Les cosmovisions i la filosofia de la natura

TEMA 5: LES COSMOVISIONS I LA FILOSOFIA DE LA NATURA

*IMPLICACIONS FilósÒFIQUES

En els segles XVI i XVII el canvi experimenta per la ciència s’ha denominat revolució o gir Copèrnicà, les característiques d’aquesta cosmovisió són les següents:

-SIMPLICITAT: explicació de tota la realitat a partir d’unes poques lleis que són valides per a explicar tant els moviments terrestres com els celestes.

-MECANISME: la recent màquina de Newton comportaba una nova visió del món. El món es concep com un sistema d’engranatges, tot es troba interconnectat i tot succeeix per causes controlables i predictibles. Per a explicar la realitat és tindrà en consideració només allò que es pot mesurar i quantificar.

-DETERMINISME: les lleis que governaven la màteria són de tal manera que, sempre, a una determinada situació inicial només la pot seguir un únic esdeveniment possible, es a dir, si passa A a continuació succeirà B. No existeix l’atzar i l’única cosa que ens impedeix poder saber amb exactitud es el temps, ja que, no disposem de totes les dades.

-PAPER DE Déu EN LA COSMOLOGIA:la  ciència resultant del gir Copèrnicà no nega l’existència de Déu però desvincula l’estudi de l’univers de l’ existència de la divinitat. A diferència de les anteriors cosmovisions, la mecanicista redueix el paper de Déu al de creador i dissenyador de la màquina del món i de les seves lleis. Una vegada Déu ha creat el món ja no hi intervé.

-IMPORTÀNCIA DE LA NATURA: durant l’Edat Mitjana, només Déu i l'ésser humà ocupaven una posició privilegiada. Ara, aquesta posició l’ocupa també la natura. En el moment que Déu la va crear i la va dotar de lleis, evoluciona per ella mateixa de manera autosuficient. L’ésser humà depèn d’ella perquè està sotmès a les seves lleis físiques.

-SITUACIÓ DE L’HOME EN EL COSMOS: L’esser huma ocupa un racó diminut en un univers tal vegada infinit. Aquest univers mira whats joputa manca d’una finalitat global evident i no està gens clar que hagi estat dissenyat per afavorir a l’ésser humà.

-PODER DE LA RAÓ: encara es creu en el determinisme de les lleis físiques, l’ésser humà també es sent més poderós per haver arribat a comprendre algunes d’aquestes lleis i poder descobrir l’estructura i les lleis de l’univers a través de la raó. Es considera que el més gran destí humà és fer ús de la raó que és considera il·limitada.

*CONCEPCIONS DE L’ABSOLUT

• PANTEISME: L’Absolut és una realitat divina immanent al món.  (Estoics, Budisme…)

-Característiques: creuen en un Déu que s’identifica amb la unitat de tot allò existent.

• TEISME: L’Absolut és una realitat divina transcendent al món. (Descartes, Cristians…)

-Característiques: creuen en un Déu creador de l’univers, pot interveni en els esdeveniments que hi succeeixen. Es un Déu personal amb qualitats com la intel·ligencia.

• DEISME: L’Absolut és una realitat transcendent al món. (Voltaire, Toland…)

-Característiques: creuen en un Déu que és la causa i el fonament del món. No és un Déu personal i revelat amb  qualitat.

DETERMINISME: L’ésser humà no és lliure. Quan decideix, només és lliure aparentment. La consciència de llibertat és mera aparença, derivada de la ignorància de les causes que ens obliguen realment a actuar:

1Determinisme físic: l’ésser humà es comprén com un ésser més de la naturalesa. No escapa de les lleis naturals. L’única cosa que passa es que, com que és més complex, la complexitat de les lleis augmenta. L’ésser humà com a ésser físic que és, està determinat per principis físics.

2Determinisme biològic: Prové d’una revisió del determinisme físic. L’ésser humà és una realitat física de tipus biològic i la seva conducta es pot reduir a combinacions químiques. Una versió actualitzada és el determinisme genètic, segons el qual l’ésser humà està determinat pel seu codi genètic.

3Determinisme social: El que determina la conducta humana és el medi social en què viu. La societat exerceix una forta pressió sobre l’individu, de manera que, fins i tot quan se creu lliure, obeeix a criteris donats socialment.

4Determinisme educacional: és una variant del determinisme social. L’individu està determinat per l’educació que rep. Aquesta educació reforça algunes conductes que són considerades desitjables i rebutja altres menys desitjables.

5Determinisme teològic: Les accions humanes responen a una força superior de caràcter diví. Trobem aquest determinisme en la cultura clàssica, on la vida humana està marcada pel destí. També es troba al cristianisme: si Déu ho coneix tot, també sap que farem; aleshores no som lliures.