials i a la pràctica de filosofia positiva. El positivisme es reivindica a partir de coneixements basats en l'experiència, valoració d'aquesta propera a l'empirisme crítica amb els temes metafísics.

Explica la llei dels tres estats segons Comte

Evolució de la humanitat

La llei dels tres estats és una de les aportacions més notòries de Comte... Continuar leyendo "Auguste Comte i Karl Marx: Pensadors de la sociologia" »

Principios Morales y Éticos

Los principios morales son imperativos categóricos y formales que guían nuestro accionar moral. Estos principios:

1. Ayudan a comprender la importancia de la dignidad humana y a identificar prácticas que la deterioran.
2. Impulsan acciones para defender y promover la dignidad humana.

Los principios éticos, por otro lado, son formales y abstractos, permitiendo a cada individuo discernir su aplicación práctica.

Principio de Beneficencia

Este principio implica el deber de hacer el bien y evitar el daño. Es fundamental en la ética, representando el mínimo deber deseable. Promover la conciencia, la libertad y la convivencia armoniosa son acciones que incrementan la dignidad humana.

• No causar daño: Nivel básico e imprescindible

4.Contextualización

4.1. En la obra de Descartes

La obra de Descartes es el Discurso del método, el título completo de la obra era Discurso del método para guiar bien la razón y buscar la verdad en las ciencias, donde se refleja perfectamente que el objetivo de Descartes era encontrar un método que permitiese encontrar la verdad en todas las ciencias. Aplicaba su método en los tres tratados a los que su Discurso servía como introducción: Dióptrica, meteoros y geometría. Seis partes en que Descartes divide su Discurso:

La primera parte es una autobiografía intelectual en la que Descartes pone en duda todos los conocimientos aprendidos a lo largo de su educación. Crítica la filosofía escolástica de su tiempo, y defiende la necesidad

1. TESTUINGURU HISTORIKO FILOSOFIKOA HISTORIKOA

XVII. MENDEKO EGOERA

Krisi mendea dugu hau, non arlo guztietan nabaritzen den, hala nola:

• Ekonomian. Nekazaritza-ekonomia da oinarrizkoena baina honek ez du gosea zabal dadin eragozten.

• Gizartean. Estamentuzko gizarte-
Mota mantentzen bada ere, gero eta istilu gogorragoak gertatzen dira gizarte-multzoen artean berdintasunean oinarrituriko orden juridiko berriari ateak irekiz.

• Estatuan. Estatuen arteko etengabeko gerrak dira baina horretaz aparte estatuen barneko egoera ere latza da, deskontentamendua noblezia, burgesia eta, oro har, herriaren artean zabaltzen delarik.

• Erlijioan. Mende honetan zehar eliza eragin eremuak pixkanaka galtzen ari da. Sinesmen ezberdinak agertzen dira estatuetan

Notas Definitorias de la Persona

Intimidad

La intimidad se manifiesta como la libertad y el dominio de hacer lo que uno quiere, la capacidad de dar. Se protege con el sentimiento de vergüenza y se manifiesta a través del cuerpo, las acciones, el lenguaje y la cultura. Cada persona tiene una intimidad única.

Definición de Dar y Libertad

Dar es extraer algo de la propia intimidad para ofrecerlo a otra persona. La libertad es el dominio de las acciones que uno realiza, ser dueño de sus actos. Todo lo que es voluntario es libre.

Superar el Efecto del Tiempo

Para superar el efecto del tiempo, podemos guardar memoria del pasado, desear convertir el presente en algo que permanezca y anticipar futuras proyecciones.

Niveles de Tener de la Persona

Los tres... Continuar leyendo "

La Persona y la Ética: Virtudes, Hábitos y Toma de Decisiones

3. EGITASMO FILOSOFIKOA

Descartesen asmoa gizakion zoriontasuna da. Baina horretarako nola jokatu behar dugun jakiteari nahitaezko deritzo. Honek ezagutza ziurra izatea exijitzen du zeren eta errealitate batean jokatu behar dugu eta errealitate hori zertan datzan jakin behar dugu, hau da egia. Horregatik bere lehen urratsak ezagutza ziurra lortzeko asmoarekin emango ditu. Hau izan zen bere Metodo ospetsua proposatzeko arrazoia.
Metodo horrekin zer existitzen den eta nolakoa den azaltzeari ekingo dio. Bertan Jainkoa, Mundua eta Arima agertuko dira eta baita gizakion errealitatea ere. Orain izango da une egokia bere portaera planteatzeko, hau da, zoriontsua izateko nola jokatu behar den proposatzeko.

4. EZAGUTZA

Arrazionalismoa

• Arazorik inportanteena

LES REGLES DEL MÈTODE: Té com a finalitat evitar l’error i augmentar els coneixements, descubrir noves veritats.

1 regla: Regla de l’evidència

En ella s’anuncia no acceptar res com a vertader, si abans no se saps que ho és amb evidencia, evitant així qualsevol possibilitat de dubte.

Per assolir aquesta evidencia cal arribar-hi mitjançant la intuïció, que Descartes defineix con un concepte no dubtós de la ment pura i atenta, que és més cert que la deducció mateixa. Per tant, podem definir evidencia con un tipus de coneixement on no resta el més mínim dubte sobre la veritat. Així doncs, la intuïció és capaç de fornir-nos l’evidència i per tant, tot allò que nosaltres pensem mitjançant la intuïció d’una forma clara... Continuar leyendo "Les regles del mètode de Descartes: Evidència, Anàlisi, Síntesi i Enumeració" »

Platón, Aristóteles, Cicerón, Santo Tomas.

Tragedia Griega

Antígona quiere enterrar a su tío pero las leyes del lugar no se lo permiten. Ella alega la existencia del Derecho natural por encima del derecho positivo.

Platón

Filósofo griego del siglo V y IV a.C. Discípulo de Sócrates. Dualismo en su obra La República: Mundo inteligible y sensible. Ideas como realidad.

Modelo Utopico de Sociedad

• Clase baja: templanza
• Clase media: coraje
• Clase alta: sabiduría

Aristóteles

Justicia como virtud. Virtudes éticas y morales. Justo medio entre extremos. Justicia general y particular. Distributiva y conmutativa.

Marco Tulio Cicerón

Ley verdadera y eterna. Derecho natural como imperativo moral. Contenido eterno e inmutable.

La constitució segons Aristòtil: equilibri entre democràcia i oligarquia

És el que conté el disseny de la constitució que Aristòtil defensa. 12/90a, la constitució que defensa Aristòtil és aquella que té un bon repartiment del poder, repartiment regulat, evidentment, per la llei. 12/92a: on les lleis no tenen potestat no hi ha constitució. Tanmateix les lleis no estan per damunt de la constitució (que és l’organització, la distribució de la ciutat). Les lleis no poden canviar la constitució sinó que s’han d’adaptar a la constitució del cas. No és possible capgirar-ho tot, amb la llei.

De constitucions reals, ho hem dit, n’hi ha dues: democràcia i oligarquia. La República platònica és una forma de democràcia (si... Continuar leyendo "La constitució segons Aristòtil: equilibri entre democràcia i oligarquia" »