L’ànima té tres parts: la racional, la irascible i la concupiscible.La

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,64 KB

ANTROPOLOGIA PLATÒNICA

El mite de la caverna enllaça la concepció que Plató tenia de la realitat amb la seva teoria del coneixement. Un altre mite és el del carro alat on enllaça la teoria del coneixement amb la seva antropologia que també es caracteritza per un marcat dualisme. De la realitat parlàvem d'idees i coses i de l'ésser humà parlarem d'ànima i cos.

EL MITE DEL CARRO ALAT

El mite compara l'anima a un carro alat o força en la qual va naturalment units un auriga i un parell de cavalls alats. L'auriga condueix un carro tirat per un parell de cavalls. Un dels animals és blanc, bell i bo, l'altre és negre, lleig i dolent. El cavall blanc simbolitza les tendències positives de l'home, que serien les passions. Aquestes constitueixen la part irascible de l'anima, localitzada al pit. El cavall negre representa les tendències negatives de l'ésser humà, els desitjos més baixos, és la part concupiscible de l'home, localitzada al ventre. L'auriga simbolitza la capacitat intelectual de l'ésser humà, la seva part racional localitzada al cap.

ÀNIMA TRIPARTIDA I VIRTUTS ÈTIQUES

El mite del carro alat ens mostra l'ànima com una entitat dinàmica que Integra tres parts: la raciona (auriga),l la irascible  (cavall blanc) i la concupiscible (cavall negre). Doncs bé, l’ètica platònica es basa en aquesta divisió tripartida de l'ànima. Plató parla de tres virtuts que es corresponen amb les tres parts de l'ànima: la saviesa, la fortalesa i la temprança.

Finalment, si cada part fa amb excel·lència el que li és adequat, aleshores aconsegueix l’harmonia en l'ànima. I aquesta harmonia entre les parts de l'ànima és el que Plató anomena justícia.


DUALISME ÀNIMA I COS

Podem resumir la concepció platònica de l'ésser humà afirmant que és la seva ànima. Però, mentre estem en aquest món, l'ànima està unida al cos de manera incòmoda i accidental. Ànima i cos conviuen com el cavaller i el seu cavall. Quan l'ànima i el cos estan plegats, la natura disposa que l’un  serveixi com un esclau i sigui manat, i que l’altre mani i faci damo. Aquesta és una visió dualista, en la qual l'ànima és altament valorada i el cos infravalorat.

Ànima i cos són dues entitats totalment distingibles i desiguals. El cos és físic i mortal, sensible i imperfecte, matèria caducada i menyspreable. L'ànima, d'altra banda, és immortal, és inteligible i perfecte, és el que defineix l'ésser humà i li permet realitzar el més elevat. El cos pertany al món de les coses sensibles i temporals, l'ànima és origínària del món de les idees eternes.

Però és precisament aquest dualisme i l'origen noble de l'animal que fa possible el coneixement de les idees. Les abstractes i immaterials idees són abastables perquè l'ànima forma part d'aquest món perfecte. L'anhel de l'ànima és retornar a la seva llar vertadera, el món inteligible. Per a poder retornar-hi ha d'estar neta de tota impuresa, en cas contrari, no superarà el judici de les ànimes i s'haurà de reencarnar.


L’ESTAT UTÒPIC O IDEAL

L'estat que dissenya Plató és un estat ideal que hauria de ser exemple i model de tots els estats històrics concrets. La República de Plató no es troba ni es trobarà enlloc, perquè és una utopia. Tanmateix, constitueix la societat ideal i, per tant, el model que s'ha de seguir, si es vol aconseguir el bé i la justícia de la societat i la felicitat dels seus membres.

EL SOMNI DE PLATÓ

Des de molt jove, Plató es volia dedicar a la política activa, però diversos esdeveniments li van mostrar les dificultats que cal salvar per aconseguir una bona convivència social. El seu partit,l’aristocratic, havia estat incapaç d'instaurar un ordre estable. D’altra banda, un tribunal popular havia jutjat i condemnat Sòcrates.

En una carta biogràfica que Plató va dirigir els parents i amics de Dió, va expressar clarament en la seva de solució per la política activa com el seu afany per a trobar allò que fa possible una vida justa i felíç, la recta filoslfica.


UNA SOCIETAT ESTRUCTURADA EN CLASSES SOCIALS

Els éssers humans no són autosuficients. Per al grec antic, la societat és la responsable de la supervivència i la felicitat dels ciutadans. Ara bé, la societat no és cap altra cosa que el conjunt d’individus organitzats i jerarquitzats en classes. Plató parla de la convivència que coexisteixin tres classers socials: treballadors, militars i governants.

  • TREBALLADORS: No exerceixen cap activitat política, aquesta no és la seva funció. Els treballadors han d’oferir els recursos indispnsables i suficients per a satisfer les necessitats bàsiques.

  • MILITARS: És la que protegeix i defensa la ciutat tant de qualsevol enemic extern com de qualsevol conflicte o aldarull intern.

  • GOVERNANTS: És l'única que exerceix el poder polític de prendre decisions. La constitueixen les persones sàvies.

Segons Plató, la pròpia natura i el caràcter personal ens predisposa i ens fa especialment aptes per a un determinat tipus de tasques més que per unes altres. Els individus no són iguals, però aquesta és igualtat no es basa en criteris externs, sinó en criteris més naturals, com l'aptitud física i la intelectual.

Plató recorre a un altre mite, el dels metalls, per defensar la natura diferent de cada individu: per designi dels déus, hi ha individus formats amb més proporció d’or, uns altres que tenen més plata i en uns altres hi predominen el bronze o el ferro. A cadascú li correspon una funció social diferent.


EDUCACIÓ I SELECCIÓ DELS MILLORS

La classe governant té una responsabilitat especial, ja que és l'encarregada de dur a terme una conducció savia i prudent. Mitjançant l'educació. Plató és el primer a reivindicar l'educació com un dels elements bàsics per a fomentar una societat millor.

És important educar els futurs Guardians de la polis. Les mesures estrictes que presenta Plató només s'ha d'aplicar a les classes superiors, a la dels militars i a la de governants. Aquesta educació selectiva exigeix el control de les lectures i els cants, i la pràctica de la gimnàstica i la música. Els millors en aquestes activitats hem d'estudiar Matemàtiques i astronomia i els millors de tots són preparats per a governar. Els Guardians no tan sols s'han de sotmetre a una educació llarga i especial, sinó també amb un règim força controlat per l'estat.


JERARQUIA DE RÈGIMS POLÍTICS

L'estat perfecte que Plató suggereix és un estat utopic. Es tracta d'un estat aristocràtic en el sentit més original d'aquesta paraula.

A la República, Plató parla d'uns altres quatre règims polítics, i els considera degeneracions de l'estat. Són els següents:

  • TIMOCRACIA: prové de la de generació de l'aristocracia, els seus Governants són els homes d'acció i la classe dels militars. Es caracteritza per l'ambició de la classe militar, que no mira pel bé, sinó per la seva prosperitat personal.

  • OLIGARQUIA: prové de la degeneració de la timocràcia, els Governants són la classe dels poderosos i adinerats. Es caracteritza per la cobdícia de la classe dirigent que només busca el propi enriquiment.

  • DEMOCRACIA: prové de la degeneració de l’oligarquia, governat per al poble i es caracteritza per la llibertat i la igualtat. Pero a Plató no es positivo ja que tothom fa i diu el que vol.

  • TIRANIA: prové de la degeneració de la democràcia, governat per un líder ambiciós i carismàtic. És la degeneració política extrema, conseqüència de les baralles i guerres civils que són fruit de la democràcia.



Entradas relacionadas: