Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Secundaria

2.La felicitat com a autosuficiència

En la història de la filosofia se solen distingir tres períodes:

• Presocràtic, filòsofs anteriors a Sòcrates
• L’època de Sòcrates, Plató i Aristòtil
• Postaristotèlic, després de Aristòtil  

El període postaristotèlic, va ser a Grècia. Els filòsofs de l’època miren primer de tot d’esbrinar què fa felíços els homes. Cínics, estoics i epicuris van intentar respondre la pregunta, dissenyant un ideal de savi: és savi el que sap ser felíç. Per als cínics i els estoics el savi es autosuficient, perquè la felicitat radica en l’autosuficiència.

Els cínics El fundador del moviment cínic va ser Antístenes, per la personalitat més coneguda d’aquest corrent és Diògenes
. Grup de filòsofs... Continuar leyendo "Etiques de la felicitat" »

JOHN LOCKE
1632an jaio eta 1704ean hil zen filosofo liberala zen. Bere ustez estatuaren legeak lege naturalen jarraipen bat izan behar dira, printzipio kristauak: askatasuna, bizitza, jabetza pribatua eta berdintasuna mantentzeko legeak. Gizakia librea da, bizitzarako eta jabetza pribatuaren eskubidea du naturaz, horrela sortuak izan gara.
Hala ere, egoera naturalean gatazkarik badago, inork ez du erabakitzeko gaitasuna. Autoritatea parlamentua izango da, boterea edukiko duena erabakitzeko eta zigortzeko ordezkari batzuk egongo dira. Hobbes-i kritika egin zion, botere absolutua balego ez geundekeela estatu sozial batean esanez, izan ere, ez litzateke partziala izango eta beraz, estatu natural batean geundeke. Autoritate arbitrarioa sortu behar

ANTROPOLOGIA PLATÒNICA

El mite de la caverna enllaça la concepció que Plató tenia de la realitat amb la seva teoria del coneixement. Un altre mite és el del carro alat on enllaça la teoria del coneixement amb la seva antropologia que també es caracteritza per un marcat dualisme. De la realitat parlàvem d'idees i coses i de l'ésser humà parlarem d'ànima i cos.

EL MITE DEL CARRO ALAT

El mite compara l'anima a un carro alat o força en la qual va naturalment units un auriga i un parell de cavalls alats. L'auriga condueix un carro tirat per un parell de cavalls. Un dels animals és blanc, bell i bo, l'altre és negre, lleig i dolent. El cavall blanc simbolitza les tendències positives de l'home, que serien les passions. Aquestes constitueixen

4 KRITIKA MENDEBALDEKO ZIBILIZAZIOARI. BITALISMOA

XIX. Mendearen bigarren zatian, burgesiaren garaipen ekonomiko eta politikoak zalantzagabea dirudienean, F. Nietzschek (1844−1900) mendebaldeko kulturaren oinarri diren balio guztien aurka jotzen du, hain dira suntsitzaileak eta kritikoak haren ideiak. Nietzschek europear bizimodu ustela eta konformista salatzen du, eta bere filosofia bizitza handitasunez bizitzeko proposamen gisa ulertu daitekeelako.

Pentsamendu filosofikoaren alorrean, Sokratesek eta Platonek eraman zuten filosofia galbidera, Nietzscheren interpretazioaren arabera. Onbide eta bertuteranzko bide bakartzat arrazionaltasuna eta kontzeptuen (esentzien) bidezko ezagutza  hartu zituztelarik, pasioak, instintuak eta grinak arbuiatu

1.MORAL Y ÉTICAEtimológicamente

Moral:
Viene del latín “mos”

Tipos de Normas

Religiosas: son las dictadas por los diferentes cultos. Tienen mecanismos de sanción internos. Ej.: Limpiar los pecados mediante el ayuno.

Morales: están vinculadas a qué es el bien y qué es el mal. Suponen una crítica al modo de vida de los demás. Ej.: las solteras embarazadas estaban mal vistas.

Jurídicas: están organizadas en un código de ley y puestas por escrito, y su incumplimiento supone un castigo por la ley. Ej.: Robas, andas preso.

Sociales: este tipo de normas solo imponen sanciones de tipo social. Ej.: quitarle el saludo a alguien.

Sociedades Pluralistas

Conviven grupos de distinto origen. Las leyes determinan qué se puede hacer y qué no está permitido.

Código Moral

Debe existir un código moral porque las normas... Continuar leyendo "Tipos de Normas y Responsabilidades en la Sociedad" »

Immanuel Kant: Cuestiones Fundamentales

La filosofía de Immanuel Kant puede ordenarse en torno a tres cuestiones centrales:

1. ¿Qué puedo saber? Esta pregunta aborda la definición del conocimiento y sus límites.
2. ¿Qué debo hacer? Hace referencia a la moral y cómo debemos comportarnos.
3. ¿Qué puedo esperar? Se relaciona con el futuro del ser humano en cuanto a política y religión.

Epistemología Kantiana: ¿Qué Puedo Saber?

Esta parte de su filosofía se cuestiona cómo se origina el conocimiento y cuáles son sus límites.

Crítica de la Razón Pura (CRP)

Kant pensaba que, una vez definido qué es el conocimiento científico, podría determinar qué disciplinas constituyen ciencia y cuáles no. Tenía serias dudas sobre si la metafísica tradicional... Continuar leyendo "La Epistemología de Immanuel Kant: Conocimiento, Límites y Crítica de la Razón Pura" »

TEMA 5: LES COSMOVISIONS I LA FILOSOFIA DE LA NATURA

*IMPLICACIONS FilósÒFIQUES

En els segles XVI i XVII el canvi experimenta per la ciència s’ha denominat revolució o gir Copèrnicà, les característiques d’aquesta cosmovisió són les següents:

-SIMPLICITAT: explicació de tota la realitat a partir d’unes poques lleis que són valides per a explicar tant els moviments terrestres com els celestes.

-MECANISME: la recent màquina de Newton comportaba una nova visió del món. El món es concep com un sistema d’engranatges, tot es troba interconnectat i tot succeeix per causes controlables i predictibles. Per a explicar la realitat és tindrà en consideració només allò que es pot mesurar i quantificar.

-DETERMINISME: les lleis que